Kurt Gerron
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 maig 1897  Berlín | ||
| Mort | 30 octubre 1944 (47 anys) Auschwitz II-Birkenau (Polònia) | ||
| Causa de mort | homicidi | ||
| Sepultura | Auschwitz | ||
| Religió | Judaisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pel·lícula i cabaret | ||
| Ocupació | director de cinema, realitzador, cantant, artista de cabaret, guionista, productor de cinema, actor de cinema, actor de teatre, actor, col·leccionista d'art | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Cronologia | |||
| 28 octubre 1944-30 octubre 1944 | Transport Ev from Theresienstadt,Ghetto,Czechoslovakia to Auschwitz Birkenau,Extermination Camp,Poland on 28/10/1944 (en)  | ||
| 25 febrer 1944-26 febrer 1944 | Transport XXIV/4 from Westerbork to Theresienstadt on 25/02/1944 (en) | ||
| víctima de l’Holocaust
| |||
      | |||
Kurt Gerron (1897 – 1944) va ser un jueu alemany, actor i director de cinema.
Biografia
Nascut com Kurt Gerson dins una família acabalada berlinesa, va estudiar medicina abans de ser cridat a files en la Primera Guerra Mundial on va ser ferit greument. Després de la guerra va ser actor sota el director Max Reinhardt el 1920.
Gerron va aparèixer a Der Blaue Engel, (1930) amb Marlene Dietrich.
Amb l'arribada del nazisme el 1933 (Machtergreifung), Gerron marxà a París i després a Amsterdam.
Quan la Wehrmacht ocupà els Països Baixos, Gerron primer va ser internat en el camp de trànsit a Westerbork i després internat al camp de Theresienstadt. Alí va ser forçat per la SS a dirigir la nrevista de cabaret Karussell.[1][2]
El 1944, Gerron va ser forçat a dirigir la pel·lícula de propaganda nazi mostrant les suposades bones condicions dels jueus del camp de Theresienstadt. Acabada la filmació, Gerron i altres membre jueus de l'equip van ser deportats a Auschwitz. Gerron i la seva esposa immediatament van ser gasats,[3] junt amb tot l'equip de la pel·lícula (excepte Coco Schumann).
El film titulat Der Führer schenkt den Juden eine Stadt va ser destruït el 1945 i actualment només n'existeixen fragments.
Filmografia
- Varieté (1925)
- Semi-Silk (1925)
- White Slave Traffic (1926)
- The Three Mannequins (1926)
- Annemarie and Her Cavalryman (1926)
- Love's Joys and Woes (1926)
- Vienna - Berlin (1926)
- His Greatest Bluff (1927)
- Marie's Soldier (1927)
- Dancing Vienna (1927)
- Queen of the Boulevards (1927)
- A Crazy Night (1927)
- Break-in (1927)
- The Tragedy of a Lost Soul (1927)
- The White Spider (1927)
- Assassination (1927)
- The Transformation of Dr. Bessel (1927)
- The Duty to Remain Silent (1928)
- Casanova's Legacy (1928)
- Yacht of the Seven Sins (1928)
- Mariett Dances Today (1928)
- Life's Circus (1928)
- Under Suspicion (1928)
- Immorality (1928)
- The White Hell of Pitz Palu (1929)
- Revolt in the Batchelor's House (1929)
- We Stick Together Through Thick and Thin (1929)
- Diary of a Lost Girl (1929)
- Daughter of the Regiment (1929)
- People on Sunday (1930)
- Fairground People (1930)
- Dolly Gets Ahead (1930)
- Love in the Ring (1930)
- The Blue Angel (1930)
- The Three from the Filling Station (1930)
- Monte Carlo Madness (1931)
- My Wife, the Impostor (1931)
- Her Majesty the Barmaid (1931)
- Road to Rio (1931)
- No Money Needed (1932)
- The White Demon (1932)
- Two in a Car (1932)
- Narcotics (1932)
- A Mad Idea (1932)
Documentals sobre Gerron
Sobre Gerron hi ha tres documentals, Prisoner of Paradise (PBS), Kurt Gerrons Karussell, i Tracks to Terezín.[4]
Referències
- ↑ Schoeps, Karl-Heinz. «Introduction». A: Literature and Film in the Third Reich. Camden House, 2004, p. 3. «[Kurt Gerron] arrived in the concentration camp of Theresienstadt in 1944 and was forced by the SS to stage the review Karussell (Carousel)...»
- ↑ Gardner, Lyn «Laugh or We Shoot». The Guardian, 1 juny 2001 [Consulta: 25 març 2013].
- ↑ Last, Dick van Galen; Wolfswinkel, Rolf. Anne Frank and After. Amsterdam University Press, 2014, p. 108. ISBN 978-9053561829.
- ↑ Herbert Thomas Mandl "Spuren nach Theresienstadt / Tracks to Terezín" - Interview and director: Herbert Gantschacher; camera: Robert Schabus; editor: Erich Heyduck. ARBOS Vienna-Salzburg 2007
"Prisoner of Paradise" by PBS, 2003, 100 mins, not rated.
Fictional biography by Charles Lewinsky (Swiss, in German) Gerron, 2011, French translation Retour indésirable, Grasset, 2013.[1]
Enllaços externs
- ↑ Johanna Lier. «Himmlisches Schmierentheater» (en alemany). WOZ Die Wochenzeitung Nr. 38/2011 vom 22.09.2011, 22-09-2011. [Consulta: 26 setembre 2015].