Llengua tagish
| Tipus | llengua, llengua extinta i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 1 |
| Autòcton de | Poble Tagish i Yukon |
| Estat | Canadà |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües na-dené llengües eyak-atapascanes llengües atapascanes llengües atapascanes septentrionals | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | tgx |
| Glottolog | tagi1240 |
| Ethnologue | tgx |
| UNESCO | 2386 |
| IETF | tgx |
| Endangered languages | 1448 |
La llengua tagish és una llengua atapascana extingida parlada pels Tagish o Carcross-Tagish, un poble de les Primeres Nacions del Canadà que històricament va viure als Territoris del Nord-oest i al Yukon, al Canadà. El poble tagish es refereix a si mateix com /ta:gizi dene/, literalment "poble tagish", on /ta:gizi/ és un nom de lloc que significa "el gel (de primavera) s'està trencant".[1]
L'idioma és una llengua atapascana septentrional, estretament relacionada amb el Tahltan i el Kaska. Aquestes tres llengües sovint s'agrupen com a Tahltan-Kaska-Tagish; de vegades es consideren fins i tot dialectes d'una mateixa llengua.[2] L'any 2004, només hi havia documentada una parlant nativa amb fluïdesa: Lucy Wren (Agaymā/Ghùch Tlâ).[3] Wren va morir el 2008.[4]
Classificació
El tagish és una llengua atapascana septentrional, que és un subgrup de la gran família de llengües na-dené.[5][6] Està íntimament lligat a les llengües veïnes tahltan i kaska[7] (formant un complex conegut com a Tagish-Tahltan-Kaska) i al tutchone meridional.[7] Les llengües d'aquest complex tenen un lèxic i una gramàtica extremadament similars, però difereixen en els sistemes de sons obstruents.[2] També es coneix alternativament com a Dene K'e.
Distribució geogràfica
El poble tagish té el seu territori al sud del Yukon i al nord de la Colúmbia Britànica, al Canadà,[1] específicament a Tagish (que es troba entre el llac Marsh i el llac Tagish) i a Carcross (entre els llacs Bennett i Nares).[3] L'idioma s'utilitzava amb més freqüència a les planures de Lewes i Teslin.
Història
La cultura del poble tagish té arrels tant en les cultures indígenes costaneres com en les de l'interior (Tlingit i atapascans, respectivament).[3] El comerç i els viatges a través del pas de Chilkoot van contribuir a la barreja d'aquestes cultures. En el segle XIX i principis del XX, pobles de parla tlingit van començar a desplaçar-se des de la costa i a casar-se amb la població nativa de parla tagish. Quan els forasters van establir-hi contacte per primera vegada a la dècada de 1880, la majoria de la població era bilingüe i el tlingit havia substituït el tagish com a llengua majoritària.[3]
El tagish es va tornar menys comú en part perquè les tradicions natives van ser domesticades i suprimides per l'administració colonial.[8] L'impacte més significatiu en el declivi de gairebé totes les llengües natives del Canadà es va produir quan els nens aborígens van ser obligats a assistir a escoles residencials on se'ls prohibia parlar els seus propis idiomes.[9]
Després de la Febre de l'or del Klondike el 1898, l'anglès es va convertir en la llengua majoritària de la zona. Com que la majoria dels nens assistien a l'escola anglicana de Chooutla, on només es parlava anglès, la fluïdesa en les llengües natives es va començar a perdre. Els cursos d'idiomes es van reintroduir a la dècada de 1970, però els programes tenien poc finançament. Recentment, la consciència política ha impulsat moviments per obtenir disposicions constitucionals per a la llengua, així com programes escolars i conferències.[7] Des de 2004, s'està treballant en la revitalització del tagish mitjançant eines en línia com FirstVoices.
Documentació
El tagish va ser una de les primeres llengües que es van afegir a l'arxiu digital multimèdia FirstVoices de llengües indígenes en perill d'extinció.[7] FirstVoices és una eina d'aprenentatge i desenvolupament basada en web que inclou fitxers de so, llistes de paraules i llibres infantils escrits en la llengua.[7]
Persones notables
Angela Sidney va ser una destacada activista per l'ús i la recuperació de la seva llengua i herència tagish al sud del Yukon. Nascuda el 1902, va col·laborar amb Julie Cruikshank per documentar històries tradicionals i va ser nomenada membre de l'Orde del Canadà el 1986. Sidney va morir el 1991.[10]
Lucy Wren va ser l'última parlant coneguda amb fluïdesa. Va participar activament en els enregistraments utilitzats al lloc web de First Voices abans de morir el 2008.[11] El seu fill, Norman James, ha continuat aquesta tasca enregistrant més material per al Yukon Native Language Centre.
Fonologia
La llengua tagish inclou aspiració, glotalització, sons nasals, ressonància i tons.[12]
Es caracteritza per tenir el sistema de consonants inicials de soca més simple de les llengües atapascanes septentrionals, manté un sistema de vocals conservador i conserva les consonants finals de soca. La glotalització final s'ha perdut. Les vocals tenses es pronuncien amb un to baix.[12]
La llengua consta de substantius, verbs i partícules. Les partícules i els substantius són morfemes simples o compostos; els substantius es poden flexionar, però les partícules no. Els verbs són la classe més complexa, ja que tenen molts prefixos que indiquen categories flexionals i derivatives.[13]
Consonants
| Labial | Alveolar | Post- alveolar |
Velar | Glottal | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| plana | sibilant | lateral | ||||||
| Consonant oclusiva | plana | t ⟨d⟩ | t͡s ⟨dz⟩ | t͡ɬ ⟨dl⟩ | t͡ʃ ⟨j⟩ | k ⟨g⟩ | ʔ ⟨'⟩ | |
| aspirada | tʰ ⟨t⟩ | t͡sʰ ⟨ts⟩ | t͡ɬʰ ⟨tl⟩ | t͡ʃʰ ⟨ch⟩ | kʰ ⟨k⟩ | |||
| ejectiva | tʼ ⟨t'⟩ | t͡sʼ ⟨ts'⟩ | t͡ɬʼ ⟨tl'⟩ | t͡ʃʼ ⟨ch'⟩ | kʼ ⟨k'⟩ | |||
| prenasal | ᵐb ⟨mb⟩ | ⁿd ⟨nd⟩ | ||||||
| Nasal | m ⟨m⟩ | n ⟨n⟩ | ||||||
| Fricativa | sorda | s ⟨s⟩ | ɬ ⟨ł⟩ | ʃ ⟨sh⟩ | x ⟨x⟩ | h ⟨h⟩ | ||
| sonora | z ⟨z⟩ | ɮ ⟨l⟩ | ʒ ⟨zh⟩ | ɣ ⟨ÿ⟩ | ||||
| Semivocal | j ⟨y⟩ | w ⟨w⟩ | ||||||
Vocals
Les vocals curtes són /i, e, a, o, u/; així com les seves contraparts llargues /iː, eː, aː, oː, uː/.[14] La longitud vocàlica s'indica amb un macron de la següent manera: ⟨ā⟩. Les vocals nasals s'indiquen amb un ganxo (ogonek) de la següent manera: ⟨ᶏ⟩.[15]
To
El to alt es marca amb un accent agut (v́) en les vocals curtes i (v́v) en les vocals llargues, mentre que els tons baixos romanen sense marca.[16]
Ortografia
La llengua fa ús de l'alfabet llatí com a sistema d'escriptura.[15]
Vocabulari
Alguns noms de dona contenen el prefix nasalitzat Maa, que es tradueix directament com a "mare de".[16]
Referències
- 1 2 Yinka Déné Language Institute. (2006). The Tagish Language. https://www.ydli.org/langs/tagish.htm
- 1 2 Alderete, J., Blenkiron, A., & Thompson, J. E. (2014). Some notes on stem phonology and the development of affricates in Tahltan (Northern Athabaskan). Ms., Simon Fraser University and Northwest Community College.
- 1 2 3 4 Greenaway, J. (2006, November 08). Tagish First Voices Project. http://www.firstvoices.com/en/Tagish/welcome
- ↑ «Carcross elder steps forward to continue language work of mother and sister» (en anglès americà). Yukon News, 01-04-2015. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ Na-Dene Language Family. (2016). Salem Press Encyclopedia
- ↑ Olson, Tamara. (1999). The Na-Dene Languages. Brigham Young University. Retrieved from http://linguistics.byu.edu/classes/Ling450ch/reports/na-dene.html
- 1 2 3 4 5 Moore, Patrick; Hennessy, Kate «New Technologies and Contested Ideologies: The Tagish FirstVoices Project». The American Indian Quarterly, vol. 30, 1, 2006, p. 119–137. DOI: 10.1353/aiq.2006.0006. JSTOR: 4138916.
- ↑ Remie, Cornelius H. W. «Narrative and Knowledge in the Yukon Territory: A Review Article». Anthropos, vol. 97, 2, 2002, p. 553–557. JSTOR: 40466054.
- ↑ «Parties at odds over preserving languages». Whitehorse Star, 08-04-2010, p. 4.
- ↑ Ruppert, James «Tagish». Our Voices: Native Stories of Alaska and the Yukon, 2001, p. 169–186.
- ↑ Wren, Lucy. «Our Elders Statement». Arxivat de l'original el 2019-11-17. [Consulta: 12 novembre 2017].
- 1 2 Krauss, M. E., & Golla, V. K. (1978). Northern Athapaskan languages. In Handbook of North American Indians: Subarctic (Vol. 6, p. 67-85). Government Printing Office 1978.
- ↑ Helm, June. (1981). Handbook of North American Indians: Subarctic. Smithsonian Institution
- ↑ Aboriginal Language Services. Tagish Literacy Workshop. Tagish, Yukon, 1994.
- 1 2 «YNLC•Tagish». Arxivat de l'original el 2008-04-17. [Consulta: 25 maig 2008].
- 1 2 Cruikshank, Julie; Sidney, Angela; Smith, Kitty [et al.].. Life Lived Like a Story: Life Stories of Three Yukon Native Elders. UBC Press, 1992. ISBN 978-0-7748-0413-4.
Enllaços externs
- OLAC resources in and about the Tagish language
- The Tagish First Voices Project
- Audio files, word lists, and other resources at Glottlog
- List of English-Tagish word lists. Renato, F. B. (2014, March 21). Freelang Tagish-English dictionary. Retrieved from http://www.freelang.net/dictionary/tagish.php