Lee Ya-Ching

La seva carrera d'actriu va començar el 1925 quan el seu pare treballava com ajudant de direcció del cineasta Li Minwei, un dels fundadors dels estudis Minxin, quan aquests van traslladar-se a Shanghai. El 1926, Lee Ya-Ching, de 14 anys, va prendre el pseudònim de Li Dandan i va interpretar el seu primer paper a la pel · lícula Why Not Her (玉潔冰清),^[6] una història romàntica sobre l'auto sacrifici i els conflictes entre classes socials, dirigida per Bu Wangang. Va rodar diverses pel·lícules entre 1926 i 1929. A finals de la dècada de 1920, les seves fotos i la seva vida van omplir diaris i revistes, i es va convertir en una de les estrelles de cinema més populars de Xangai de l'època.^[1]

No va tornar al cinema fins a l'any 1939 quan li van oferir un paper com a pilot en la pel·lícula " Chirurgiens" (Disputed Passage) dirigida per Frank Borzage i protagonitzada per Dorothy Lamour.^[7]

A Ginebra es va matricular a l'Ecole Aero Club de Suisse i, l'any 1934, es va convertir en la primera dona a rebre una llicència de pilot de l'escola.^[8] Decidida a continuar la seva formació, va anar als Estats Units i va assistir a la Boeing School of Aeronautics d'Oakland, Califòrnia el 1935, on va pilotar models Stinson i Stearman .^[9] El novembre d'aquell any es va convertir en la primera dona amb llicència a través de l'escola Boeing.^[1] En acabar la seva formació a Boeing, va tornar a la Xina i va començar a fer campanya per obtenir una llicència de pilot xinès, i finalment va obtenir la llicència el 1936. Veient la necessitat d'entrenar nous pilots, ella i alguns companys pilots van obrir una escola de vol civil a Shanghai el 1936.^[3]

Quan el Japó va envair la Xina el 1937, es va oferir voluntària per volar com a pilot de combat, però va ser rebutjada. Decebuda va montar un hospital de la Creu Roja, utilitzant els seus propis diners. Lee va explicar en una entrevista de ràdio: “Quan va esclatar la guerra, vaig ajudar a establir camps de refugiats i un hospital d'emergència per als nostres soldats ferits"^[9]

Sortint de Shanghai cap a Hong Kong just abans de la caiguda de la ciutat, finalment se li va donar l'oportunitat de volar, pilotant avions de la Creu Roja que transportaven subministraments des de Hong Kong fins a Canton. En adonar-se que la Xina necessitava ajuda i subministraments, va posar les seves joies com a garantia, per aconseguir el préstec d'un Stinson SR-9B de la Beech Aircraft Company, i amb el seu avió, anomenat Spirit of New China, es va embarcar en una gira de bona voluntat pels Estats Units i el Canadà el 1938 per recaptar dinres pels refugiats.^[9] Quan la guerra va impedir el seu retorn a la Xina, va continuar la gira ampliant les seves aparicions a Amèrica del Sud.^[3]

En una entrevista a la ràdio el 1943, Lee va recordar: “El motor d'un avió es va fer tan familiar per a mi com el palmell de la meva mà. Ara estic eternament agraïda d'haver aprovat aquests cursos. L'aviació nord-americana és amb raó l'enveja del món".^[9]

La crisi de mitjans de la dècada de 1960 a Hong Kong la va empènyer a marxar cap als Estats Units, a Oakland el lloc de la seva primera formació de pilot. Lee es va establir definitivament a partir de 1971 a l'àrea de la badia de San Francisco. Va recuperar la seva llicència de pilot, la seva llicència americana havia caducat i la FAA no reconeix la seva llicència de Hong Kong. Va obtenir ràpidament un certificat de pilot d'estudiant, aprovant els exàmens teòrics i de vol el 1966, als 54 anys.^[1]