Linekita

Linekita
Fórmula química	K₂Ca₃[(UO₂)(CO₃)₃]₂(H₂O)₈
Epònim	Allan Línek
Localitat tipus	filó Geschieber, mina Svornost, Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.ED.55
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 17,0069 Å; b = 18,0273 Å; c = 18,3374 Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pnnm
Color	verd oliva pàl·lid a verd caqui
Exfoliació	perfecta en {100} i molt bona en {010}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc verdós a blanc groguenc
Densitat	2,922 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,546(2) nβ = 1,550 nγ = 1,562(2)
Birefringència	δ = 0,016
Angle 2V	calculat: 60°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-066
Any d'aprovació	2013
Símbol	Lnk
Referències	[1]

La linekita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el nom del Dr. Allan Línek (1925–1984), un físic txec i cristal·lògraf de l'Institut de Física de l'Acadèmia de Ciències de la República Txeca, per la seva important contribució a la ciència de l'estructura.

La linekita és un carbonat de fórmula química K₂Ca₃[(UO₂)(CO₃)₃]₂(H₂O)₈.^[2] El contingut d'aigua és una mica variable i oscil·la entre 7 i 8 H₂O pfu. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3. És una espècie molt propera a la braunerita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, amb el número de catàleg: p1p 2/2012.

Es forma a partir de solucions aquoses riques en urani, i el seu origen està associat a processos posteriors a la mineria. Va ser descoberta al filó Geschieber de la mina Svornost, situada a la localitat de Jáchymov, al districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca), on es troba en forma de cristalls tabulars, majoritàriament isomètrics, de fins a 0,5 mm de diàmetre, normalment en múltiples intercreixements. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.