Leifita
![]() | |
| Fórmula química | (Na,H₂O)Na₆[Be₂Al₂(Al,Si)Si15O39]F₂ |
| Epònim | Leif Eriksson |
| Localitat tipus | Pegmatita Narssârssuk, Altiplà de Narsaarsuk, Igaliku, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EH.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EH.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.06 |
| Dana | 78.7.10.1 |
| Heys | 17.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,352(2) Å; c = 4,852(3) Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | p3m1 |
| Color | incolor |
| Exfoliació | distingible/bona |
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,57 g/cm³ (mesurada); 2,59 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,511 a 1,518 nε = 1,522 a 15,220 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Mn, Zn, Mg, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2002 s.p. |
| Símbol | Lf |
| Referències | [1] |
La leifita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la leifita. Rep el nom per Leif Ericson (en nòrdic antic, Leifr Eiríksson) (ca. 970 – ca. 1020) qui fou un explorador nòrdic, considerat com el primer europeu a arribar a Amèrica del Nord (sense comptar Groenlàndia), gairebé 500 anys abans de Cristòfor Colom.
Característiques
La leifita és un silicat de fórmula química (Na,H₂O)Na₆[Be₂Al₂(Al,Si)Si15O39]F₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leifita pertany a «09.EH - Estructures transicionals entre fil·losilicats i altres unitats de silicat» juntament amb els següents minerals: manganoneptunita, neptunita, watatsumiïta, magnesioneptunita, grumantita, sarcolita, ussinguita, teliuixenkoïta, eirikita i nafertisita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pegmatita Narssârssuk, situada a l'altiplà de Narsaarsuk, a Igaliku (Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al foird Tunulliarfik, a Narsaq, també a Groenlàndia, així com en altres indrets del Canadà, Noruega i Rússia.
