Lester Cole
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 juny 1904  Nova York | ||
| Mort | 15 agost 1985 (81 anys) San Francisco (Califòrnia) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pel·lícula i guionatge cinematogràfic | ||
| Ocupació | guionista, guionista de cinema | ||
| Membre de | |||
     | |||
Lester Cole (Nova York, 19 de juny de 1904 - San Francisco, 15 d'agost de 1985) fou un guionista estatunidenc.
Biografia
Nascut en una família jueva a la ciutat de Nova York,[1][2] Cole era fill d'immigrants polonesos. El seu pare era un organitzador sindical marxista de la indústria tèxtil, i Lester va desenvolupar la seva ideologia socialista de ben jove.[3][4]
Va començar la seva carrera com a actor, però aviat es va dedicar a l'escriptura de guions. El seu primer treball va ser If I Had a Million. El 1933, va formar equip amb John Howard Lawson i Samuel Ornitz per fundar el Screen Writers Guild, i el 1934 es va unir al Partit Comunista (CPUSA).[5] Cole va incorporar comentaris polítics d'esquerres en molts dels seus guions.[6]
Entre 1932 i 1947, Cole va escriure més de quaranta guions que es van convertir en pel·lícules.[7]
Llista negra
El 1934, es va unir al Partit Comunista nord-americà. Fou Sotmès a un Comitè de la Cambra d'activitats Antiamericanes.
El 1947, es va convertir en un dels Deu de Hollywood que es van negar a respondre preguntes davant el Comitè de la Cambra sobre Activitats Antiamericanes (HUAC) sobre la seva pertinença al Partit Comunista. Concretament, a Cole li van preguntar si era membre del Gremi de Guionistes i després si era membre del Partit Comunista.[8] Va respondre que no era una simple qüestió de "Sí|No", sinó que requeria una resposta més completa que havia preparat en una declaració escrita. Però a diferència de la majoria dels altres testimonis de l'HUAC, a Cole no se li va permetre llegir la seva declaració al registre del Congrés perquè la seva declaració era durament crítica amb el mateix comitè de la Cambra. Després d'uns minuts d'anada i tornada, el president de l'HUAC, J. Parnell Thomas, es va adonar que estaven en un punt mort i va excusar el testimoni.[8]
Entre 1932 i 1947 Cole escriu més de quaranta guions que es convertiren en pel·lícules. Després de passar per la llista negra, només tres guions van ser portades al cinema, després que els amics i l'esposa de Gerald LC Copley, Lewis Copley, i Redmond J. Prior, van presentar els guions en els seus noms.
El seu treball més conegut va ser l'exitosa pel·lícula de 1966 Born Free (Nascuda lliure) Lester Cole va morir d'un atac de cor a San Francisco, Califòrnia el 15 d'agost de 1985.
Referències
- ↑ Cones, John. Motion Picture Biographies: The Hollywood Spin on Historical Figures. Algora, April 2015, p. 35. ISBN 978-1628941166.
- ↑ Brook, Vincent. From Shtetl to Stardom: Jews and Hollywood: Chapter 1: Still an Empire of Their Own: How Jews Remain Atop a Reinvented Hollywood. Purdue University Press, December 15, 2016, p. 17. ISBN 978-1557537638.
- ↑ «Alvah Bessie (1904 – 1985) - The Hollywood Ten: The Men Who Refused to Name Names». The Hollywood Reporter, 16-11-2015.
- ↑ Dick, Bernard F. Radical Innocence: A Critical Study of the Hollywood Ten. University Press of Kentucky, 1989, p. 29-44.
- ↑ Kenny, Emmet (en anglès) Dublin Business School, 2012.
- ↑ Dick, Bernard F. Radical Innocence: A Critical Study of the Hollywood Ten. University Press of Kentucky, 1989, p. 29-44.
- ↑ Reynold Humphries. Hollywood's Blacklists: A Political and Cultural History. Edinburgh University Press, 2008, p. 54–. ISBN 978-0-7486-2455-3.
- 1 2 «Hearings regarding the communist infiltration of the motion picture industry. Hearings before the Committee on Un-American Activities, House of Representatives, Eightieth Congress, first session.». Washington, U.S. Govt. Print. Off., 1947.