Listrosàurids
| Lystrosauridae | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Lystrosauridae Broom, 1903 Lystrosauridae |
| Gèneres | |
| |
Els listrosàurids (Lystrosauridae) són una família extinta de sinàpsids dicinodonts que visqueren entre el Permià mitjà i el Triàsic inferior en allò que avui en dia és Àfrica, l'Antàrtida, Àsia i Europa. Se n'han trobat restes fòssils a l'Antàrtida, l'Índia, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània i la Xina.[1] La morfologia cranial de Lystrosaurus és semblant a la dels hipopòtams, amb les òrbites i els narius en una posició alta, cosa que ha portat alguns científics a suggerir que eren animals semiaquàtics, tot i que és una hipòtesi que dista molt del consens.[2]
Referències
- 1 2 Entrada «Lystrosauridae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ Cox, 1991, p. 775 i 776.
Bibliografia
- Cox, C. B. «The Pangaea dicynodont Rechnisaurus and the comparative biostratigraphy of Triassic dicynodont faunas» (en anglès). Palaeontology, 34, 4, 1991, p. 767-784.
