La Remunta

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Remunta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaCentre (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCarles Martí Feced Modifica el valor a Wikidata
 41° 21′ 35″ N, 2° 05′ 37″ E / 41.35961°N,2.09351°E / 41.35961; 2.09351
Format perrellotge de sol de la Remunta Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC20700 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deIsidor d'Angulo i d'Agustí Modifica el valor a Wikidata

La Remunta, antigament coneguda com Ca n'Agustí o Ca n'Angulo,[1] és una masia de l'Hospitalet de Llobregat catalogada com a bé cultural d'interès local.[2]

Història

Retrat d'Isidor d'Angulo i d'Agustí

Antigament pertanyia als Fatjó.[1] Un membre d'aquesta família, el jurista Tomàs Fatjó i Marsal (1675-1729),[3] austriacista durant la Guerra de Successió, es va exiliar el 1714 i probablement retornà a Catalunya després del Tractat de Viena (1725).[4] El seu patrimoni passà a mans del seu net Tomàs d'Agustí i Fatjó,[3][1] la filla del qual, Montserrat d'Agustí i Mena, es va casar amb el militar Manuel de Angulo y Ante,[3] nascut a Popayán i que fou un dels promotors del Canal de la Infanta.[1]

El seu fill Isidor d'Angulo i d'Agustí (1812-1854)[5] fou un economista agrònom i terraninent del Delta del Llobregat.[1] El 1886, el Ministeri de la Guerra va comprar la casa i la finca de 8,5 hectàrees a la seva vídua Mercè Bertran i d'Amat per la quantitat de 75.000 rals de billó.[1] Va ser destinada al cos d'artilleria fins al 1902, quan va passar a Dipòsit de Sementals d'Artilleria, que li va donar el seu nom popular. El 1994 s'hi va instal·lar una escola de capacitació agrària.[2]

El 2007 va ser cedida a l'Ajuntament de l'Hospitalet, i entre 2013 i 2014 les cavallerisses van rehabilitades com a escola bressol.[6]

Descripció

Es de planta basilical amb coberta a dues vessants en el cos central i a una sola al costat esquerre. El costat dret presenta un terrat. A la façana principal s'obren tres obertures a la planta baixa i altres tres al primer pis, però la porta principal està situada al centre del primer pis i s'accedeix a ella mitjançant una escala doble. A les golfes s'obren dues finestres amb l'ampit motllurat. Totes les obertures, excepte les de la planta baixa, tenen la llinda i els brancals de carreus de pedra vista. La façana posterior és similar a la principal excepte a nivell de les golfes on s'obre una galeria de cinc arcs de mig punt.[2] A la llinda de la porta del darrere hi ha la data de 1691.[2]

El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades a cuidar del bestiar de la caserna: quadres, infermeria veterinària, obrador per a ferrar, etc. Són edificacions d'una o dues plantes realitzades en maó pintat o arrebossat i cobertes de terrat o de teulada a doble vessant, com al mòdul de magatzem. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i es troben alguns elements decoratius com pilastres adossades als murs, frontons corbats als terrats, motllures llises a la part superior de les obertures, etc.[2]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 «La Remunta de l’Hospitalet. Dels Fatjó i els Brugarolas als Angulo». Històries des de Bellvitge. Història medieval i actual de l'entorn de Barcelona, 08-06-2021.
  2. 1 2 3 4 5 «Masia la Remunta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. 1 2 3 AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/28, f. 348-350v, 23-08-1847. Establiment emfitèutic d'una parcel·la per Isidor d'Angulo i d'Agustí a Francesc Aranyó i Torrents.
  4. ↑ «Tomàs Fatjó i Marsal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. ↑ Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. Hospitalet de Llobregat: Ateneu de cultura popular L'Hospitalet de Llobregat, 1994, p. 9-12. ISBN 84604951994.
  6. ↑ «La Remunta». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Vegeu també

Enllaços externs