Krombeke

Plantilla:Infotaula geografia políticaKrombeke
Imatge
Antic ajuntament
Tipussecció de municipi i antic municipi Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 50° 54′ 54″ N, 2° 41′ 17″ E / 50.915°N,2.688°E / 50.915; 2.688
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
Districtedistricte d'Ieper
MunicipiPoperinge Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal8972 Modifica el valor a Wikidata

Krombeke és un poble rural de Bèlgica, a la província de Flandes Occidental a Flandes, una de les tres regions de l'estat federal de Bèlgica. El 2020 tenia 666 habitants i una superfície de 859 hectàrees.

Antic municipi independent, el 1971 va fusionar amb Proven. Sis anys més tard, el 1r de gener de 1976, Proven al seu torn, va ser absorbit per la ciutat de Poperinge, en el marc d'una gran reforma administrativa.[1]

Història

La primera menció escrita del poble Crumbeke data de l'any 875, significa revolt d'un rierol, el Heidebeek, que era navegable i al qual hi havia un petit port interior accessible per a barques de fons pla. El castell dels senyors de Krombeke ha desaparegut completament. Segons el jesuïta i historiador Jacques Malbrancq (1579-1653), va ser donat el 875 a l'abadia de Sithiu, l'actual Sint Omaars.[2] El 1134 hauria pertangut al capítol de Terwaan.[3]

El 9 d'agost de 1566 hi va començar la fúria iconoclasta (Beeldenstrom) que es va estènyer a tots els Països Baixos, orquestrada per dos predicadors calvinistes d'Ieper: el barreter Sebastiaan Matte i l'exagustinià Jacob de Buyzere, que havien tornat de l'exili a Anglaterra.[4] El 10 d'agost van destruir l'església de Steenvoorde i el 13 d'agost el monestir de Sant Antoni a Belle.

Va rebre l'estatut de municipi durant l'ocupació francesa a la darreria del segle xviii, quan França va abolir les estructures de l'Antic Règim.

Durant la Primera Guerra Mundial era a la part del Westhoek que mai no va ser ocupada per Prússia. Hi havia un hospital de campanya del cinquè exèrcit britànic.[5]

Geografia i economia

El centre del nucli és a una altitud d'aproximadament deu metres. És a una zone geològica de Flandes on dominen sòls sorrenc-argilosos. Forma part del Houtland, terra boscosa a les altituds més sorroses.[6] És regat pels rierols Bernardsbeek i Haringebeek, ambdós de la conca de l'IJzer.

L'agricultura és la principal font de subsistència. El cultiu de llúpol, component essencial de la cervesa, hi té tradició.[3] S'hi desenvolupa el turisme rural a les antigues masies. Els senders al paisatge força pla atreuen excursionistes i vianants lents.[7]

Llocs d'interés

  • Dozinghem Military Cemetery ('Cementiri militar de Dozingem’) del cinquè exèrcit britanic.[5]
  • Dorpspunt Krombeke: una botiga, punt de trobada amb bar especialitzat en productes locals,[8] a l'antiga rectoria, un monument llistat.[9]
  • L'església de sant Blai de Sebaste, edifici gòtic amb elements recuperats d'una església romànica anterior. Durant la fúria iconoclastia, va ser parcialment destruït i restauratb el 1731.[10]
  • La festa del cavall, cada any a la darreria de juny.[11][12]

En les arts

  • Luuk Gruwez, Krombeke retour. (2011). Records literaris de l'autor a la seva rebesàvia Regina Gruwez, originària de Krombeke, i mare del seu besavi Jules, de pare desconegut.[13]

Galeria

Referències

  1. ↑ Depré, Roger «Tussen droom en daad: de fusies van gemeenten in België» (en neerlandès). Ons Erfdeel, 1984, p. 408-416.
  2. ↑ Malbrancq, Jacobus. De morinis et morinorum rebus (en llatí). Tournai: Vidua Adriani Quinque, 1654.
  3. 1 2 «Krombeke (ID: 14149)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni), 2004-2006. [Consulta: 14 abril 2026].
  4. ↑ Maertens, Christophe «Lezing over De Beeldenstorm: “Weinig mensen weten dat die begon in Krombeke” [Conferència sobre la furia iconoclasta: «Poca gent sap que va començar a Krombeke»]». Het Laatste Nieuws, 13 febrer 2023.
  5. 1 2 Decoodt, Hannelore. «Dozinghem Military Cemetery (ID: 201065)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004-2006. [Consulta: 17 abril 2026].
  6. ↑ Potter, Frans De; Borre, Pieter; Ronse, Edmond. Geschiedenis der stad en kastelnij van Veurne (en neerlandès). Gant: Annoot-Braeckman, 1873, p. 19.
  7. ↑ «Sixtuswandeling» (en neerlandès). Wandelknooppunt. [Consulta: 18 abril 2026].
  8. ↑ «Dorpspunt Krombeke» (en neerlandès). Toerisme Poperinge. [Consulta: 17 abril 2026].
  9. ↑ Verwinnen, Katrien. «Pastorie Sint-Blasiusparochie (ID:31273)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004-2006. [Consulta: 17 abril 2026].
  10. ↑ Roose, Patrick. «Parochiekerk Sint-Blasius met kerkhof (ID: 31272)» (en neerlandès). Inventaris onroerend Erfgoed. Agentschap Onroerend Erfgoed, 1991. [Consulta: 14 abril 2026].
  11. ↑ «Feest van het paard te Krombeke» (en neerlandès). [Consulta: 17 abril 2026].
  12. ↑ «Feest van het Paard voor de 111de keer in Krombeke». KW, 15 juny 2025.
  13. ↑ Gruwez, Luuk. Krombeke retour / Deerlijk retour (en neerlandès). Singel Uitgeverijen, 2011-10-05. ISBN 978-90-295-7560-7.
  14. ↑ Verwinnen, Katrien. «Zwarte knotpopulier bij Haringebeek (ID:132433)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004-2006. [Consulta: 17 abril 2026].
  15. ↑ Decoodt, Hannelore; Bogaert, Nele. «Herberg Gemeentehuis (ID:31297)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004. [Consulta: 17 abril 2026].
  16. ↑ Decoodt, Hannelore; Bogaert, Nele. «Gedenkteken militaire doden (ID:213302)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004. [Consulta: 17 abril 2026].