La manta al coll
| Forma musical | cançó |
|---|---|
| Llengua | valencià |
«La manta al coll» és una cançó popular valenciana de tradició festiva original d'Alacant. Escrita en valencià el 1953, la censura al valencià no va permetre que es difonguera fins als anys setanta.[1] Una de les versions més populars, de l'any 1978, i encara ara, va ser la de Els Pavesos.[2]
La cançó relata una escena costumista amb vocabulari popular i la primera vegada que s'escoltà va ser al Teatre Principal d'Alacant, on es va estrenar el 28 de març de 1953.[1] Uns mesos després, el juny de 1953 va ser registrada.[3]
La seua autoria ha sigut motiu de diversos litigis judicials, val a dir que des de 1973 hi havia set versions registrades,[4] però en 2010 l'SGAE va dictaminar que l'autor real de la lletra és Josep Arqués Llorens i de la música Manuel García Ortiz, ambdós alacantins, i que efectivament, ells foren els primers en registrar-la, encara que no es descartava que ja existiren altres versions, però sense que estigueren inscrites. El que registrà Arqués en aquell moment fou una estrofa i la tornada.[5]
Inicialment va ser ideada per animar les rifes d'una foguera d'Alacant del barri de Campoamor, a la que pertanyien els autors i on recaudaven fons per les seues activitats festeres.[3]
Lletra
- Arreando a xim-pam-pum.
- Arreando a xim-pam-pum.
- Arreando a xim-pam-pum.
- Una volta passejava
- un guàrdia municipal
- passejant-se per la plaça
- cap amunt i cap avall.
- De la bragueta li faltava
- la mançaneta[8] i un botó.
- Per allí se li mostrava
- don Joaquín, el director.
- Una volta passejava
- (tornada)
- Una volta quan tornava
- el tio Pep de l'horta
- es va trobar de casa
- oberta la porta.
- Pujant per l'escaleta
- es trobà un senyoret
- que oberta la bragueta
- li ensenyava el cacauet.
- (tornada)
- Les xicotes de Xixona
- s'han comprat una romana
- pa pesar-se les mamelles
- dos voltes a la setmana.
- Si vols que te les pesen
- posa't panxa cap amunt
- i voràs què polseguera
- que t'ix pel forat del cul.
- (tornada)
- Per dos quinzets un puro.[9]
- Per tres una pipa.
- Per quatre una guitarra.
- Per cinc una xica.
- El puro pa fumar.
- La pipa pa lluir.
- La guitarra pa tocar.
- I la xica pa dormir.
- (tornada)
- La barca del pescador
- sempre fa olor de quitrà,
- la dona del pescaor
- ja sabem quina olor fa.
- Quan pregona cada dia
- a tot el que veu passar,
- "duc fresca la mercancia
- pel que la vullga comprar".
- (tornada)
Referències
- 1 2 Punt, À. «L'origen de 'La manta al coll', una cançó més moderna del que et penses», 11-03-2022. [Consulta: 25 juliol 2025].
- ↑ ILLESCAS, SERGIO. «Tirar de la manta» (en castellà), 16-01-2009. [Consulta: 26 juliol 2025].
- 1 2 «'La manta al coll' cumple 70 años animando las fiestas como la mayor aportación de Alicante a la música popular» (en castellà), 25-06-2023. [Consulta: 25 juliol 2025].
- ↑ alicante, c martínez. «La SGAE determina que 'La manta al coll' es de los alicantinos» (en castellà), 13-03-2010. [Consulta: 26 juliol 2025].
- ↑ «La SGAE determina que ´La manta al coll´ es de dos alicantinos» (en castellà). Diario Información, 12-03-2010.
- ↑ Pronunciat freqüentment com mo n'anirem.
- ↑ El Postiguet, platja d'Alacant.
- ↑ "Mançaneta" és un terme utilitzat al País Valencià per referir-se al botó menut que està cosit pels forats i és de nàcar, com els del coll de la camisa.
- ↑ Un quinzet equival a 25 cèntims de pesseta.