Laurent Mauvignier
Biografia
Laurent Mauvignier va néixer el 6 de juliol de 1967 a Tours. Prové d'una família treballadora de cinc fills establerta a Descartes a la regió de Touraine.[3] És germà del director de cinema Thierry Mauvignier i de l'escriptor psicoanalista Frédéric Mauvignier. Als disset anys va ingressar a l'Escola de Belles Arts de Tours , a on es va graduar en arts visuals l'any 1991. Va ser resident a la Vil·la Mèdici (Acadèmia de França a Roma) de setembre de 2008 a setembre de 2009.[4]
Trajectòria literària
Va publicar la seva primera novel·la "Loin d'eux" l'any 1999, publicada per Les Éditions de Minuit que va ser la seva editorial principal durant molts anys[5] La novel · la va rebre el premi Fénéon l'any 2000. La seva segona novel·la publicada l'any següent, "Apprendre à finir", va ser guardonada amb diversos premis, el premi Wepler l'any 2000 i el Prix du Livre Inter i el Prix du deuxième roman el 2001.El 2006, va guanyar el premi Fnac de novel · la per la seva obra "Dans la foule", una novel · la sobre el drama Heysel que va tenir lloc a Bèlgica el 1985. Posteriorment les seves obres han rebut diversos premis on destaca le premi Goncourt de l'any 2025 per La Maison vide. Aquesta obra s'ha definit com: "Una consagració per a un text magistral de més de 700 pàgines, un fresc familiar que recorre quatre generacions: tant una història de filiació, que explica el llinatge patern de l'escriptor, arrelat al poble d'origen de Touraine, com un llibre amb un ampli poder novel·lístic digne dels autors del segle XIX al qual es refereix Mauvignier, de Zola (per a la vena social) a Marcel Proust (per a l'amplitud de l’oració)".[6]
Prix du Livre Inter
El gener de 2026 va ser nomenat President del jurat del Premi del Llibre Inter de l'any 2026. Premi atorgat anualment anualment per un jurat format per 24 oients de France Inter i presidit per un autor de renom.[7][8]
Obres destacades
Novel·la
| Any | Obra | Editorial |
|---|---|---|
| 1999 | Loin d'eux | Les Èditions de Minuit |
| 2000 | Apprendre à finir | |
| 2002 | Ceux d'à coté | |
| 2002 | Plus sale | |
| 2004 | Seuls | |
| 2006 | Dans la foule | |
| 2009 | Des hommes | |
| 2010 | Un jour dan la vie | Librairie Passages |
| 2011 | Ce que j'appelle oubli | Les Éditions de Minuit |
| 2014 | Autour du monde | |
| 2016 | Continuer | |
| 2020 | Histoires denuit | |
| 2025 | La Maison vide |
Teatre
| Any | Obra |
|---|---|
| 2012 | Tout mon amour |
| 2015 | Retour a Berratham |
| 2016 | Une légère blessure |
| 2023 | Proches |
Adaptacions al cinema i al teatre
La seva primera novel·la "Loin d'eux" va ser adaptada al cinema en un curtmetratge per l'actriu Johanna Nizard, l'any 2001, posteriorment l'actriu va portar al teatre una adaptació del seu curtmetratge. El 2018 Johachim Lafosse va adaptar "Continue" amb Virginie Efira com protagonista[9] i en 2020, Lucas Belvaux va adaptar Des hommes amb Gérard Depardieu, Jean-Pierre Darroussin i Catherine Frot.[10] Altres obres com Ce que j'appelle oubli, Retour a Berratham , s'han adaptat al teatre.
Premis i distincions
| Any | Premi | Obra |
|---|---|---|
| 1999 | RTBF Grand prix de littérature de la SGDL | Loin d'eux |
| 2000 | Prix Fénon | |
| 2000 | Prix Wepler | Apprendre à finir |
| 2001 | Prix du Livre Inter | Apprendre à finir |
| Prix du deuxième roman 2001 | ||
| 2006 | Prix du roman FNAC | Dans la foule |
| 2009 | Prix Virilo | Des hommes |
| Prix Millepages | ||
| 2010 | Prix Initiales | |
| Pris des libraires | ||
| 2012 | Prix des lycéens PACA | Ce que j'appelle oubli |
| 2014 | Prix Amerigo-Vespuci | Autour du monde |
| 2015 | RTBF Grand prix de littérature de la SGDL | Pel conjunt de la seva obra |
| 2016 | Prix Émile-Augier. Académie française[11] | Retour à Berratham |
| 2017 | Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres | |
| 2017 | Prix Culture et Bibliothèques pour tous | Continuer |
| 2025 | Prix des libraires de Nancy | La Maison vide |
| Prix littéraire du Monde | ||
| Prix Landerneau des Lecteurs | ||
| Prix Goncourt |
Referències
- ↑ «Le prix Goncourt est décerné à Laurent Mauvignier pour « La Maison vide »» (en francès). Le Monde, 04-11-2025.
- ↑ Clermont, Thierry. «Laurent Mauvignier remporte le prix Goncourt 2025» (en francès), 04-11-2025. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ Mauvignier, Laurent; David, Pascaline. Les motifs de Laurent Mauvignier. Namur: Diagonale, 2021. ISBN 978-2-930947-04-4.
- ↑ «RFI - La voie romaine de Laurent Mauvignier». [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ «Bio - Laurent Mauvignier - Romancier». [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ «Prix Goncourt 2025 : Laurent Mauvignier remporte le duel au sommet» (en francès), 2025-11-04CET14:40:25+01:00. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ «France Inter – Première radio d'actualité généraliste et culturelle» (en francès). [Consulta: 29 gener 2026].
- ↑ «Laurent Mauvignier, président du Prix du Livre Inter 2026» (en francès). [Consulta: 29 gener 2026].
- ↑ «Continuer, l'adaptation du roman de Laurent Mauvignier, avec Virginie Efira» (en francès). [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ «"Des hommes" : Gérard Depardieu, Jean-Pierre Darroussin et Catherine Frot rouvrent les plaies de la guerre d'Algérie» (en francès), 30-05-2021. [Consulta: 5 novembre 2025].
- ↑ «Prix Émile Augier | Académie française». [Consulta: 5 novembre 2025].
