Llengua miyako
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 67.700 (2000)[1] |
| Autòcton de | illes Miyako i prefectura d'Okinawa |
| Estat | Japó |
![]() | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües japòniques llengües ryukyuenques llengües ryukyuenques meridionals | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mvi |
| Glottolog | miya1259 |
| Linguasphere | 45-CAC-ba |
| Ethnologue | mvi |
| UNESCO | 1973 |
| IETF | mvi |
| Endangered languages | 4730 |
Miyako és una llenga ryukyuenca del sud parlada per unes 55.000 persones a les illes Miyako, al Japó. Està relacionada amb la llengua yaeyama.
Es distingeixen tres grups dialectals: Tarama, Irabu i Miyako (a l'illa principal). D'aquests, el de Tarama és el més allunyat i de vegades es considera una llengua independent.
És única entre les llengües japòniques que admet consonants no nasals al final de síl·laba.
