Lambert Lombard
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1505 (Gregorià)  Lieja | ||
| Mort | agost 1566 (Gregorià) (60/61 anys) Lieja | ||
| Pintor de cambra | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Liegès | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Lieja (1538 (Gregorià)–1566 (Gregorià)) Roma (1537 (Gregorià)–1538 (Gregorià)) Lieja | ||
| Ocupació | pintor, arquitecte, artista visual | ||
| Art | pintura, gravat, dibuix, arquitectura. | ||
| Moviment | Renaixement. | ||
| Professors | Jan Gossaert i Jan van Scorel | ||
| Alumnes | Frans Floris de Vriendt, Hendrick Goltzius, Willem Key, Dominicus Lampsonius, Lambert Suavius i Jean Ramey (en)  | ||
| Influències | |||
| Influències en | Frans Floris, Hendrik Goltzius, Jean Ramey, Dominique Lampson | ||
| Mecenes | Erard de la Mark | ||
Lambert Lombard (nascut a Lieja el 1505 o 1506 i mort a la mateixa ciutat a l'agost de 1566) era un arquitecte, pintor, gravador, arqueòleg, historiador l'art, típic homo universalis del Renaixement.[1]
Biografia
La seva formació artística va començar a Anvers i Middelburg on va conèixer Jan Gossaert i Jan van Scorel. Des del 1532 està citat com a pintor de la cort d'Erard de la Mark. Va viatjar a França i Alemanya. Al seu retorn a Lieja va fundar una acadèmia. La majoria de la seva obra va desaparèixer al llarg de la història.[2]
El 1537 Erard de la Mark va enviar-lo a Roma en una delegació conduïda pel cardenal Reginald Pole per a adquirir obres d'art i per a continuar la seva formació. Va descobrir el renaixement italià, l'obra de Michelangelo i Raffael. Al seu retorn, va introduir les idees italianes a l'arquitectura de Lieja i va crear una primera acadèmia d'art, precursor de l'Acadèmia de Belles Arts fundada el 1775 pel príncep-bisbe Francesc Carles de Velbrück.
Quan el departament d'arquitectura de l'acadèmia velbrückiana va esdevenir un institut independent el 1972, va prendre en honor de l'artista el nom d'Institut Lambert Lombard[3] fins que el 2010 va ser integrat en la nova facultat d'arquitectura de la Universitat de Lieja.[4]
Obra
- Arquitectura
- La Casa Torrentius de Lieja
- El Portal de l'església de l'abadia de Sant Jaume a Lieja
- Pintura i dibuixos
- Clàudia Quinta o les Dones Virtuoses
- Autoretrat (va figurar de 1962 a 1977 als bitllets de 100 francs belgues)[5]
Casa Torrentius a Lieja, atribuïda a Lombard, restaurada per Charles Vandenhove
Clàudia Quinta o Les Dones Virtuoses
Miracle dels peixos i del pa
Bibliografia
- Lambert Lombard et son temps, catàleg de l'exposició, Lieja, Musée de l'Art wallon, 30 setembre - 31 octubre 1966.
- Godelieve Denhaene (redacció), Lambert Lombard. Peintre de la Renaissance. Liège 1505/06-1566. Essais interdisciplinaires et catalogue de l'exposition, Brussel·les, Institut Royal du Patrimoine Artistique, col·lecció "Scientia Artis", 2006, 534 pàgines.
Referències
- ↑ Godelieve Denhaene, «Lombart, Lambert», Dictionnaire des Peintres belges, Brussel·les, Belgian Art Links and Tools, 1999-2011
- ↑ Vasari, Immerzeel & Kramm, «Lombardus, Lambert», Allgemeine Deutsche Bibliographie
- ↑ Bibliothèque de l'Académie des Beaux-arts de Liège Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. als Archives d'architecture XIXe et Xxe en communauté française Wallonie-Bruxelles web consultat el 14 de març de 2012
- ↑ Présentation: la nouvelle faculté Arxivat 2012-01-27 a Wayback Machine. al web de la facultat d'Arquitectura, consultat el 14 de març de 2012
- ↑ Web amb una imatge del bitllet
- ↑ Segons l'Institut del Patrimoni Való, l'atribució és possible però no documentada:Liège: Hotel de Soër de Solières, Namur, Institut du Patrimoine Wallon, consultat l'11 de març 2012
