Lita Claver
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Emilia Giménez Giménez 25 febrer 1945 Saragossa (Espanya) |
| Altres noms | La Maña |
| Activitat | |
| Ocupació | Vedet de revista |
| Instrument | Veu |
Lita Claver (La Maña) nom artístic d'Emilia Giménez Giménez (Saragossa, 25 de febrer de 1945) és una vedet de revista. És aragonesa i establerta a Barcelona.
Carrera artística
Emilia Giménez va ser la menor dels setze germans nascuts en una família gitana pobra al barri de Tenerías, a Saragossa. La seva carrera artística va començar als bars de la ciutat, on ballava flamenc per poder menjar. Als 5 anys passava el plat al bar Pandereta i Ventura del carrer Miguel de Ara, a Saragossa. Als vuit anys va participar en un concurs de talents de Radio Zaragoza, entrant poc després a formar part de la companyia d'artistes de Lázaro Esteso, amb la qual va fer gires per Aragó i les localitats properes; allí va aprendre a llegir i escriure.
Va debutar a la revista als 15 anys a la Sala Oasis de Saragossa. Va treballar com a artista còmica a El Molino, esdevenint-ne una figura emblemàtica. L'any 1985 esdevé empresària del Teatre Arnau, amb el seu marit, fins a l'any 1993. L'any 1987 va rebre el Premi FAD Sebastià Gasch com la millor artista de Music-hall.[1]
Trajectòria professional
Teatre i revista:
- 1994. Más fresca que nunca.
- 1995. Qué caña tiene la Maña.
- 1996. La tuerta suerte de Perico Galápago.
- 1997. Enredos. Al Teatre Tívoli de Barcelona.
- 1998. Con Maña y a lo loco.
- 1999. Nacidas para el humor, amb Paz Padilla, textos de Manuel Veiga. Estada al Teatre Goya de Barcelona[2]
- 2000. Con cierto humor, amb Salomé.
- 2002. 3 Mujeres sin.com, amb Malena Gracia i Chiqui Martí. Teatre Goya de Barcelona.
- 2008. Contra el espejo. Representacions a la Sala Muntaner de Barcelona.
- 2008. Más Maña que nunca.
Filmografia:
- 1977. Las alegres chicas de 'El Molino'.
- 1993. Semos peligrosos (uséase Makinavaja 2), amb Andrés Pajares.
Referències
- ↑ «[Premi FAD Sebastià Gasch 1987 a Lita Claver "La Maña" amb Joan Brossa al seu costat com a membre del jurat, Barcelona, 1988 nov. | MACBA]» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ «Autor: Manuel Veiga». Arxivat de l'original el 2020-02-02. [Consulta: 20 juliol 2019].