La Ceramo

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Ceramo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusFàbrica i taller de ceràmica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBenicalap (Comarca de València) i València Modifica el valor a Wikidata
 39° 29′ 24″ N, 0° 23′ 28″ O / 39.49°N,0.3911°O / 39.49; -0.3911
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Data12 juliol 2012
Identificadorfabrica-de-la-ceramo
Bé immoble de rellevància local
Identificador46.15.250-086
Bé immoble d'Etnologia
Rètol a la porta principal de la fàbrica

La Ceramo fou una fàbrica de pisa fundada el 1889 per les famílies Ros i Urgell, a la localitat valenciana de Benicalap (actualment pertanyent al districte número 16 de València).[1]

Història

Fundadors

Un dels seus fundadors fou Josep Ros i Surió, restaurador de mobles antics, nascut el 14 de març de 1841 (al carrer d'Albelló, situat al populós barri de Pescadors); era fill d'Antoni Ros i Marín –paleta, natural de Morella (els Ports)– i de Josepa Surió i Pichó –de Castelló de la Plana–, i fou batejat en la parroquial de Sant Andreu.[2] Va morir el 30 de novembre de 1928 a València i fou enterrat a Rocafort (l'Horta Nord). Va contraure matrimoni canònic, el 13 d'agost de 1864 a València, amb Salvadora Ferrer Carbonell. El matrimoni tingué dos fills: Adela i Josep Ros Ferrer, hereus del negoci.

L'altre empresari fundador fou Julià Urgell i Pubill, nascut a València el 15 de novembre de 1854 a la plaça de Sant Llorenç, primogènit de Julià Urgell i Ares –mestre de carros, natural de Vilanova i la Geltrú– i d'Eulàlia Pubill i Bartolé, de Barcelona.[3] Després d'abandonar La Ceramo, treballà a la fàbrica Pujol i Bausis (Esplugues). Va morir a la seua ciutat natal, el 1900.[4] Del seu matrimoni amb Lluïsa Pereira i Fayos, tingueren quatre fills: Lluïsa, Filomena i Julià, nascuts a València el 1886, 1888 i 1890 respectivament, i Josepa, que ho va fer a Barcelona al març de 1900.[5]

A la fi del segle xix, i després de nombroses vicissituds, l'empresa d'aquest consorci passà a mans de Ros, i els seus descendents la van alienar en el darrer quart del segle xx. El 2017 presenten al Museu Nacional de Ceràmica González Martí propostes d'intervenció a l'edifici d'estudiants d'arquitectura de la Universitat Politècnica de València.[6]

Producció

En La Ceramo es van produir preferentment àmfores, gerros i altres atuells amb la tècnica anomenada pisa daurada. Va participar en l'Exposició de ceràmica de Budapest durant el 1891, i hi rebé un diploma d'honor; un any després, estigué present en l'Exposició d'Indústries Artístiques realitzada a Barcelona, dins de la Secció internacional de reproduccions, i hi fou recompensada amb un diploma d'honor per les seues reproduccions d'exemplars del South Kensington Museum, del Museu Arqueològic de Madrid i del Museu de Cluny.[7][8][9][10] També ha quedat notícia que l'emperadriu d'Àustria –més coneguda com a Sissi–, al seu pas per València, va visitar la fàbrica La Ceramo i hi va comprar plats i altres objectes de pisa daurada, El 1894, el complex va ser visitat pel ministre de Governació al seu pas per València.[11][12]

Molt diversos exemples de la producció de la Ceramo poden contemplar-se en diferents edificis i espais de la ciutat de València, com l'Estació del Nord, el Mercat Central, el Mercat de Colom, els «Magatzems L'Illa de Cuba», o l'ampliació de l'Ajuntament de València.

Referències

  1. ↑ Arxiu del Regne de València, Protocol 14606, núm. 1523
  2. ↑ Arxiu Històric Municipal de València [A.H.M.V.] Nascuts-1841, núm. 761
  3. ↑ A.H.M.V. Nascuts-1854, núm. 2604
  4. ↑ A.H.M.V. Enterraments-1900, I-I, III-B
  5. ↑ A.H.M.V. Padró-1920
  6. ↑ 'Tempesta d'idees per la Ceramo', article del períodico Llevant del 15 d'octubre de 2017
  7. ↑ El Mercantil Valencià, 27 de maig 1890.
  8. ↑ El Mercantil Valencià, 23 de març 1892.
  9. ↑ La Dinastia (Barcelona), 27 de desembre 1892.
  10. ↑ La Il·lustració Artística, 9 de gener 1893
  11. ↑ La Iberia (Madrid), 1 de gener 1893
  12. ↑ El Liberal (Madrid), 29 de Setembre 1894.

Bibliografia

  • Coll Conesa, Jaume «Investigar: Los orígenes de "La Ceramo" y el programa de Investigación de Patrimonio Inmaterial del Instituto del Patrimonio Cultural de España. Nota nº 1.». La Gaceta de Folchi, 20, 20 juliol 2013-marzo 2014, p. 15.
  • Bassegoda, Bonaventura «La cerámica en la Exposició Nacional d'Industrias Artísticas». La Ilustració Catalana, 314, 15-08-1893, p. 231-234.
  • Mas Zurita, Elvira «Nótulas sobre el Sr. Urgell, socio de José Ros en la fábrica "La Ceramo".». La Gaceta de Folchi, 24, p. 13.
  • Mas Zurita, Elvira «Nótulas sobre José Ros y los orígenes de "La Ceramo".». La Gaceta de Folchi, 25, p. 19.

Enllaços externs