Kudirat Abiola
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Kudirat Olayinka Adeyemi 29 agost 1951 Nigèria |
| Mort | 7 juny 1996 Lagos (Nigèria) |
| Causa de mort | assassinat premeditat |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Família | |
| Cònjuge | Moshood Abiola |
| Fills | Hafsat Abiola |
Kudirat Abiola (Zaria, 29 d'agost de 1951- Lagos, 4 de juny de 1996)[1][2] nascuda Kudirat Olayinka Adeyemi, coneguda com a Alhaja Kudirat Abiola, va ser una activista nigeriana a favor de la democràcia.[3]
Trajectòria
Va formar part de KIND, una organització a favor de la democratització de Nigèria des de 1999. Per al 2002 aquesta organització va adoptar una estratègia per centrar-se en la participació de la dona en la transició cap a la democràcia. KIND ha seguit aquesta política des del 2003 fins a l'actualitat. Als 21 anys Kudirat Abiola es va casar amb el polític Moshood Abiola, amb el qual va tenir set fills. Va secundar diverses causes socials, entre les quals la de l'educació, i va donar suport als programes educatius a Nigèria.[4]
El seu marit, Moshood Abiola, havia estat el candidat guanyador de les eleccions nigerianes de 1993, i va ser arrestat poc després que aquestes fossin anul·lades pel govern del dictador Ibrahim Babangida. La premsa va ser silenciada, els activistes detinguts i els assassinats es van fer habituals. En aquest moment Kudirat Abiola va treballar obertament a favor de la democràcia. Però seria assassinada mentre el seu marit encara es trobava detingut pel govern nigerià.[5][3]
L'estiu de 1994 donava suport a una vaga de dotze setmanes a favor de les accions dels obrers de les companyies petrolieres contra el govern militar, una vaga que va aconseguir aïllar i afeblir el govern i va ser una de les més llargues en la història d'Àfrica. Al desembre de 1995 Kudirat Abiola va encapçalar, juntament amb altres lìders, com Anthony Ena, una marxa per la llibertat a Lagos, enfrontant-se a les bales que disparaven les forces del govern amb la intenció d'intimidar-los.
No obstant això, va ser tirotejada en el seu cotxe el 4 de juny de 1996 a Ikeja, prop de Lagos, i va morir per trets de metralladora. El seu xofer també hi va morir. Mentre que el seu assistent personal, que també es trobava en el cotxe i que posteriorment va ser acusat de complicitat amb els assassins i l'atemptat, en va resultar il·lès. L'assassinat va ser investigat i fou objecte de recerca i judici anys després. Segons diversos informes, l'assassinat va ser ordenat i executat per sis homes.[4][6][7]
El seu marit va morir després a la presó en circumstàncies sospitoses, just abans que se n'anunciés l'alliberament el 7 de juliol de 1998.[7]
Llegat
La seva lluita i el seu coratge en favor dels drets humans i la democràcia van esdevenir un símbol d'una generació de nigerians que van arriscar la vida en aquesta lluita, i que van veure per primer cop com les dones s'incorporaven activament a la lluita pels drets civils i democràtics.[8]
En el moment de la seva mort, s'acabava de crear una organització antimilitar, «Ràdio Democràcia», amb seu a Noruega. Comptava amb el suport dels governs estatunidenc, britànic, suec, danès i noruec per a contribuir a la fi de la dictadura militar a Nigèria. L'emissora va canviar el seu nom a Ràdio Kudirat.[5]
El 1998, una cantonada d'un carrer de Nova York, a la intersecció del carrer 44 Est i la Segona Avinguda de Manhattan va passar a anomenar-se Kudirat Abiola Corner, malgrat les protestes del govern nigerià.[8][3]
El 2014 es va rodar el documental El Preu Suprem, que detalla la història de com Abiola i el seu marit van pagar un preu terrible en la seva cerca d'una Nigèria millor i més lliure. Va ser dirigit per Joanna Lipper, professora de la Universitat Harvard, que narra la història des de la perspectiva de la seva filla, Hafsat Abiola. El documental també inclou entrevistes amb Walter Carrington, exambaixador dels Estats Units a Nigèria, i l'escriptor guanyador del Premi Nobel Wole Soyinka.[9]
Conseqüències del seu assassinat
A l'octubre aquell any, el major Hamza Al-Mustapha va comparèixer davant el tribunal amb el fill de l'anterior president Abacha, Mohammed, acusat de l'assassinat de Kudirat Abiola. Molts altres serien acusats també d'haver participat en la mort d'Abiola, incloent-hi Rabo Lawal, el cap de la Unitat de la Força de Policia Mòbil de Roca Aso. En el judici, l'assassí confés, el sergent Barnabas Jabila, va dir que havia seguit les ordres del seu superior, Hamza Al-Mustapha. L'assassí d'Abiola, Muhammad Abdul, que conduïa el cotxe que seguia Abiola, també va manifestar que el seu assassinat es va dur a terme per ordre d'Al-Mustapha, i també que Mohammad Abacha li va ordenar unir-se a l'esquadró d'assassinats, amb Alhaji Lateef Sofolahan, proporcionant informació a cinc homes armats sobre el seu parador. Alhaji Lateef Sofolahan, que anteriorment havia estat funcionari de protocol de campanya en l'organització de la campanya presidencial de Moshood Abiola el 1993, també va admetre el 2011 haver estat informant del règim d'Abacha.[6][7][10][11][12][13]
Al juliol de 2011, Rabo Lawal, absolt de la seva participació en la mort d'Abiola, va ser alliberat després de 13 anys de presó. El 30 de juny de 2012, Hamza Al-Mustapha i Alhaji Lateef Shofolahan van ser condemnats a la forca per l'assassinat d'Alhaja Kudirat Abiola. Al Mustapha havia estat cap de seguretat presidencial, mentre que Shofolahan havia estat assistent personal de la seva víctima. Tots dos van ser posats en llibertat posteriorment després d'una apel·lació davant un tribunal de Lagos. Altres empresonats sota sospita de participació en l'assassinat d'Abiola també serien alliberats sense condemna.[14][10]
Referències
- ↑ Adigun A. B. Agbaje; Larry Jay Diamond; Ebere Onwudiwe; Oyeleye Oyediran. Nigeria's Struggle for Democracy and Good Governance: A Festschrift for Oyeleye Oyediran. Ibadan University Press (University of Michigan), 2004, p. 305. ISBN 978-9-781-2140-04.
- ↑ Thabit, Khadijah. «The inside story of the brutal murder of Kudirat Abiola in Lagos in 1996 - Legit.ng» (en anglès), 16-05-2017. [Consulta: 27 abril 2026].
- 1 2 3 Olaoye, Gloria. «Kudirat Abiola Corner: Symbol of Courage and Democracy | Historical Nigeria» (en anglès americà), 07-10-2025. [Consulta: 27 abril 2026].
- 1 2 «Our History» (en anglès americà). KIND. [Consulta: 16 setembre 2025].
- 1 2 MOMODU. «MEMORY LANE: The Drama of Abiola's Death (3)». BAYO ADEYINKA BLOG. Bayo Adeyinka. Arxivat de l'original el 8 de junio de 2014. [Consulta: 8 febrer 2016].
- 1 2 Human rights watch world report, 2000. Human Rights Watch, 1999, p. 58. ISBN 1-56432-238-6.
- 1 2 3 Orodare, Michael. «June 4 Assassination: How close aide betrayed Kudirat Abiola» (en anglès). Neusroom, 10-06-2020. [Consulta: 27 abril 2026].
- 1 2 «METRO NEWS BRIEFS: NEW YORK; Street Corner Named For Nigerian Dissident». , 25-01-1998 [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ «Review: 'Supreme Price' tallies the cost of seeking change in Nigeria» (en anglès americà). Los Angeles Times, 03-10-2014. [Consulta: 14 juny 2021].
- 1 2 «Al – Mustapha: Is this justice?» (en anglès). The Nation, 13-07-2013. [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ Olayiwola Abegunrin. Nigerian foreign policy under military rule, 1966-1999. Greenwood Publishing Group, 2003, p. 156. ISBN 0-275-97881-8.
- ↑ «How Kudi Abiola was killed». National Association of Seadogs, 28-11-2007. [Consulta: 15 juliol 2025].
- ↑ Abdulah, Abdulwahab. «I was not Kudirat's personal assistant - Sofolahan» (en anglès). Vanguard, 17-08-2011. [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ Daily Trust «Nigeria: CSP Rabo Lawal, Head of Abacha's Anti-Riot Squad Laments Over 13-Year-Jail'». All Africa, 31-07-2011 [Consulta: 15de julio 2025].