Larus vegae
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Pes | 1,199 quilograms (pes adult, mascle) 1,007 quilograms (pes adult, femella) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Larus |
| Espècie | Larus vegae (Palmén, 1887.) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Larus argentatus vegae
|
| Protònim | Larus argentatus vegae |
Larus vegae és una espècie de gavines del gènere Larus. És, per tant, un ocell marí de la família dels làrids (Laridae). Habita en estiu el nord-est de Sibèria i zona de Mongòlia, arribant en hivern fins a la Xina, Corea i sud del Japó.[1]
Descripció
Larus vegae és similar al gavià argentat, però és d'un gris lleugerament més fosc a la part superior. El cap el té molt ratllat de marró a l'hivern, especialment a l'esquena i als costats del coll formant un collar. Les potes solen ser de color rosa brillant. Els individus del primer i segon hivern són més foscos que L. mongolicus similar, sobretot a la coroneta del cap, on mongolicus, fins i tot al primer i segon hivern, són una mica més pàl·lids. Gairebé tot el cos de L. vegae de primer i segon hivern mostra taques i ratlles marrons més fosques. Les gavines adultes a l'hivern sovint es poden confondre amb el gavià de Kamxatka (L. schistisagus), d'aspecte molt similar, i la gavina occidental (L. occidentalis), però el gris de la L. vegae és més clar que el de les dues espècies similars. El color dels ulls és variable, però tendeix a ser fosc amb un anell orbital vermell. El bec és groc amb una taca vermella, excepte en les gavines de primer i segon hivern, on el bec pot ser gairebé completament de gris fosc a negre, amb la part grisa reduint-se fins que arriba a la maduresa.[2]
Els individus de la part nord-oest de la seva àrea de cria són més pàl·lides a la part superior. De vegades es consideren una subespècie separada anomenada gavina de Birula (Larus vegae birulai).[2][3]
Distribució i hàbitat
Larus vegae cria al nord-est de Sibèria i migren cap al sud per hivernar al Japó, Corea, l'est de la Xina i Taiwan. Es veuen regularment a l'illa de Sant Llorenç i a Nome, Alaska, i hi poden criar. També hi ha registres d'altres parts de l'oest d'Alaska, i alguns registres fotodocumentats de Washington i Califòrnia. Durant l'hivern, se solen trobar en ports, costes rocoses i desembocadures de rius.[2][4]
Taxonomia
La seva classificació encara és controvertida i incerta. Es tracta de diverses maneres com una espècie separada, com una subespècie del gavià argentat americà (L. smithsonianus) o inclòs tant amb el gavià argentat americà com amb el gavià argentat europeu a L. argentatus. Larus mongolicus es considerava anteriorment una subespècie de L. vegae.[3] Va ser descrit el 1887 a partir d'exemplars recollits a l'expedició Vega de 1878-1880 al vaixell suec SS Vega.[5]
Referències
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 26 juny 2025].
- 1 2 3 Malling Olsen, Klaus; Larsson, Hans. Gulls of Europe, Asia and North America. Repr. Londres: Christopher Helm, 2007. ISBN 978-0-7136-7087-5.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Noddies, skimmers, gulls, terns, skuas, auks – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 26 juny 2025].
- ↑ MacKinnon, John; Philipps, Karen; Showler, David. A field guide to the birds of China. 4. Auflage. Oxford New York: Oxford University Press, 2006. ISBN 978-0-19-854940-6.
- ↑ Nordenskiöld, A. E.. Vega-expeditionens vetenskapliga iakttagelser bearbetade af deltagare i resan och andra forskare. Stockholm: F. & G. Beijers förlag, 1882. DOI 10.5962/bhl.title.14741.