Langenburg
| |||||
| Tipus | municipi urbà | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Baden-Württemberg | ||||
| Regió administrativa | Stuttgart | ||||
| Districte rural | Schwäbisch Hall | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.886 (2023) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 31,4 km² | ||||
| Altitud | 439 m | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 74595 | ||||
| Prefix telefònic | 07905 | ||||
| Clau de regió d'Alemanya | 081275004047 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 08127047 | ||||
| Lloc web | langenburg.de | ||||
Langenburg és una ciutat del districte de Schwäbisch Hall, a Baden-Württemberg, Alemanya.[1][2] Està situada en un turó sobre el riu Jagst, a 18 km al nord-est de Schwäbisch Hall. També és el lloc on es van inventar els Wibele, uns petits pastissos dolços semblants a galetes, que encara es couen avui dia.
Història
La història de Langenburg comença amb la construcció d'un castell al turó occidental. L'assentament prehistòric és probable, però no està provat. Langenburg està documentat per primera vegada el 1226. Els senyors lliures de Langenburg, que van entrar a la història el 1201, estaven estretament relacionats amb els senyors de Hohenlohe. Potser fins i tot tenien vincles familiars. Després de l'extinció dels Langenburg, la família Hohenlohe va heretar les possessions. Langenburg va passar així a estar sota el domini de Hohenlohe i va romandre part del Principat durant els segles següents. Des del 1568, Langenburg va ser la residència del comtat i posteriorment del principat de Hohenlohe-Langenburg.[3][4]
Al segle XVII, Langenburg va ser l'escenari de judicis de bruixes. Les últimes víctimes, Anna Schmieg i Barbara Schleicher, van ser executades el 1672.
Llocs d'interès
Langenburg té un museu de cotxes clàssics i el gran castell de Langenburg, la seu de la família de Hohenlohe-Langenburg. L'actual propietari del castell i la finca és Philipp, príncep de Hohenlohe-Langenburg.
Persones il·lustres
- Philip Ernest, comte de Hohenlohe-Langenburg (1584-1628), terratinent, comte de Hohenlohe-Langenburg
- Enric Frederic, comte de Hohenlohe-Langenburg (1625-1699), terratinent, comte de Hohenlohe-Langenburg
- Albert Wolfgang, comte de Hohenlohe-Langenburg (1659-1715), terratinent, comte de Hohenlohe-Langenburg
- Ludwig, príncep de Hohenlohe-Langenburg (1696-1765), terratinent, primer príncep de Hohenlohe-Langenburg
- Christian Albrecht, príncep de Hohenlohe-Langenburg (1726-1789), terratinent, segon príncep de Hohenlohe-Langenburg
- Karl Ludwig, príncep de Hohenlohe-Langenburg (1762-1825), terratinent, tercer príncep de Hohenlohe-Langenburg
- Ernest I, Príncep de Hohenlohe-Langenburg (1794-1860), terratinent, 4t Príncep de Hohenlohe-Langenburg
- Víktor I, duc de Ratibor (1818-1893), terratinent i polític
- Carl Ludwig II, príncep de Hohenlohe-Langenburg (1829-1907), terratinent i polític, 5è príncep de Hohenlohe-Langenburg
- Hermann, Príncep de Hohenlohe-Langenburg (1832-1913), terratinent i polític, 6è Príncep de Hohenlohe-Langenburg
- Ernst II, príncep de Hohenlohe-Langenburg (1863-1950), terratinent i polític, 7è príncep de Hohenlohe-Langenburg
- Gottfried, Príncep de Hohenlohe-Langenburg (1897-1960), terratinent, 8è Príncep de Hohenlohe-Langenburg
Galeria
Langenburg el 1656
Castell de Langenburg
Museu del castell
Referències
- ↑ «Bürgermeisterwahl Langenburg 2023» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ «Statistisches Landesamt Baden-Württemberg - GENESIS-Online» (en alemany), 27-04-2026. [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ «Stadt Langenburg | Geschichte | ». [Consulta: 27 abril 2026].
- ↑ Schlauch, Rudolf; Schlauch, Ingaruth; Schuler, Manfred; Wankmüller, Rudolf. Langenburg: Herz im Hohenloher Land. 2. Aufl. Gerabronn-Crailsheim: Hohenloher Druck- und Verlagshaus, 1979. ISBN 978-3-87354-031-6.
Bibliografia
- Robisheaux, Thomas. The Last Witch of Langenburg: Murder in a German Village. W.W. Norton & Co., 2009. ISBN 978-0-393-06551-0.

