Larosita
 Larosita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Cu,Ag)21PbBi₂S13 |
| Epònim | Alfred LaRose (en)  |
| Localitat tipus | mina Foster, Coleman Township, Cobalt area, Cobalt-Gowganda region, Districte de Timiskaming, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.LB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.LB.35 |
| Dana | 2.16.9.1 |
| Heys | 5.7.43 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 22,15Å; b = 24,03Å; c = 11,67Å; |
| Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-014 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Lar |
| Referències | [1] |
La larosita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor d'Alfred LaRose (1870-1940), un dels principals descobridors l'any 1903 dels rics dipòsits de plata de l'àrea de Cobalt del nord d'Ontario, que van provocar un gran auge i explotació minera a la regió.[1]
Característiques
La larosita és un sulfur de fórmula química (Cu,Ag)21PbBi₂S13. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en petits cristalls aciculars o en forma de flama, de fins a 300 μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3 a 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la larosita pertany a «02.LB - Sulfosals sense classificar, amb Pb essencial» juntament amb els següents minerals: miharaïta, ardaïta, launayita, madocita, playfairita, sorbyita, sterryita, petrovicita, mazzettiïta i crerarita.
Formació i jaciments
La larosita va ser descoberta a la mina Foster, a Coleman Township (Districte de Timiskaming, Ontario, Canadà), en la porció central d'un filó hidrotermal en capes. També ha estat descrita als Estats Units, Noruega i la Xina.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcocita, stromeyerita, arsenopirita, galena, tetraedrita i polibasita.