Lactaris

Infotaula d'ésser viuLactaris
Lactarius Modifica el valor a Wikidata

Rovelló Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius Modifica el valor a Wikidata
Pers., 1797 Lactarius Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum, orthographia conservanda i typus conservandus Modifica el valor a Wikidata
Ortografia originalLactaria Modifica el valor a Wikidata
TipusLactarius torminosus Modifica el valor a Wikidata
Lactarius aurantiacus
Lactarius aurantiofulvus
Lactarius azonites
Lactarius blennius
Lactarius camphoratus
Lactarius chrysorrheus
Lactarius controversus
Lactarius decipiens
Lactarius deterrimus
Lactarius glyciosmus
Lactarius resimus
Lactarius scoticus
Lactarius mammosus

Els lactaris[1] (Lactarius, del llatí lac, lactis, llet)[2] són un gènere de bolets russulals la família de les russulàcies (Russulaceae).[3] Són fongs micorrizògens (fan simbiosi amb arrels de plantes, en especial coníferes). Inclou espècies molt populars i de gran tradició gastronòmica als Països Catalans, com ara els rovellons (Lactarius sanguifluus i Lactarius vinosus), el pinetell (Lactarius deliciosus) i el pinetell d'avet (Lactarius salmonicolor).[4]

Descripció

Tenen la carn dura, granelluda, no és fibrosa, es trenca bruscament com un bastonet de pa i s'engruna entre els dits. Capell sovint deprimit o en forma d'embut quan és vell. Les làmines, sovint, són decurrents. L'estípit i el capell sovint mostren punts ovals de base plana (estrobículs).

Exsuden una mena de làtex que flueix per les ferides de les làmines quan es trenquen amb l'ungla i de la carn quan es talla. El color d'aquest làtex diferencia unes espècies de les altres, aquest líquid pot ésser de color taronja, vermell, lila, blanc o groc, i el seu color final es pot desenvolupar només després d'haver estat exposat a l'aire.[5][6][7]

Hàbitat

Viuen associats a plantes, sobretot, als pins. Els rovellons són propis de les pinedes de terra baixa i defugen el fred de les muntanyes altes. En canvi, els pinetells es troben des de terra baixa fins a l'alta muntanya, on apareixen ja en ple estiu.[8]

Comestibilitat

Els lactaris de làtex acolorit són els bolets més apreciats i de més tradició als Països Catalans. Són adequats per a cuinar a la brasa, al forn o fregits amb poc oli, sempre sense coure'ls gaire. No són apropiats per a guisar.[8]

Taxonomia

El gènere Lactarius inclou unes 500 espècies, entre les que destaquen:[3]

  • Lactarius acerrimus Britzelm., 1893
  • Lactarius acris (Bolton) Grey, 1821
  • Lactarius acutus R. Heim
  • Lactarius adhaerens R. Heim
  • Lactarius albocarneus Britzelm., 1895
  • Lactarius amarus R. Heim
  • Lactarius annulatoangustifolius (Beeli) Buyck
  • Lactarius aquizonatus Kytöv.
  • Lactarius aspideus (Fr.) Fr.
  • Lactarius atlanticus Bon
  • Lactarius atroviridis Peck
  • Lactarius aurantiacus (Pers.) Gray
  • Lactarius aurantiifolius Verbeken
  • Lactarius aureifolius Verbeken
  • Lactarius auriolla Kytöv.
  • Lactarius azonites (Bull.) Fr.
  • Lactarius badiosanguineus Kühn. & Romagn.
  • Lactarius baliophaeus Pegler
  • Lactarius barbatus Verbeken
  • Lactarius bertillonii
  • Lactarius blennius (Fr.) Fr.
  • Lactarius bresadolanus Singer
  • Lactarius camphoratus (Bull.) Fr.
  • Lactarius chromospermus Pegler
  • Lactarius chrysorrheus Fr.
  • Lactarius circellatus (Battarra) Fr.
  • Lactarius cistophilus Bon et Trimbach
  • Lactarius citriolens
  • Lactarius controversus (Pers.:Fr.) Fr.
  • Lactarius cremor Fries
  • Lactarius cyanopus Basso, 1999
  • Lactarius cyathuliformis Bon
  • Lactarius deliciosus (L. ex Fr.) S. F. Gray
  • Lactarius deterrimus Groeger
  • Lactarius dryadophilus Kühner, 1975
  • Lactarius evosmus Kühner & Romagn.
  • Lactarius flavidus Boud., 1887
  • Lactarius flexuosus (Pers.) Gray
  • Lactarius fluens Boud.
  • Lactarius fuliginosus Fr.
  • Lactarius fulvissimus Romagn.
  • Lactarius glaucescens
  • Lactarius glyciosmus (Fr.:Fr.) Fr.
  • Lactarius helvus (Fr.) Fr.
  • Lactarius hepaticus Plowr.
  • Lactarius hyphoinflatus R.W. Rayner
  • Lactarius hysginoides Korhonen & T. Ulvinen
  • Lactarius hysginus
  • Lactarius insulsus (Fr.) Fr., 1838
  • Lactarius lacunarum Romagn. ex Hora
  • Lactarius lanceolatus O.K. Mill. & Laursen
  • Lactarius lignyotus Fr., 1857
  • Lactarius lilacinus (Lasch) Fr.
  • Lactarius luridus (Pers.) Gray
  • Lactarius mairei
  • Lactarius mammosus Fr.
  • Lactarius musteus Fr.
  • Lactarius obscuratus (Lasch) Fr.
  • Lactarius omphaliformis Romagn.
  • Lactarius pallidus Pers.
  • Lactarius pergamenus (Sw.) Fr.
  • Lactarius picinus Fr.
  • Lactarius pilatii Z.Schaef., 1966
  • Lactarius piperatus (Fr.) S. F. Gray
  • Lactarius populinus R. Heim
  • Lactarius porninsis Roll.
  • Lactarius pterosporus Romagn.
  • Lactarius pubescens (Fr.) Fr.
  • Lactarius pyrogalus (Bull.) Fr.
  • Lactarius quieticolor Romagn.
  • Lactarius quietus (Fr.) Fr.
  • Lactarius repraesentaneus Britz.
  • Lactarius resimus (Fr.) Fr., 1838
  • Lactarius romagnesii Bon
  • Lactarius rostratus Heilm.-Claus.
  • Lactarius rubrocinctus Fr.
  • Lactarius rufus (Scop. ex Fr.) Fr.
  • Lactarius rugatus Kühner & Romagn.
  • Lactarius ruginosus Romagn.
  • Lactarius salicis-herbaceae Kühner, 1975
  • Lactarius salicis-reticulatae Kühner
  • Lactarius salmonicolor Heim et Led.
  • Lactarius sanguifluus Fr.
  • Lactarius scoticus Berk. & Broome
  • Lactarius scrobiculatus
  • Lactarius semisanguifluus R. Heim & Leclair
  • Lactarius serifluus (DC.:Fr.) Fr.
  • Lactarius sphagneti (Fr.) Neuhoff, 1956
  • Lactarius spinosulus Quél. & Le Bret., 1879
  • Lactarius subdulcis (Bull.:Fr.) S.F. Gray
  • Lactarius subumbonatus Lindgr.
  • Lactarius syringinus Z.Schaef., 1956
  • Lactarius tabidus Fr., 1838
  • Lactarius tesquorum Malençon
  • Lactarius torminosus (Schaeff. Ex Fr.) S. F. Gray, 1821
  • Lactarius trivialis
  • Lactarius turpis (Weinm.) Fr.
  • Lactarius uvidus (Fr.) Fr.
  • Lactarius vellereus (Fr.) Fr.
  • Lactarius vietus (Fr.) Fr.
  • Lactarius violascens (J.Otto) Fr., 1838
  • Lactarius volemus (Fr.) Fr.
  • Lactarius zonarioides Kühner & Romang., 1953
  • Lactarius zonarius (Bull.) Fr[9][10][11]

Observacions

Alguns d'aquests bolets es troben, de vegades, parasitats per un altre bolet microscòpic (Hypomyces lactifluorum) que esblanqueeix i endureix les làmines. En aquest estat s'anomenen rovelloles o mare de rovelló, i també són comestibles (encara que pot ésser coent si l'hoste és una espècie com Lactarius piperatus).[8][7]

Referències

  1. ↑ «Lactari - Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 21 maig 2025].
  2. ↑ AsturNatura (castellà)
  3. 1 2 Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  4. ↑ Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 38.
  5. ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
  6. ↑ «Lactaris». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  7. 1 2 «Russulaceae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 24 d'octubre 2014. [Consulta: 6 setembre 2010].
  8. 1 2 3 Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. Pàg. 39.
  9. ↑ BioLib (anglès)
  10. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  11. ↑ StrainInfo Arxivat 2014-10-14 a Wayback Machine. (anglès)

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.