Leonard Lodewijk De Bo

Plantilla:Infotaula personaLeonard Lodewijk De Bo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1826 Modifica el valor a Wikidata
Beveren-Leie (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1885 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Poperinge (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Rector Onze-Lieve-Vrouw-ten-Hemelopnemingskerk, Ruiselede
27 setembre 1882 – 22 abril 1884
Rector
9 juliol 1873 – 27 setembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióSeminari de Bruges (1846–)
Sint-Jozef College Tielt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Poperinge (1884–)
Ruiselede (1882–1884)
Elverdinge (1873–1882)
Bruges (1851–1873)
Ver-Assebroek (en) Tradueix (1851–1851) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómestre d'escola (1851–1873), coadjutor (1851–1851), sacerdot catòlic (1851–), escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles Constant Vanhullebusch Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPieter Busschaert, Gustaaf Hendrik Flamen, Karel Beyaert, Adolf Lootens i Carolus Ludovicus Brondel Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParesLudovicus De Bo Modifica el valor a Wikidata  i Amelia Lemayeur Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria De Bo
Eugenia De Bo
Philomina Silvia De Bo Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosephus Paschalis Bouckaert, nebot Modifica el valor a Wikidata

Leonard Lodewijk De Bo (Beveren-Leie, 27 de setembre de 1826 - Poperinge, 25 d'agost de 1885) va ser un capellà, professor i lingüista belga.[1] Juntament amb Guido Gezelle (1830 - 1899), va ser un dels defensors del particularisme lingüístic del flamenc occidental.[2] Se'l recorda principalment per la seva recerca lingüística i dialectal, amb el seu diccionari del flamenc occidental Westvlaamsch Idioticon (1870 - 1873) com la seva obra mestra.[3] Hi va inventariar uns 25.000 mots i refranys de Flandes Occidental.

Al Gran Seminari de Bruges va fer-se amic de Guido Gezelle amb qui va compartir l'interès per a la llengua i la protecció del vocabulari,[4] en una època en la qual el neerlandès era amenaçat a Bèlgica per la voluntat política de crear un estat monolingüe francès, inspirat pel model seguit a França.[5]

« Sovint s'ha dit que la llengua flamenca té dos grans enemics, un per destruir-la i un altre per corrompre-la. El primer és la influència del francès, al qual propendim, per relació quotidiana, per interessos materials, per moda o necessitat […], i el segon és la influència de l'alemany, que canvia gradualment la naturalesa del neerlandès dels Països Baixos »
— Lodewijk De Bo, Introducció al Westvlaamsch Idioticon (1870), pàgina IX

L'herboristeria era una altra de les seves passions i va publicar regularment articles a les revistes Rond den Heerd i Loquela. Pòstumament, el 1888, Joseph Samyn va editar aquesta col·lecció d'articles sobre plantes, herbes i flors sota el títol Deken De Bo's Kruidwoordenboek (‘Diccionari herborista del degà De Bo’).[6]

També va publicar poemes i reculls de refranys populars.[7]

Referències

  1. ↑ Forceville, 1964, p. 209-212.
  2. ↑ Claerhout, 1993.
  3. ↑ de Bo, Leonard Lodewijk. Westvlaamsch idioticon (en neerlandès). Gailliard, 1873.
  4. ↑ Forceville, 1964, p. 210.
  5. ↑ de Bo, 1873, p. IX.
  6. ↑ Joseph Samyn (ed.). Deken De Bo's kruidwoordenboek [Diccionari herborista del degà De Bo] (llibre electrònic gratuït). Gant: Leliaert, Siffer & Cie, 1888, p. 278.
  7. ↑ Forceville, 1964, p. 211.

Bibliografia

  • Claerhout, Flor. Deken L. De Bo en het "Westvlaamsch Idioticon" gesitueerd in het kader van het Westvlaams taalparticularisme (en neerlandès). Roeselare: Uitgeverij Familia et Patria, 1993. 
  • Forceville, C. «Bo, Leonard Lodewijk de». A: Nationaal Biografisch Woordenboek. volum I. Brussel·les: Koninklijke Vlaamse Academie voor Wetenschappen en Kunsten, 1964, p. 209-212.