Llac Ilopango
| ||||
| Tipus | llac  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| País de la conca | El Salvador | |||
| Entitat territorial administrativa | El Salvador | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 440 m | |||
| Profunditat | 230 m | |||
| Dimensió | 8 ( ) × 11 ( ) km | |||
| Superfície | 72 km² | |||
El llac Ilopango és un llac d'origen volcànic a El Salvador. Mesura 8 x 11 km, té una superfície de 72 km² i una profunditat de 230 m. Se situa a una altitud de 440 msnm a 16 km de la ciutat San Salvador, entre els departaments de San Salvador, Cuscatlán i La Paz. És el llac natural més gran del Salvador.
Història
Durant el final del Plistocè i l'Holocè es van produir quatre grans erupcions dacítico-riolítiques, generant fluxos piroclàstics i tefres que van cobrir gran part del país.[1]
La caldera d'Ilopango es va formar com a resultat d'una erupció cataclísmica entre el segle v i el segle vi: mitjançant la datació per radiocarboni de la vida vegetal relacionada directament amb l'erupció, hom va determinar que l'explosió es produí en algun moment entre el 410 i el 535 dC.[2] Aquests estudis situen l'expulsió de tefra al voltant de 84 km³ i suggereixen que aquesta erupció va ser la causant del canvi climàtic dels anys 535 i 536 que, sumat a les morts directes i altres efectes diversos arreu del món, podria arribar a ser considerada com la catàstrofe volcànica més gran en la història de la humanitat. Tanmateix, un equip de científics va concloure que l'erupció volcànica podria haver-se produït el 431 dC ± 2, basant-se en fragments volcànics extrets dels nuclis de gel de Groenlàndia, els nivells de sofre registrats als nuclis de gel de l'Antàrtida i la datació radiocarbonada d'un arbre carbonitzat a dipòsits de cendres volcàniques.[3]
En l'explosió es produïren enormes fluxos piroclàstics que van destruir diferents ciutats maies. La "caiguda de núvols de cendra […] va cobrir una superfície d'almenys 10.000 km² de pedra tosca i cendra", la qual cosa hauria aturat tota l'activitat agrícola de la zona durant dècades. També es teoritza que l'erupció, els esdeveniments meteorològics posteriors i els conseqüents fracassos agrícoles van conduir directament a l'abandonament de Teotihuacan pels habitants originals.[4]
Erupcions posteriors van formar diferents doms de lava al llac i a les seves riberes. L'única erupció històrica va ocórrer el 1879-1880 i va produir un dom de lava dins de l'estany, formant les "Islas Quemadas".[5]
A finals de 1789 es van sentir tremolors a la regió i el gener de 1880 el nivell de l'estany va pujar considerablement, hi va haver ruïnes en els masos immediats i grans esfondraments i esquerdes a tot arreu.
Referències
- ↑ «Ilopango: Eruptive History». Global Volcanism Program. Smithsonian Institution. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑ Dull, Robert A.; Southon, John R.; Sheets, Payson «Volcanism, Ecology and Culture: A Reassessment of the Volcán Ilopango TBJ Eruption in the Southern Maya Realm». Latin American Antiquity, 12, 1, 3-2001, p. 25–44. DOI: 10.2307/971755.
- ↑ Smith, Victoria C. [et al]. «The magnitude and impact of the 431 CE Tierra Blanca Joven eruption of Ilopango, El Salvador». Proceedings of the National Academy of Sciences, 117, 42, 20 octubre 2020, p. 26061–26068. DOI: 10.1073/pnas.2003008117.
- ↑ Oppenheimer, Clive. Eruptions that shook the world. Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-64112-8.
- ↑ Golombek, Matthew P.; Carr, Michael J. «Tidal triggering of seismic and volcanic phenomena during the 1879–1880 eruption of Islas Quemadas volcano in El Salvador, Central America». Journal of Volcanology and Geothermal Research, 3, 3-4, 5-1978, p. 299–307. DOI: 10.1016/0377-0273(78)90040-9.