Leo Tindemans
Leonard Clemence "Leo" Tindemans (pronunciat ![[ˈleːjoː ˈtɪndəmɑns]](./_assets_/068047658b8e6b3361e6057be2c057c9.png){kind=small}
[ˈleːjoː ˈtɪndəmɑns] (?·pàg.)) (Zwijndrecht, 16 d'abril de 1922 - Edegem, 26 de desembre de 2014)[1] fou un polític flamenc del partit demòcrata-cristià Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), que fou Primer Ministre de Bèlgica entre els anys 1974 i 1978.
Biografia
Va néixer el 16 d'abril de 1922 a la ciutat de Zwijndrecht, població situada a la província d'Anvers. Va estudiar ciències polítiques a la Universitat Catòlica de Lovaina, i amplià els seus estudis en economia a la Universitat de Gant.
Activitat política
Inicià la seva activitat política l'any 1965 quan va esdevenir burgmestre del municipi d'Edegem, situada a la regió flamenca de la província d'Anvers, càrrec que ocupà fins al 1978.
Fou nomenat diputat al parlament belga pel partit democristià Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) per primer cop l'any 1961, acta que no abandonà fins al 1989. L'any 1970 el primer ministre Gaston Eyskens el nomenà Ministre d'Afers comunitaris de Flandes, i el 1971 Ministre d'Agricultura i de la Classe Obrera, càrrec que va mantenir fins al final del mandat d'Eyskens l'any 1973.
Primer ministre
Després d'un parèntesi de govern socialista per part d'Edmond Leburton entre 1973 i 1974, aquell mateix any Tindemans fou nomenat Primer Ministre de Bèlgica amb un govern de coalició en minoria format pels partits socialcristians Christelijke Volkspartij (CVP) i Partit Social Cristià (PSC) i el Partit de la Llibertat i el Progrés (PVV/PLP), al que en juny de 1974 es va unir Rassemblement Wallon (RW).[2] Federalista convençut, mostrà el seu suport a la unió política d'Europa l'any 1975, pensant que la unió europea no és una fi en si mateix sinó una etapa més cap al camí a la unificació. Tindemans serà uns dels principals avaladors davant el Consell Europeu de la unió monetària, el reforçament del poder parlamentari del Parlament Europeu i una política de seguretat comuna. L'any 1976 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, pels seus passos en favor de la unió europea.
El primer ministre Tindemans va expulsar dos ministres del RW després que el partit es negués a donar suport a una votació pressupostària, provocant la caiguda del govern i la convocatòria d'eleccions anticipades el 17 d'abril.[3] Després de les eleccions legislatives belgues de 1977 Leo Tindemans va formar un nou govern amb CVP, Partit Socialista Belga (PS), Socialistische Partij Anders (BSP), Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF), PSC i Volksunie amb la finalitat d'arribar a un nou acord sobre qüestions comunitàries, el Pacte d'Egmont.[4] El govern va caure després del fracàs del fracàs del pacte i la dimissió de Tindemans com a primer ministre.[5] Tindemans fou nomenat Ministres d'Afers Estrangers entre 1981 i 1989 sota els governs de Mark Eyskens i Wilfried Martens.
President del Partit Popular Europeu (PPE) entre 1976 i 1985, també fou diputat europeu en dues ocasions (1979-1981 i 1989-1999) i actualment és president d'honor del PPE.
Referències
- ↑ «Mor l'ex primer ministre belga Leo Tindemans als 92 anys». Aldia.cat, 26-12-2014. [Consulta: 28 desembre 2014].
- ↑ «Cronología de gobiernos de Bélgica (1945-2025)» (en castellà). CIDOB, 07-02-2025. [Consulta: 3 març 2026].
- ↑ «Parecen inevitables las elecciones anticipadas en Bélgica» (en castellà). El País, 03-06-1977. [Consulta: 3 març 2026].
- ↑ «Le gouvernement Tindemans IV (1977-1978)» (en francès). Les Belges, leur histoire ... et celle de leur patrie, la Belgique. [Consulta: 1 febrer 2026].
- ↑ Paxton, J. The Statesman's Year-Book 1979-80. Springer, 2016, p. 197.
Enllaços externs
- Informació de Leo Tindemans a la Pàgina Oficial del Govern Belga Arxivat 2007-11-14 a Wayback Machine. (francès)
- European Navigator - Entrevista amb Leo Tindemans Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (francès)
- Premi Internacional Carlemany Arxivat 2010-11-19 a Wayback Machine. (anglès)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Edmond Leburton |
Primer Ministre de Bèlgica 1974-1978 |
Succeït per: Paul Vanden Boeynants |
| Precedit per: Charles-Ferdinand Nothomb |
Ministre d'Afres Estrangers 1981-1989 |
Succeït per: Mark Eyskens |