La Veu del Camp

No s'ha de confondre amb La Veu del camp: setmanari català, també publicat a Reus (1913-1921), portaveu de la Lliga Regionalista.
Infotaula de publicacions periòdiquesLa Veu del Camp

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspublicació periòdica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici11 gener 1885 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització15 març 1890 Modifica el valor a Wikidata
FundadorBernat Torroja i Ortega Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióReus Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
IdeologiaAssociació Catalanista de Reus Modifica el valor a Wikidata

La Veu del Camp: periódich mensual de l'Associació Catalanista de Reus va ser una publicació reusenca que va començar l'11 de gener de 1885. El darrer número conservat és el del 15 de març de 1890.[1]

Història i contingut

L'Associació Catalanista de Reus va publicar aquesta revista com a portaveu de les seves actuacions. Durant el primer any era mensual, però a partir de 1886 es va convertir en setmanari. Com es llegeix al número 1: «Un dels primers pensaments dels individuos que constituirem l'Associació catalanista de Reus […] fou la publicació d'un periódich que representés totas las aspiracions de la mateixa, que al mateix temps que fòs llas de germandat entre'ls catalanistas de la nostra comarca, propagués l'amor a tot lo que té relació directa o indirecta ab lo catalanisme».[2] La iniciativa del nom va partir de les propostes de Joaquim Borràs i de March, segons Gras i Elias.[1]

Portava per lema «Reus Flos Campi». Com a portaveu de l'Associació en ressenyava les activitats: les excursions i les vetllades dels socis, els continguts de les assemblees, etc. També valorava el Camp des d'un punt de vista catalanista, tot assenyalant els monuments de la comarca, les seves figures notables, l'art i la literatura que s'hi produïen.[3] La vida de l'Associació els primers anys es pot seguir a través del balanç que redactava el secretari després de la junta general extraordinària i que La Veu del Camp reproduïa íntegrament.[4]

El contingut ideològic de La Veu del Camp és més aviat primari, fet més de generalitzacions idealitzadores que d'anàlisis concretes. En la seva declaració de principis diuen voler tan sols la millora del llenguatge català, la recerca sobre el passat i l'elevació «del nivell moral del nostre poble», i alhora incrementar «en los cors lo foch sagrat de l'amor a la pàtria». Els redactors es confessen regionalistes en el sentit més estricte del mot, però es declaren també anti-centralistes. Per a ells allò fonamental és la reivindicació idiomàtica i la cohesió social de Catalunya i «los Centres Catalanistas han de prescindir i fer abstracció de la política».[5] Mercè Costafreda, historiadora, ha fet una anàlisi precisa dels continguts de La Veu del Camp, i explica que s'hi pot trobar un «ventall de gestos d'afirmació patriòtica» i menciona la teorització regionalista, la reivindicació dels signes d'identitat, entre els que assenyala la llengua, la literatura i la història, l'excursionisme i l'ensenyament.[4]

El periodista i historiador reusenc Francesc Gras i Elias diu: «Fue el primer periódico redactado en catalán que se publicó en esta ciudad […] en sus tomos aparecen trabajos literarios [i textos] del venerable patriarca catalanista D. Bernardo Torroja».[1] De fet, el primer periòdic en català publicat a Reus va ser Lo Campanar de Reus.[3]

Quan l'Associació Catalanista de Reus es va anar esllanguint, els elements joves van decidir crear una nova organització que mostrés més empenta en la tasca catalana i van crear la Lliga Catalanista de Reus, que més endavant formaria el Foment Nacionalista Republicà. Això va representar la desaparició de l'Associació Catalanista de Reus i de La Veu del Camp l'any 1900. Més endavant, el 1913, quan va arribar a Reus el partit de Cambó, les joventuts de la Lliga Regionalista a Reus van treure una altra publicació amb el nom de La Veu del camp: setmanari català, com a portaveu del grup, reutilitzant la desapareguda capçalera. El redactor en cap era Josep Banús i Sans i un dels principals redactors Camil Òdena. Aquest nou setmanari es va publicar del 1913 al 1921.[6]

Redactors i col·laboradors

El director era Salvador Vilanova. El qui més hi va escriure va ser Bernat Torroja, president de l'Associació. Hi publicaven sovint articles i poesies Eugeni Mata, Faustí Planàs, Josep Martí Folguera, Sebastià Torroja, Antoni Serra, Marià Fonts, Bonaventura Sanromà i Quer, Joan Kaisser, Pau Font de Rubinat, Manuel Rocamora, Isidor Frias, Antoni Pascual i Cugat, Eduard Toda, Francesc Colom i Joaquim Borràs i de March. Mentre hi va estar estudiant, Àlvar Bielza va fer de corresponsal a Madrid. Des de 1886, quan va aparèixer Lo Somatent, les aportacions van anar minvant, perquè la majoria de redactors col·laboraven en la nova publicació, i es veu com Bernat Torroja omplia cada vegada més el setmanari, fins a confeccionar-lo gairebé tot sol.[3][4]

Aspectes tècnics

La capçalera era il·lustrada. Es publicava primer mensualment, però a partir del gener de 1886 va passar a setmanal, canviant el subtítol: «periódich setmanal de l'Associació Catalanista de Reus». El 1887-1888 va passa a ser desenal, i la segona sèrie, el 1889-1890, quinzenal. Va tenir diferents èpoques: la primera començava: Any 1, núm. 1 (11 janer 1885); i acabava: any 4, núm. 111 (30 abr. 1888). Va reprendre: 2a època el 1888; i va acabar el 1889. Hi va tornar: 2a sèrie, any 5, núm. 1 (1 nov. 1889), que acabava el 15 de març de 1890 (últim número localitzat). Va tenir diversos impressors al llarg del temps: Estampa de Sabater i Estampa d'Eduard Navàs. Es distribuïa gratuïtament entre els socis de l'Associació Catalanista i tenia diversos punts de venda a la ciutat.[4]

Localització

Digitalització

  • La Veu del Camp Els 270 exemplars conservats a l'hemeroteca de la Biblioteca Central Xavier Amorós. La digitalització inclou també números de l'any 1913 al 1921.

Referències

  1. 1 2 3 Gras i Elias, Francesc. El periodismo en Reus desde 1813 hasta nuestros días. Tarragona: Tipografía de F. Arís e Hijo, 1904, p. 38.
  2. ↑ Martí Folguera, Josep «La Veu del camp». La Veu del Camp, Any I, núm. 1, 11-I-1885, p. 1.
  3. 1 2 3 Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 303-305.
  4. 1 2 3 4 Costafreda, Mercè. «La Veu del Camp i l'Associació Catalanista de Reus». A: La Veu del Camp: periòdich de l'Associació Catalanista de Reus: vol. III. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1994, pàg. 29-40 ISBN 8460515486
  5. ↑ Anguera, Pere. L'Ombra de l'estel blanc: estudis sobre el catalanisme polític. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1989, p. 96-97. ISBN 8478560300.
  6. ↑ Arnavat, Albert [et al.]. «Reus sota la Restauració borbònica (1874-1923)» A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 337. ISBN 8489688206
  7. ↑ «La Veu del camp». [Consulta: 29-I-2014].
  8. ↑ «La Veu del Camp». [Consulta: 29-I-2014].

Vegeu també

Bibliografia

La Veu del Camp està editada en facsímil per l'Associació d'Estudis Reusencs: La Veu del Camp: periódich de l'Associació Catalanista de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1993-1998. 4 volums (1. 1885-1886. 2. 1887-1888. ISBN 8460463745 (1 i 2) 3. La Veu del Camp i l'Associació Catalanista de Reus, per Mercè Costafreda. Índexs de la reedició de «La Veu del Camp», a cura de Jaume Massó Carballido. ISBN 8460515486. 4. Apèndix 1885-1888, 2a època 1888-1889, 2a sèrie 1889-1890. ISBN 8492176172)