Llaguarres
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i antic municipi d'Espanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Aragó | |||
| Província | província d'Osca | |||
| Municipi | Capella | |||
| Població humana | ||||
| Població | 64 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 22587 | |||
| Codi INE | 22080000200 | |||
Llaguarres[1] (en castellà, Laguarres) és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana. S'incorporà a Capella[2] el 1965 (Decret 4338/64, de 24 de desembre), on el predomini lingüístic és l'aragonès.
La zona forestal (rouredes, alzinars, boixars i matollars) ocupa 2.669 hectàrees.
Economia
La seua agricultura és de secà i regadiu. Hi ha 92 hectàrees de regadiu dedicades a hortalisses i conreus herbacis. Predominen els cereals al secà (l'ordi, el blat i la civada) en el 68%; el 4% de farratge (esparcet i alfals), i el 23% de conreus llenyosos (oliveres, vinya, ametllers, i arbres fruiters). També trobem granges de porcs i 400 caps de bestiar oví.[1]
Aquesta serra forma part d'una de les darreres alineacions dels Prepirineus aragonesos. Va en direcció W-E, des de Graus a la serra de l'Ametllera, des d'on segueix fins al Montsec d'Estall. Al cim hi havia l'important castell de Llaguarres.[1] Es coneix que Ramir I d'Aragó i el bisbe d'Urgell van mantenir al castell una entrevista per tractar la jurisdicció de dues esglésies: una de la Ribagorça, i l'altra del Sobrarb, l'església de Gistau (Chistén).[3]
Vegeu també
Referències
- 1 2 3 «Llaguarres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Llaguarres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Laguarres». Arxivat de l'original el 2016-06-07. [Consulta: 7 setembre 2016].
Bibliografia
- «Llaguarres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.