Kurt Boehme

Plantilla:Infotaula personaKurt Boehme
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 1989 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMúnic Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Música Carl Maria von Weber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Dresden Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix-baríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPolydor Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0092091 Musicbrainz: dca4367d-5716-42ce-8c0d-5d638b950854 Discogs: 833553 Allmusic: mn0001256433 Modifica el valor a Wikidata

Kurt Boehme (alemany: Kurt Gerhard Böhme) (Dresden, 5 de maig de 1908 - Múnic, 20 de desembre de 1989) va ser un baix d'òpera alemany.

Böhme va estudiar al Conservatori de Dresden i va debutar el 1930 a Bautzen amb Der Freischütz de Weber. En la seva primera actuació, va cantar dos papers alhora: el del dolent Kaspar, un dels seus papers més recents, i l'ermità, amb només tres minuts per canviar-se de roba a l'acte final.

Uns mesos després del seu debut a Bautzen, va ser contractat per l'Òpera Estatal de la seva ciutat natal. Allà, la carrera de Böhme va començar amb Fafner a Das Rheingold de Richard Wagner. De 1930 a 1950, va romandre membre del conjunt de la famosa Òpera Estatal de Dresden, on va gaudir d'un gran èxit, sobretot en les òperes de Strauss. El 1944, Böhme va ser inclòs a la llista dels dotats amb la gràcia divina pel Ministeri d'Il·lustració Pública i Propaganda del Reich.

El 1949, l'Òpera Estatal de Munic el va contractar, i el 1955, l'Òpera Estatal de Viena. Es va convertir en un dels favorits del públic als Festivals de Salzburg i Bayreuth. A les dècades de 1950 i 1960, gràcies en part al seu talent com actor, va ser molt sol·licitat a tot el món tant com a bufó baix (Baró Ochs) com a vilà (Kaspar el 1954 amb Wilhelm Furtwängler, Fafner a Das Rheingold el 1958 i a Siegfried el 1964 amb Georg Solti). Kurt Böhme va aparèixer regularment a Londres, Buenos Aires i a la Metropolitan Opera de Nova York. Böhme també va defensar el teatre musical contemporani, sobretot a través de la seva participació en nombroses estrenes mundials, com ara La Llegenda Irlandesa (1955) de Werner Egk, L'Escola de Dones (1957) de Rolf Liebermann i Sim Tjon (1972) d'Isang Yun.

Kurt Böhme, que posseïa una veu excepcionalment àmplia, va deixar una extensa discografia, tot i que en això va ser superat pel seu rival Gottlob Frick fins i tot en vida. Entre altres honors, va ser guardonat amb l'Orde del Mèrit de Baviera (7 de desembre de 1964).

A finals de 1989, Kurt Böhme va morir d'insuficiència cardíaca. Va ser enterrat a la fossa familiar a Mauer rechts 15, al cementiri de Munic-Haidhausen.[1][2]

Discografia (selecció)

Referències

  1. ↑ Gerhard Willhalm. «Grab - Kurt Böhme» (en alemany). Stadtgeschichte München.
  2. ↑ knerger.de: Das Grab von Kurt Böhme