Lions Love
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Agnès Varda  |
| Protagonistes | |
| Producció | Agnès Varda |
| Guió | Agnès Varda i Carlos Clarens |
| Música | Joseph Byrd |
| Muntatge | Robert Dalva |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Estats Units |
| Estrena | 1969 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
      | |
Lions Love (... and Lies), és una pel·lícula americana d'Agnès Varda de 1969, estrenada a França el 1970.[1]
Sinopsi argumental
L'acció se situa a finals dels anys seixanta a Los Angeles, on tres persones, dos homes i una dona, experimenten l’amor lliure.[1]
La pel·lícula, que barrejarà deliberadament realitat i ficció, la narrativa i l'abstracció, comença amb els actors Billie Dixon i Richard Bright interpretant Jean Harlow i Billy the Kid a l'obra de teatre The Beard, de Michael McClure. Després veiem els personatges de Viva, Jim i Jerry a la seva mansió amb piscina de Beverly Hills, divertint-se recreant escenes de l'obra de teatre que acaben de veure. Estan vivint una història d'amor a tres bandes.[2][3]
A continuació, Carlos recull la cineasta Shirley Clarke –correlat de Varda– a l'aeroport; està rodant una pel·lícula sobre Hollywood i arriba a la casa abans de reunir-se amb el productor de Columbia. No li donarà el «final cut» i la Shirley intentarà suïcidar-se.[3]
Mentrestant, el trio viu l'assassinat de Robert Kennedy en directe a través del que es mostra per televisió i, al mateix temps, Viva s'assabenta per telèfon que algú ha disparat sobre Andy Warhol –és Valerie Solanas, com descobrirem més endavant a partir d'una sèrie de retalls de premsa.[3]
El televisor, situat al centre de la sala d'estar, apareix de manera destacada a la pel·lícula, és una estrella més.
La Viva es pregunta com seria tenir un fill. Arriben tres nens; els han de cuidar, alimentar-los... és esgotador; per calmar-los, els donen pastilles per dormir. En una altra ocasió, els tres amants, disfressats de Teresa de Lisieux, Agustí d'Hipona i Joan de la Creu, llegeixen fragments dels seus escrits apologètics.
La pel·lícula acaba amb un llarg pla estàtic que emmarca la cara de Viva.
Especificacions tècniques
- Realitzacióː Agnès Varda
- Guió i diàlegs: Agnès Varda i Carlos Clarens
- Muntatgeː Robert Dalva
- Músicaː Josep Byrd
- Productorsː Max L. Rabb, Agnès Varda
- País de produccióː Estats Units d'Amèrica
- Llenguaː anglès americà
- Formatː 35 mm (color Eastmancolor)
- Gènereː drama
- Duradaː 110 minuts
- Dates d'estrena:
- Estats Units: 20 de setembre de 1969, al Festival de Cinema de Nova York
- França: 21 d'octubre de 1970
- Certificació: prohibida per a menors de 12 anys.[4]
- PòsterːBob Peak (Estats Units)
Repartiment
- Viva (Viva)
- James Rado (Jim)
- Gerome Ragni (Jerry)
- Shirley Clarke (Shirley)
- Carlos Clarens (Carlos)
- Eddie Constantine (Eddie)
- Agnès Varda (Agnès)
- Max Laemmle (el cap de l'estudi)
- Steve Kenis (el productor)
- Hal Landers (productor associat)
La pel·lícula
A finals de 1967, Agnès Varda va acompanyar la seva parella, Jacques Demy, a Califòrnia, on ell filmava Model Shop. Mentrestant, Varda va dirigir el seu curtmetratge Oncle Yanco a San Francisco i després va descobrir Los Angeles, que li encantava, sobretot el moviment hippie.[2]
Un projecte que s'havia de dir Pau i Amor, havia estat negociat amb Columbia, però mai va arribar a fer-se realitat. Després d'això, Agnès Varda va filmar el judici de Huey P. Newton, que va donar lloc a Black Panthers. Però es diu que Varda va dedicar totes les energies creatives covades en aquest projecte frustrat en el que seria el llargmetratge de 1969 Lions Love (... and Lies).[2][5]
Així, va decidir fer una pel·lícula d'assaig, experimental, una mena de collage –en va dir–, a mig camí entre la ficció i el documental –un «documenteur»–, com li agradava anomenar aquest gènere que s'inspirava en el cinema veritat, jugant de passada amb el doble sentit, perquè en francès, menteur significa precisament «mentider».[2]
Per reunir el trio d'actors, va contactar amb Andy Warhol, perquè la posés en contacte amb una de les seves muses, Viva. Per a un dels nois, havia considerat Jim Morrison, i finalment va triar Rado i Ragni, els dos autors del musical Hair.[6][2]
El rodatge va tenir lloc als mesos de juny i juliol de 1968. A principis de juny, Agnès Varda i el seu equip viurien en directe l'assassinat de Robert Kennedy, precedit tres dies abans per l'atac de Solanas a Warhol (amic i mentor de Viva), i aquests fets es recullen a la pel·lícula.[2]
Segons la mateixa Varda, aquest film és «la història d'una pel·lícula que no es pot fer en les condicions dels estudis de Hollywood, (...) i que tracta sobre sexe i política.» Es pot considerar un documental sobre l’underground i la contracultura, una reflexió sobre Hollywood, sobre la manera de ser dels americans, i sobre l’esperit hedonista del seu temps, una època de grans esperances i resultats amargs.[1][2][3]
Referències
- 1 2 3 «Lions Love | Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 17 març 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 Koresky, Michael. «Eclipse Series 43: Agnès Varda in California» (en anglès). [Consulta: 19 març 2026].
- 1 2 3 4 Brody, Richard. «Lions Love (...and Lies)» (en anglès). The New Yorker, 25-05-2017. [Consulta: 19 març 2026].
- ↑ «Visas et classification». cnc.fr. [Consulta: 8 setembre 2020]..
- ↑ Voir «Les boni», in DVD Lions Love by Agnès B., entretien d'Agnès Varda avec Emmanuelle Loyer.
- ↑ ««Lions Love» – Agnès Varda (1969)» (en castellà). Celuloide con alma, 02-08-2024. [Consulta: 17 març 2026].