Lamivudina

Infotaula de fàrmacLamivudina
Malaltia objectesida, malaltia infecciosa pel virus de la immunodeficiència humana, hepatitis B i hepatitis B crònica Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicanàleg de nucleòsids i pirimidina Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCJ05AF05 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC8H11N3O3S Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular229,052 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS134678-17-4 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)60825 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00709 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider54812 Modifica el valor a Wikidata
UNII2T8Q726O95 Modifica el valor a Wikidata
KEGGD00353 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI63577 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL141 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand ID3TC Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.132.250

La lamivudina, comunament anomenada 3TC, és un medicament antiretroviral que s'utilitza per prevenir i tractar el VIH/SIDA.[1] També s'utilitza per tractar l'hepatitis B crònica quan no són possibles altres opcions.[1] És eficaç tant contra el VIH-1 com contra el VIH-2.[1] Normalment s'utilitza en combinació amb altres antiretrovirals com la zidovudina, el dolutegravir i l'abacavir.[1] La lamivudina es pot incloure com a part de la prevenció postexposició en aquells que han estat potencialment exposats al VIH.[1] La lamivudina es pren per via oral en forma de líquid o comprimit.[1]

Els efectes secundaris comuns inclouen nàusees, diarrea, mals de cap, sensació de cansament i tos.[1] Efectes secundaris greus els efectes inclouen malaltia hepàtica, acidosi làctica i empitjorament de l'hepatitis B entre les persones ja infectades.[1] És segur per a persones majors de tres mesos i es pot utilitzar durant l'embaràs.[1] El medicament es pot prendre amb o sense menjar.[1] La lamivudina és un inhibidor de la transcriptasa inversa dels nucleòsids i funciona bloquejant la transcriptasa inversa del VIH i la polimerasa del virus de l'hepatitis B.[1]

La lamivudina es va patentar el 1995 i es va aprovar el seu ús als Estats Units el 1995.[2][3] Forma part de la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[4] A Espanya està disponible com a EFG, Epivir, Zeffix.[5]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Lamivudine». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 2 June 2016. [Consulta: 31 juliol 2016].
  2. ↑ Therapy of Viral Infections Volume 15 of Topics in Medicinal Chemistry. Springer, 2015, p. 6. ISBN 9783662467596.
  3. ↑ Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 506. ISBN 9783527607495.
  4. ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.
  5. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2025.