Laurent de Sutter
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 desembre 1977  (48 anys)àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) | ||
| Formació | Universitat Saint-Louis de Brussel·les | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia, crítica literària, crítica de cinema, crítica musical i teoria del dret | ||
| Ocupació | escriptor, crític musical, professor universitari, crític de cinema, filòsof, crític literari, guionista de còmics | ||
Laurent de Sutter (àrea metropolitana de Brussel·les, 24 de desembre de 1977) és un filòsof belga francòfon,[1] professor de teoria del dret a la Vrije Universiteit Brussel (VUB).[2][3] Es considera un filòsof pop i ha dedicat diverses obres a la filosofia del dret (Après la loi, Hors la Loi, Magic, Post-tribunal), essencialment per a qüestionar-ne els fonaments[4] en la línia dels pensadors del realisme jurídic i els estudis jurídics crítics.[5]
Trajectòria
Laurent de Sutter va néixer a Brussel·les i es descriu a si mateix com a «un pur producte de l'alta burgesia de Brussel·les, religiosa i militar».[6][7] El 2006 es va doctorar en dret amb una tesi titulada «Politiques de la représentation».[7][8] D'ença del 1997 i durant deu anys va escriure una columna a la revista musical Rif-Raf.[9]
Més endavant va publicar assajos en diverses revistes, entre les quals Pylône, dirigida per Gilles Collard, que va publicar el seu primer text sobre pornografia, fet que va cridar l'atenció de Serge Koster, director de la col·lecció «L'attrape-corps» de l'editorial La Musardine, que li va encarregar el seu primer assaig, Pornostars - Fragments d'une métaphysique du X, publicat a la tardor del 2007.[10][11]
De l'indifférence à la politique es va publicar el març del 2008. Posteriorment, el crític Michel Polac va confiar a Laurent de Sutter diverses tasques editorials per a la seva col·lecció: l'edició i presentació de dos volums d'escrits primerencs de Clément Rosset (Une passion homicidal et autres textes i Précis de philosophie moderne). Deleuze - La pratique du droit es va publicar el 2009. Al mateix temps, De Sutter va rebre la direcció de la col·lecció «Travaux pratiques»[12][13] que publica autors com Camille de Toledo, Pascal Chabot o Véronique Bergen.
Va publicar Superfaible : penser au XXI siècle a la col·lecció Climats» de l'editorial Flammarion el 2023.[14] Aquesta obra li va valer el premi de poesia i assaig atorgat per l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.[15] El 2020, va ser nomenat membre del comitè assessor de Democracy in Europe Movement 2025.[16]
Referències
- ↑ Ayuso, Silvia. «Laurent de Sutter, filósofo: “La vida es una catástrofe”» (en castellà), 13-11-2023. [Consulta: 10 octubre 2025].
- ↑ «De Sutter, Laurent (1977-....)». Canal-U. [Consulta: 23 març 2024]..
- ↑ Varela, Alejandra. «El derecho no se pregunta lo que debe ser permitido, sino cómo hacer algo a partir de los caprichos formulados en las leyes» (en castellà), 02-03-2025. [Consulta: 10 octubre 2025].
- ↑ Jean-Jacques Gandini «Hors la loi. Théorie de l'anarchie juridique». Le Monde diplomatique, 01-06-2022 [Consulta: 12 març 2024]..
- ↑ Laurent de Sutter «[https://www.liberation.fr/debats/2015/09/21/defense-et-illustrations-de-la-pop-philosophie_1387501/ Tribune : Défense et illustrations de la «pop philosophie»]». Libération, 21-09-2015 [Consulta: 23 març 2024]..
- ↑ «De Sutter, Laurent - biographie © Babelio - bibliographie - Photo». BD Gest'. [Consulta: 23 març 2024]..
- 1 2 «Entretien : Laurent de Sutter, philosophe électrique» (en francès). Le Carnet et les Instants, 2021. [Consulta: 12 març 2024]..
- ↑ «Politiques de la représentation. Pour une pratique cosmopolitique du droit» (en francès). Vrije Universiteit Brussel. [Consulta: 12 març 2024]..
- ↑ «Laurent de Sutter». Radio France. [Consulta: 23 març 2024]..
- ↑ Cédric Rognon, «L'offense comme fondement de la démocratie», Art Press, février 2008, p. 70.
- ↑ Olivier Séguret «Critique Théorie sous X». Libération, 31-10-2007. Séguret [Consulta: 23 març 2024]..
- ↑ Thomas Clerc «Tribune». Le Monde, 25-03-2010. Clerc [Consulta: 23 març 2024]..
- ↑ «Laurent de Sutter : “J’imagine l'essai comme une machine à exciter le cerveau”» (en francès). ActuaLitté. [Consulta: 12 març 2024]..
- ↑ Éric Clémens «Nous devenons toujours modernes». Le Carnet et les Instants. Fédération Wallonie-Bruxelles, 16 novembre 2023. Clémens [Consulta: 1 décembre 2024]..
- ↑ «Laurent de Sutter - Présentation - Bibliographie». objectifplumes.be. [Consulta: 23 març 2024]..
- ↑ «Noam Chomsky, Rosemary Bechler, Laurent de Sutter and Brian Eno become advisers to DiEM5» (en anglès). DiEM25, 18 février 2020 [Consulta: 23 març 2024]..
