Laberint d'Egipte
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i laberint  | |||
| Construcció | dècada del 1800 aC | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Faium (Egipte) | |||
| ||||
El laberint fou una construcció complexa feta pels egipcis a Hawara, prop de Cocodrilòpolis.[1] El monument es deia en egipci Lapirohunt, que vol dir 'temple a l'entrada del llac', que els grecs van traduir per Labyrinthos, i en temps dels Ptolomeus es va conèixer com a laberint d'Arsinoe, perquè la ciutat havia canviat el nom, i popularment també es va dir la casa de Caron (el nom de l'estany a la vora del qual era).[2]
Fou construït durant la dinastia XI pel faraó Amenemhet III i estava destinat a integrar un conjunt amb dependències administratives, palau reial, temple i tomba del rei. Heròdot el descriu i parla de la seva grandesa i cost, i diu que el formaven dotze palaus coberts amb sis portes al nord i sis al sud, tot encerclat per una muralla; les cambres n'eren dobles, algunes de subterrànies, amb 3.500 cambres per planta. Heròdot descriu el seu pas pels palaus: es passava d'un pati a una sala, d'aquesta a unes galeries, d'allí a altres espais coberts, a sales i a patis; tots els sostres eren de la mateixa pedra que els murs, i tant al sostre com als murs hi havia milers d'escultures; cada palau tenia un peristil interior de pedra blanca; en cada angle, una piràmide sobre les quals hi havia esculpides estàtues dels déus.[4]
Estrabó, més tard, descriu una piràmide de 110 metres d'alçària destinada a tomba reial, i al davant una sèrie de palaus en dues files agrupats de dos en dos, precedits d'un peristil que s'obria amb un pati rodejat d'un pòrtic; Estrabó diu que cada gran sacerdot de cada nomós hi tenia el seu palau, i que rendien culte al faraó. Una part del conjunt era a l'obscuritat i algunes portes, quan s'obrien o tancaven, produïen sorolls. A les cambres inferiors, eren enterrats els reis i alts personatges, i els cocodrils sagrats, i no podien ser visitades.
Amb el romans, es va fer servir de pedrera i les columnes de granit rosa del laberint, les lloses i la pedra calcària se'n van retirar i foren utilitzats en altres llocs.
Va ser localitzat el 1843 per Karl R. Lepsius[5] i el 1888 Flinders Petrie en va descobrir les fundacions.[6]
Referències
- ↑ Khalil, Mohamed Ahmed; Abbas, Abbas Mohamed; Santos, Fernando A. Monteiro; Mesbah, Hany S.A.; Massoud, Usama «VLF‐EM study for archaeological investigation of the labyrinth mortuary temple complex at Hawara area, Egypt» (en anglès). Near Surface Geophysics, 8, 3, 6-2010, p. 203–212. DOI: 10.3997/1873-0604.2010004.
- ↑ «Labyrinth | History, Design & Uses» (en anglès). Encyclopædia Britannica.
- ↑ Kircher, Athanasius. Turris Babel, sive archontologia, qua primo priscorum post diluvium hominum vita, mores rerumque gestarum magnitudo, Secundo durris fabrica civitatumque extructio, confusio linguarum, & inde gentium transmigrationis, cum principalium inde enatorum idiomatum historia, multiplici eruditione describuntur & explicantur [La Torre de Babel, o Arcontologia, en què primer es descriu i s'explica amb molta erudició la vida dels homes antics després del diluvi, els costums i la grandesa de llurs accions, en segon lloc la construcció de la ciutat i la confusió de les llengües, i la posterior transmigració de les nacions, juntament amb la història de les principals llengües que en van sorgir.] (en llatí). Amsterdam: Janssonius-Waesbergiana, 1689, p. 119.
- ↑ Heròdot; Balasch, Manuel. «148-149». A: Història (en català, grec antic). Volum II, llibre II. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2000. ISBN 978-84-7225-777-1..
- ↑ «The Hawara Labyrinth. Preservation and Recovery Master Plan» (en anglès). Archæological Rescue Foundation. [Consulta: 13 juny 2026].
- ↑ Flinders Petrie, William M.; Wainwright, G.A.; Mackay, E. The Labyrinth Gerzeh and Mazghuneh (en anglès). Londres: School of Archæology in Egypt, 1912.
Vegeu també
- Piràmide d'Amenemhet III.
- Laberint de Creta.