Kumbhamela

Plantilla:Infotaula esdevenimentKumbhamela
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfesta de pelegrinatge Modifica el valor a Wikidata
EstatÍndia Modifica el valor a Wikidata
Participant
Cronologia
1954 Kumbh Mela stampede (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural
Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Data2017
IdentificadorRL/01258

National List for Intangible Cultural Heritage (ICH) (en) Tradueix
Lloc webkumbhmelaallahabad.gov.in Modifica el valor a Wikidata

El kumbhamela o kumbh mela és un pelegrinatge i festival en el hinduisme que es fa quatre vegades cada dotze anys, correlacionat amb la revolució parcial o completa de Júpiter.[1] Té lloc per torns quatre llocs sagrats al marge d'un riu:[2] Prayagraj (a Uttar Pradesh),[3] Hardwar (a Uttaranchal), Ujjain (a Madhya Pradesh) i Nasik (a Maharashtra). Segons els Puranas, es creu que aquests llocs van rebre gotes del nèctar diví (amrita) durant el Samudra Manthana (batiment de l'oceà de llet).[4][5][6] La festa comprèn un bany ritual al riu, però també és una celebració del comerç comunitari amb nombroses fires, formació, pregons religiosos de sants, reunions massives de monjos i activitats de lleure.[7][8]

Cada cicle de dotze anys inclou un majā kumbhamela, o gran reunió del càntir, a les riberes del Ganges en la que participen diversos milions de persones, ço que fa que probablement sigue el major pelegrinatge que se celebra al món. El majá kumbhamela, del 2019, va atreure més de dos-cents milions de participants.[2] El KumbhMela dura entre un i tres mesos,[9][10] i el dia d'Amavasya és el que atrau les multituds més nombroses.[11][12][13]

Uns 660 milions van assistir a la Kumbhamela el 2025,[14] en comparació amb els 240 milions del 2019,[15] convertint-la en la reunió més gran del món.[16][17] Ha estat inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.[18][19]

En sànscrit, la paraula kumbhà significa «càntir» i mélā «reunió, trobada».[20]

Orígens

Les arrels històriques del kumbhamela es troben probablement en les cerimònies propiciatòries organitzades en les èpoques de sembrar en les que es fiquen a remulla recipients amb llavors i gra per germinar a les aigües dels rius sagrats. També és un ritual de la fertilitat: el càntir simbolitza, per la seva forma, la Deessa Mare i l'úter, la matriu del món. En general, el càntir sol associar-se naturalment a l'aigua i en particular als rius, que han tingut un important paper en el món indi des d'almenys la civilització de la vall del Indi, com pareix indicar el tanc d'aigua de Mohenjo-daro.

S'atribueix l'origen de la romeria al filòsof i sant Adi Xankara del segle viii que es fa esforçar per promoure grans trobades hindús per a discussions i debats filosòfics juntament amb monestirs hindús a tot el subcontinent indi.[2] Tanmateix, no hi ha cap document històric d'aquests pelegrinatges massius anteriors al segle xix. Hi ha nombrosos esments manuscrits històrics i inscripcions d'una romeria (magha mela) anual, amb reunions més grosses després de sis o dotze anys, on els pelegrins es trobaven en gran nombre i on un dels rituals incloïa un bany sagrat en un riu o aljub sagrat. Segons Kama MacLean, els desenvolupaments sociopolítics durant l'època colonial i una reacció a l'orientalisme van dur a revifar les antigues maghes meles com a Kumbh Mela de l'era moderna, especialment després de la rebel·lió índia de 1857.[21]

El kumbhamela va servir per enfondir un renaixement del hinduisme, que des de feia diversos segles havia estat ressentit pel creixement del budisme i del jainisme.

Mite fundacional

El mite fundacional de kumbhamela es troba en la llegenda hindú del Batre de l'Oceà de Llet. En temps pretèrits, els deves (Déus) i els asures (dimonis) van fer una aliança per a treballar junts en l'elaboració de l'amrita, el nèctar de la immortalitat, a partir del Kshīra Sagara, l'oceà primogènit de llet, i compartir després d'aquest amrita. Quan batien l'Oceà de Llet, en van sortir moltes regals celestials, Chandra, la lluna, l'elefant Airavat amb quatre ulls, Madira la deessa del vi i molts altres i finalment el tresor suprem, l'amrita.[22]

Però, quan aparegué el déu Dhanu Antari amb el kumbhá, el càntir que contenia el amrita, els dimonis l'hi van prendre i van escapar lluny perseguits pels Déus. Durant dotze dies i dotze nits divines, l'equivalent a dotze anys humans, els déus i els dimonis van lluitar al cel per el càntir de amrita. Finalment, els déus van fer-se seu l'elixir i van recobrar llur força perduda.[22] Durant la batalla, algunes gotes d'amrita van caure en quatre llocs: Praiagraj, Hardwar, Ujjain i Nasik, motiu pel qual estes ciutats són sagrades i s'hi celebra el kumbhamela.

Les costums del Kumbhamela

Les poblacions que acullen les Kumbhamela són l'escenari de desfilades cerimonials que marquen l'arribada oficial dels homes sants, muntant una gran varietat de mitjans de transport: elefants, cavalls, camells, cotxes, palanquins i carros. De vegades són portats per homes en mostra de la seva devoció. Generalment els sadhus Naga Baba, guerrers de Shiva, són els primers en desfilar baix la pluja de pètals i cada credo intenta superar els altres amb l'esplendor de la comitiva.

collaret dde comptes hindu
Japa mala

L'esdeveniment més important del Kumbhamela és la immersió en el riu, el moment en què les aigües es transformen en amrita. Els hindús creuen que, submergint-se completament sota l'aigua en aquest moment, són rentats de tots els pecats entre ells i els seus descendents per vuitant-i-vuit generacions. Les dates més propicies, calculades pels astròlegs, són anomenats dies dels shahi shan, les comitives reals. En aquests dies, els akhara, o grans assemblees de sadhus, condueixen shahi que arriba al clímax amb el bany (snāna) al Ganges. Els Naga Baba són els primers en submergir-se, nuets i per parelles vestits només amb un japa mala (collaret de comptes). Quan acaben les ablucions, els sadhus es cobreixen el cos amb cendra. Després de banyar-se els diferents credos de sadhus, el peregrins ordinaris, que han esperat pacientment fins aquest moment, poden accedir a l'aigua.

Excepte la immersió al riu, el pelegrinatge a la Kumbhamela permeteix als hindús rebre la vendició dels sadhus, sants i altres yoguis, i fer el darshan: la contemplació ritual que transmet la energia espiritual. Els devots recorren així els campaments on s'allotgen els sadhus per rebre vendicions i donant-les a canvi de les seves ofrenes.

El Kumbhamela és òbviament un període particularment propici per a cerimònies religioses, com per exemple la iniciació de mils de sadhus novells que s'inicien així en la vida de ascetes.

Festes i debats

Un esdeveniment cultural en un pandal de Kumbh Mela

Alguns pelegrins caminen distàncies considerables i arriben descalços, com a part de la seva tradició religiosa. La majoria dels pelegrins s'hi queden un dia o dos, però alguns s'hi queden tot el mes de Magh durant el festival i viuen una vida austera durant l'estada. Assisteixen a discursos espirituals, dejunen i resen durant el mes, i aquests pelegrins de Kumbh s'anomenen kalpavasis.[23]

El lloc del festival és estrictament vegetarià [23] per tradició, ja que la violència contra els animals es considera inacceptable. Molts pelegrins practiquen el vrata parcial (un àpat al dia) o complet (dejuni d'un dia), i alguns s'abstenen d'àpats elaborats.[24] Aquestes pràctiques rituals estan interrompudes per festes de celebració on un gran nombre de persones s'asseuen en files i comparteixen un àpat comunitari, el mahaprasada, preparat per voluntaris a partir de donacions benèfiques. Per tradició, famílies i empreses patrocinen aquests esdeveniments d'anna dana (caritat alimentària), especialment per als monjos i els pelegrins pobres.[24] La direcció ha establert múltiples parades de menjar, que ofereixen delícies de diferents estats de l'Índia.[25][26]

Altres activitats a la mela inclouen debats religiosos (pravachan), cants devocionals (kirtan) i assemblees religioses on es debaten i s'estandarditzen les doctrines (shastrartha).[27] El recinte del festival també ofereix una àmplia gamma d'espectacles culturals durant el mes de celebracions. Aquests inclouen kalagram (llocs de kala, arts índies), espectacles de llum làser, dansa clàssica i actuacions musicals de diferents parts de l'Índia, portes temàtiques que reflecteixen la diversitat arquitectònica regional històrica, passejades en vaixell, passejades turístiques a llocs històrics prop del riu, així com oportunitats per visitar els campaments monàstics per veure adeptes de ioga i discursos espirituals.[28]

Dàrxana

Un sadhu a Maha Kumbh, 2013

El dàrxana, o l'acte de la visió sagrada, té una importància immensa a la Kumbhamela. Els pelegrins emprenen aquest viatge per experimentar la profunda essència religiosa i cultural de l'esdeveniment. Dos grups clau del Kumbhamela són els sadhus (ascetes hindús) i els pelegrins. A través de les seves pràctiques iòguiques dedicades, els sadhus encarnen la naturalesa transitòria de la vida i tenen un paper vital en la connexió entre l'espiritual i el mundà.

Els sadhus assisteixen a la Kumbhamela per interactuar amb la comunitat hindú en general, oferint l'oportunitat als devots de participar en el dàrxana. Aquesta interacció permet als pelegrins buscar guia i consell espiritual. El Dàrxana emfatitza un intercanvi visual: una connexió divina on els fidels beuen simbòlicament el poder de la deïtat a través de la vista.

El Kumbhamela està estructurat en campaments, facilitant l'accés als sadhus per als fidels hindús. L'experiència del dàrxana és integral a la Kumbhamela, i els fidels s'hi acosten amb gran reverència, assegurant-se de no ofendre inadvertidament la santedat religiosa del moment. Les interaccions amb els sadhus són molt respectuoses, i els devots sovint deixen ofrenes als seus peus com a mostres de devoció i gratitud.[27]

Referències

  1. ↑ «Kumbh Mela Hindu festival begins in India». Deutsche Welle, 15 gener 2019. [Consulta: 17 gener 2025].
  2. 1 2 3 «Kumbh Mela | Significance, Festival, & History» (en anglès). Encyclopædia britannica, 17 octubre 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  3. ↑ Maclean, 2008, p. 225–226.
  4. ↑ The Skanda Purana. Part 8. Motilal Banarsidass, 1996, p. Ch. 20–23.
  5. ↑ «Sangam». Government of Uttar Pradesh. [Consulta: 1 juny 2025].
  6. ↑ Haghani, Milad. «The world's largest gathering: how India plans to keep 400 million pilgrims safe at the Maha Kumbh Mela festival». The Conversation, 14 gener 2025. [Consulta: 14 gener 2025].
  7. ↑ Eck, Diana L. India: A Sacred Geography (en anglès). Harmony Books, 2012, p. 153–155. ISBN 978-0-385-53190-0.
  8. ↑ Sox, William. Lindsay Jones. Encyclopedia of Religion (en anglès). 2a edició. Macmillan Reference, 2005, p. 5264–5265. ISBN 978-0-02-865740-0. «The special power of the Kumbha Mela is often said to be due in part to the presence of large numbers of Hindu monks, and many pilgrims seek the darsan (Skt., darsana; auspicious mutual sight) of these holy men. Others listen to religious discourses, participate in devotional singing, engage brahman priests for personal rituals, organise mass feedings of monks or the poor, or merely enjoy the spectacle. Amid this diversity of activities, the ritual bath at the conjunction of time and place is the central event of the Kumbha Mela.»
  9. ↑ James Lochtefeld. Knut A. Jacobsen. South Asian Religions on Display: Religious Processions in South Asia and in the Diaspora. Routledge, 2008, p. 29. ISBN 978-1-134-07459-4.
  10. ↑ James Mallinson. Rachel Dwyer. Key Concepts in Modern Indian Studies. New York University Press, 2016, p. 150–151. ISBN 978-1-4798-4869-0.
  11. ↑ Times of India, 10 febrer 2013. Arxivat de l'original el 22 gener 2016.
  12. ↑ The hindu, 11 febrer 2013 [Consulta: 1 juny 2020].
  13. ↑ «Mauni Amavasya: Five crore pilgrims take holy dip at Kumbh till 5 pm». The Times of India, 4 febrer 2019. [Consulta: 24 juny 2020].
  14. ↑ «"Whole World Is Surprised How...": PM Modi As Maha Kumbh Draws 66 Crore People». NDTV, 27 febrer 2025. [Consulta: 1 juny 2025].
  15. ↑ «A record over 24 crore people visited Kumbh-2019, more than total tourists in UP in 2014-17». Industan Times, 21 maig 2019 [Consulta: 15 març 2022].
  16. ↑ «Kumbh Mela: Hindu festival». Encyclopaedia Britannica.
  17. ↑ Dinesh, Nainika. «On the Road to Allahabad», 27 maig 2025. [Consulta: 27 maig 2025].
  18. ↑ «Kumbh Mela». UNESCO. [Consulta: 1 juny 2025].
  19. ↑ India Times, 7 desembre 2017. Arxivat de l'original el 7 desembre 2017.
  20. ↑ -=Kumbha: The Traditionally Modern Mela (en anglès). Bloomsbury Academic, 2019, p. 1–2. ISBN 978-93-88414-12-8.
  21. ↑ Maclean, Kama «Making the Colonial State Work for You: The Modern Beginnings of the Ancient Kumbh Mela in Allahabad» (en anglès). The Journal of Asian Studies, 62, 3, 2003, p. 873–905. DOI: 10.2307/3591863. ISSN: 0021-9118.
  22. 1 2 Stefon, Matt; et alii. «churning of the ocean of milk | Hindu mythology [Batre l'Oceà de Llet | Mitologia Hindu]» (en anglès). Encyclopædia britannica, 17 octubre 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  23. 1 2 Maclean, 2008, p. 229.
  24. 1 2 Maclean, 2008, p. 228–229.
  25. ↑ «Prayagraj: Food Hub At Kumbh To Offer Cuisines From Different Indian States». NDTV, 14 gener 2019 [Consulta: 21 juny 2023].
  26. ↑ «5 special foods you can’t miss at this Kumbh Mela in Prayagraj». India Times, 4 febrer 2019 [Consulta: 21 juny 2023].
  27. 1 2 Maclean, Kama «Seeing, Being Seen, and Not Being Seen: Pilgrimage, Tourism, and Layers of Looking at the Kumbh Mela». CrossCurrents, 59, 3, 9-2009, p. 319–341. DOI: 10.1111/j.1939-3881.2009.00082.x.
  28. ↑ Attractions and Cultural Events of Kumbh Arxivat 2019-09-30 a Wayback Machine., Kumbh Mela Official, Government of India (2019)

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.