La Traque
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Laurent Jaoui  |
| Protagonistes | |
| Guió | Laurent Jaoui i Alexandra Deman |
| Música | François Staal |
| Fotografia | Jean-Louis Sonzogni |
| Muntatge | Claudine Dumoulin |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya |
| Estrena | 2008 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català |  No |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema històric |
   | |
La Traque (lit. ‘L'assetjament’) és una pel·lícula televisada de 2008, dirigida per Laurent Jaoui, sobre la cerca i la captura del SS-Hauptsturmführer Klaus Barbie, criminal de guerra nazi fugit a Bolívia.[1]
Trama
El 1951, Klaus Barbie, també conegut com el «carnisser de Lió», es va amagar a Bolívia. Amb el suport dels Estats Units d'Amèrica, es va involucrar amb el servei secret bolivià. A la dècada de 1970, Serge i Beate Klarsfeld van seguir el seu rastre, que els va portar fins a la ciutat de La Paz. La pel·lícula, basada en fets reals, narra la història d'una parella germano-francesa que ha dedicat les seves vides a buscar el parador de criminals de guerra nazis. El 1971, molts esdeveniments de la Segona Guerra Mundial i records de l'Holocaust s'esvaïen lentament en un segon pla.
Molts criminals de guerra nazis supervivents van aconseguir amagar-se sense ser detectats a la República Federal d'Alemanya o a l'estranger. La parella Klarsfeld va decidir localitzar-los i portar-los davant la justícia. Van assumir el cas de Barbie quan el tribunal de Munic va retirar el procediment contra ell per manca de proves. Un fiscal alemany els va donar la pista que Barbie, suposadament, era a l'Amèrica del Sud. Les investigacions dels Klarsfeld van revelar que s'havia construït una nova vida a Bolívia amb el nom de Klaus Altmann. Barbie creia que hi viuria segur, tanmateix, els Klarsfeld van intentar trobar-lo per, si calia, segrestar-lo per la força.[2] No va ser fins al 1983, dotze anys després del seu descobriment, que Bolívia finalment va extradir Barbie a França, on el 1987 va ser jutjat per un tribunal i sentenciat a presó perpètua.[3]
Repartiment
- Yvan Attal com a Serge Klarsfeld
- Franka Potente com a Beate Klarsfeld
- Hanns Zischler com a Klaus Barbie
- Jesus Rojas com a Gustavo Sanchez
- Sophia Eva Wilhelmi com a Margaret
- Christophe Brault com a Régis Debray
- Fernando Arze com a Alvaro de Castro
- Jean-Marie Winling com al general Charon
- Germain Wagner com al procurador Ludolph
- Xavier de Guillebon com a Ladislas de Hoyos
- Benjamin Alazraki com a Michel
- Laurent Klug com a Elie
- Jorge Ortiz com a Rubio
- Joaquin Berthold com a Herbert John
- Marion Game com a Raïssa
- Victor Haïm com a Geissman
- Jorgle Standl com a Kurt Lischka
- Augustin Alcoba com a Arno Klarsfeld
- Andrea Ravera com a Pagliaie
- Olivier Ubertalli com a redactor en cap
- Ary Abittan com a l'agent del Mossad
Crítica
- El Lexikon des internationalen Films la va descriure com un «drama (televisiu) compromès i ben repartit amb tocs de pel·lícules d'espies i thrillers».[4]
- Filmreporter.de en fa un resum força negatiu: «En 108 minuts de durada, el drama s'enfonsa en la reconstrucció meticulosa dels viatges a l'estranger, les audicions i les peticions dels Klarsfeld. Qualsevol que expliqui una història de manera enrevessada i dirigeixi sense imaginació simplement no entreté. Diàlegs enginyosos i explicatius i una Franka Potente incolora fan que la batalla de taula per l'extradició d'un assassí sigui una experiència cinematogràfica avorrida».[5]
- La revista Cinema jutja que la «pel·lícula, explicada sense clixés», és «una peça increïble d'història contemporània!».[6]
- Christian Buß va escriure a la seva crítica per al setmanari Der Spiegel: «Així, [la pel·lícula] obté la seva intensitat principalment de la juxtaposició dels dos personatges principals: aquí la famosa mestressa de casa, allà el famós sequaç. I amb la mateixa implacable dedicació amb què Klarsfeld frega la banyera a casa, ara intenta posar fi a Barbie, un canalla nazi particularment tossut. Honor de mestressa de casa, per dir-ho d'alguna manera».[7]
Referències
- ↑ Suchsland, Rüdiger. «Film: Franka Potente als Frau, die Nazis jagt» (en alemany). Die Welt, 25-06-2008. Arxivat de l'original el 7 de maig de 2014. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ «Die Hetzjagd - Film 2008» (en alemany). Moviepilot.de. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ «Klaus Barbie: The Butcher of Lyon» (en anglès). Holocaust Encyclopedia. Museu en Memòria de l'Holocaust dels Estats Units, 17-12-2025. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ «Hetzjagd (2008)» (en alemany). Lexikon des internationalen Films. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ «Die Hetzjagd - 2008» (en alemany). FilmReporter.de. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ «Die Hetzjagd (2008) - Film» (en alemany). Cinema.de. [Consulta: 9 març 2026].
- ↑ Buß, Christian. «Nazi-Fahnder-Krimi mit Franka Potente: Die Spröde und das Biest» (en alemany). Der Spiegel, 02-10-2009. [Consulta: 9 març 2026].