Laitakarita
![]() | |
| Fórmula química | Bi₄(Se,S)₃ |
| Epònim | Aarne Laitakari |
| Localitat tipus | Orijärvi, Kisko, Salo, Finlàndia Occidental, Finlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DC.05d |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.03b |
| Dana | 2.6.2.4 |
| Heys | 3.7.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,22Å; c = 39,93Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Color | blanc galena |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 7,93 g/cm³ (mesurada); |
| Impureses comunes | Pb, Ag, Cu, Zn |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Ltk |
La laitakarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor de Aarne Vihtori Laitakari (1890-1975), geòleg, professor i director general del Servei Geològic de Finlàndia.[1]
Característiques
La laitakarita és un sulfur de fórmula química Bi₄(Se,S)₃.[2] Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de plaques i escates foliades, elongates al llarg de [001]; també pot aparèixer en forma de grans, de fins a 2 mm.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la laitakarita pertany a «02.DC - Sulfurs metàl·lics, amb variable proporció M:S» juntament amb els següents minerals: hedleyita, ikunolita, ingodita, joseïta-B, kawazulita, nevskita, paraguanajuatita, pilsenita, skippenita, sulfotsumoïta, tel·lurantimoni, tel·lurobismutita, tetradimita, tsumoïta, baksanita, joseïta-C, protojoseïta, sztrokayita, vihorlatita i tel·luronevskita.
Formació i jaciments
La laitakarita va ser descoberta a Orijärvi, a Kisko (Salo, Finlàndia Occidental, Finlàndia) en filons de roques de quars-antofil·lita-ordierita-biotita.[3] També ha estat descrita a Austràlia, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Espanya, Etiòpia, el Japó, Macedònia del Nord, el Marroc, Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Suècia, Suïssa, l'Uzbekistan i la Xina.[1]
Referències
- 1 2 «Laitakarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2026» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2026. [Consulta: 8 juliol 2026].
- 1 2 «Laitakarite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020. [Consulta: 26 gener 2019].
