Legio

Plantilla:Infotaula geografia políticaLegio
Tipusjaciment arqueològic i ciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 32° 34′ 20″ N, 35° 10′ 13″ E / 32.5722°N,35.1703°E / 32.5722; 35.1703
Població humana
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata

Legio (grec antic: Λεγεών) fou un campament militar romà al sud de Tel Megiddo a la província romana de Galilea de Palestina[1][2] esmentada per Eusebi i Sant Jeroni.[3]

Història

Fou una ciutat cananea que va passar a la tribu de Manasès propera al límit d'Isacar. Va seguir la història d'Israel, i va passar a Roma i després als musulmans. Sota aquests i els otomans es va dir Al-Lejjun i fou una estació de caravanes entre Egipte i Damasc.

Després de la revolta de Bar Kokhbà (132-136 dC), la Legio VI Ferrata va ser estacionada a Legio, prop de Caparcotna.[4] La ubicació aproximada del campament de la Legio VI Ferrata es coneixia per la persistència del seu nom en la forma Lajjun, amb què es coneixia un poble palestí. Era a prop de l'antiga ciutat de Rimmon, coneguda probablement com la Hadad-rimmon de Zacaries 12:11,[5] que al segle III va ser rebatejada com a Maximianopolis per Dioclecià, en honor del seu coemperador Maximià. Ambdós llocs es trobaven dins d'una sola seu episcopal, generalment anomenada Maximianopolis, però en una llista d'aquestes seus s'utilitza el nom Legionum (genitiu plural de la paraula llatina Legio), on l'original grec es descriu com a "Maximianopolis".[6]

Referències

  1. ↑ Siegel-Itzkovich, Judy. «Descubren base legionaria romana de 1,800 años en Tel Megiddo» (en anglès). The Jerusalem Post, 14-02-2024. [Consulta: 24 agost 2025].
  2. ↑ Steinmeyer, Nathan. «More of Megiddo’s Roman Legionary Camp Revealed» (en anglès). Bible History Daily, 17-02-2025. [Consulta: 24 agost 2025].
  3. ↑ Ṭeper, Yotam «The Roman VIth legion Ferrata at Legio (el-Lajjun), Israel: Preliminary report of the 2013 excavation» (en anglès). Strata, 34, 2016, p. 91. ISSN: 2042-7867.
  4. ↑ Kennedy, D. L. «Legio VI Ferrata: The Annexation and Early Garrison of Arabia». Harvard Studies in Classical Philology, 84, 1980, p. 283–309. DOI: 10.2307/311054. ISSN: 0073-0688.
  5. ↑ «Zechariah 12» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2025].
  6. ↑ «Legio». Catholic Encyclopedia. [Consulta: 24 agost 2025].