Limonia acidissima
![]() | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | Indian wood apple (en) |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Rutaceae |
| Gènere | Limonia |
| Espècie | Limonia acidissima L., 1762 Limonia acidissima |
Limonia acidissima és l'única espècie de planta amb flors del gènere monotípic Limonia dins la família de les rutàcies (Rutaceae). És una planta nativa del subcontinent indi i d'Andaman.[1]
Descripció
És un arbre que pot atènyer entre 6 i 15 metres d'alçada, té espines axil·lars i l'escorça és grisa. Les branques joves i les fulles tenen un indument de pèls molt petits que desapareixen amb el temps. Les fulles són compostes, imparipinnades, que tenen entre 5 i 9 folíols, el raquis és alat i es disposen de manera alternada. Els folíols tenen el marge enter o crenulat, són obovats, fan entre 25 i 35 mm de llarg i entre 10 i 20 mm d'amplada, i amb glàndules que els fans fragants. Les flors són petites, fragants, hermafrodites tetràmeres o hexàmeres i s'agrupen en inflorescències axil·lars i terminals en panícula. El calze és petit i caduc, la corol·la és vermellosa, amb pètals ovats-lanceolats imbricats en un disc pilós. A l'androceu acostuma a haver-hi el doble d'estams que de pètals i les anteres són basifixes. Al gineceu l'ovari és globós i placentació parietal. El fruit és una baia amb una closca llenyosa que conté un gran nombre de llavors blanques inserides a la polpa, que es marronosa, enganxosa i comestible.[2]
Taxonomia
Aquesta espècie i el gènere Limonia van ser publicats per primer cop l'any 1762 al primer volum de la segona edició de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[3][4][5]
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims de Limonia acidissima:[6]
- Sinònims homotípics
- Anisifolium limonia Kuntze
- Hesperethusa acidissima (L.) M.Roem.
- Sinònims heterotípics
- Schinus limonia L.
- Crateva balangas K.D.Koenig
- Crateva vallanga K.D.Koenig ex Wight & Arn.
- Anisifolium curvispina (Miq.) Kuntze
- Anisifolium spectabile (Miq.) Kuntze
- Feronia balanghas (K.D.Koenig) Steud.
- Feronia elephantum Corrêa
- Feronia limonia (L.) Swingle
- Hesperethusa ambigua M.Roem.
- Limonia ambigua DC.
- Limonia curvispina Miq.
- Limonia dulcis J.F.Gmel.
- Limonia elephantum (Corrêa) Panigrahi
- Limonia engleriana Perkins
- Limonia pinnatifolia Houtt.
- Limonia spectabilis Miq.
- Murraya odorata Blanco
Els següents noms científics són sinònims de Limonia:[1]
- Sinònims homotípics
- Anisifolium Rumph. ex Kuntze
- Hesperethusa M.Roem.
- Sinònims heterotípics
- Feronia Corrêa
- Winterlia Dennst.
Usos
Amb la polpa es prepara un suc i melmelada. La polpa del fruit no madur és astringent. Es fa servir també a la medicina aiurvèdica.[7]
Galeria
Fruit obert
Escorça al bosc de Talakona, districte de Chittoor, Andhra Pradesh.
Arbre de Limonia acidissima.
Referències
- 1 2 «Limonia L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ Lim, 2014, p. 885-886.
- ↑ «Limonia acidissima L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1 agost 2025].
- ↑ «Limonia L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1 agost 2025].
- ↑ Linné, 1742, p. 554.
- ↑ «Limonia acidissima L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 setembre 2025].
- ↑ Hindus Materia Medica Feronia-Elephantum
Bibliografia
- Lim, Tong Kwee. Edible Medicinal and Non-Medicinal Plants (en anglès). vol. 4, Fruits. Springer, 2012. ISBN 978-94-007-4052-5.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Segona edició. Estocolm: Laurentius Salvius, 1762.
Enllaços externs
- Flora of Pakistan: species page
- The Wood Apple
