Llista de divinitats solars

Una deïtat solar és un déu o una deessa que representa el Sol, o un aspecte d'aquest, generalment pel seu poder i força percebuts. Les deïtats solars i el culte al Sol es poden trobar al llarg de la major part de la història registrada en diverses formes. La següent és una llista de deïtats solars:

Una deïtat solar és un déu o una deessa que representa el Sol, o un aspecte d'aquest, generalment a través del seu poder i resistència percebuts. Innombrables deïtats solars i l'adoració del sol es troben gairebé en totes les civilitzacions al llarg de la major part de la història registrada, en diverses formes.[1][2][3]

Mitologia

Abnakis

  • 'Kee-zos-en, significa "aquell que porta el sol", és la deïtat solar abenaki, una àliga les ales de la qual es van obrir per crear el dia i es van tancar per causar la nit.

Aborigen australiana

  • Bila, és la personificació del Sol en el poble adnyamathanha.
  • Gnowee, deessa del Sol del poble wotjobaluk.
  • Walu és una deïtat solar en la mitologia dels yolngu de la Terra d'Arnhem.
  • Wuriupranili, en el poble tiwi, del nord d'Austràlia, és una deessa solar la torxa d'escorça fibrosa de la qual és el Sol.
  • Yhi, en el poble gamilaroi, és un esperit creador femení i personificació del Sol que persegueix Bahloo, la Lluna, pel cel.

Ainu

  • Chup Kamui, una deessa lunar que va canviar de lloc amb el seu germà per convertir-se en deessa del Sol.
Símbols de Sol (Dielli) i Foc (Zjarri) en patrons de tatuatge tradicionals albanesos (segle XIX).
  • Dielli, el Sol, déu de la llum, el cel i el temps, donant de vida, salut i energia, i ull que tot ho veu.

Armènia

  • Areg (Arev) o Ar, déu del Sol, comparable amb el mesopotàmic Utu. Aquest déu probablement va ser esmentat a la Porta de Meher de l'època urartiana (com a Ara o Arwaa).

Antic Egipte

Baix relleu que representa (de dreta a esquerra) Akhenaton, Nefertiti i dues de les seves filles celebrant el culte a Aton representat en forma de disc solar.
  • Amon, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol (Amon-Ra).[4]
  • Aton, és el déu del sol i és representat pel disc del sol. La seva adoració va ser instituïda per Amenhotep IV.[5]
  • Atum, anomenat "El que existeix per si mateix", era un Déu solar venerat especialment durant l'Imperi antic.
  • Bastet, és una deessa d'aspecte felí associada amb el sol, possiblement d'origen nubi, adorada des de la Segona Dinastia.
  • Hator, deessa de l'amor, la joia i la música, mare d'Horus i esposa de Ra.
  • Horus, déu del cel, amb el temps va esdevenir una barreja d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol.
  • Khepri, era una divinitat solar que empenyia el sol, com l'escarabat piloter empeny el fem, a través del cel tots els dies, per endur-se'l de manera segura totes les nits a través de l'inframon.[6]
  • Ra, és des de ben aviat déu del Sol d'Heliòpolis, creador suprem. La seva representació més habitual era la d'un home amb cap de falcó, sobre el qual portava un disc solar.[7]
  • Sopdu, era originalment la calor abrasadora del sol de l'estiu i déu de la guerra.

Aràbia preislàmica

Armènia

  • Areg (Arev) (Արեգ) or Ar (Ար), el déu del Sol i el seu poble com a "fills del Sol".[9]
Representació de Huitzilopotxtli, segons el Còdex Telleriano-Remensis.
  • Huitzilopotxtli, déu del Sol i de la guerra.
  • Nanāhuātzin, el més humil dels déus, es va sacrificar en foc per tal de continuar brillant a la Terra com el Sol, convertint-se així en la deïtat solar.
  • Tonatiuh, és el Déu del foc entre el poble nàhuatl i una deïtat solar asteca del cel diürn que governa la direcció cardinal de l'est. fou conegut també com "el cinquè sol".[10]

Bakongo

  • Nzambi Ampungu, és el Déu Suprem, el Pare Cel etern i el Déu del Sol (foc) en l'espiritualitat tradicional dels pobles de parla kikongo.[11]
Icona de Saulé utilitzat per a rituals camperols a principis del segle XX de Palūšė, Lituània.
  • Saulé, és la deessa solar. És una de les divinitats més poderoses del panteó, ja que a part de regir l'astre rei, és una deessa de la fertilitat i de la salut, ambdues lligades a la llum solar.

Bantu

  • Nyambe, és el nom utilitzat en diverses cultures de parla bantu per referir-se a l'Ésser Suprem, el Creador de l'univers, el Pare Cel, déu del Sol i la font de tota vida.
  • Eguzki, deessa del Sol i protectora de la humanitat.[12]

Blackfoot

  • Napioa, la deïtat del Sol.

Brasil

  • Guaraci, en la mitologia guaraní és el déu del Sol, creador de totes les criatures vives.[13]
  • Jurupari, era el déu més venerat entre els tupís.[14]
  • Meri, en la mitologia del poble bororó, és un heroi popular i déu del sol.

Budisme

  • Marici, deessa del cel, del Sol i de la llum
  • Surya, déu del Sol (Suriya Pariththa, Suthra Pitaka, cànon Pali, budisme Theravada)
Estatueta de Ba'al al museu del Louvre.
  • Shapshu, deessa del Sol.
  • Ba'al, déu de la vida i la fertilitat, també associat amb el Sol i les tempestes.
  • Áine, és una deessa del cel, deessa de la fertilitat i la reina de les fades en la mitologia celta, associada amb el Sol i el solstici d'estiu.[15]
  • Alaunus, déu gal del Sol, la curació i la profecia.
  • Belenos, era alhora un déu del Sol, de la medicina i del foc.
  • Brigit, deessa irlandesa del sol; es diu que va néixer amb una flama de foc al cap, i que aquesta la va connectar amb l'univers.
  • Étaín, deessa irlandesa del sol.
  • Lug, déu del Sol, així com déu de l'escriptura i guerrer.
  • Macha, "Sol de les dones" i ocasionalment considerada sinònima de Grian.
  • Olwen, figura femenina sovint construïda com la deessa gal·lesa del Sol.
  • Sulis, deessa britànica el nom de la qual està relacionat amb la paraula protoindoeuropea comuna per a "Sol". Probablement la deïtat solar de facto dels celtes i fou venerada a Britànnia com a Sulis Minerva.

Cherokee

Chickasaw

  • Aba' Bínni'li', la deïtat creadora chickasaw, fortament associada amb el sol.[17]

Dahomey

  • Mawu-Lisa, és una deessa creadora, associada amb el Sol i la Lluna en la mitologia gbe i en el vodú de l'Àfrica occidental, particularment de l'antic regne de Dahomey, actual Benín.
  • Nahhunte, déu del Sol i la llei.
  • Tàbiti, antiga deessa escita possiblement relacionada amb el Sol.
  • Dažbog, déu del Sol.
  • Hors, generalment interpretat com un déu del Sol, però de vegades com un déu de la Lluna.
  • Usil, el déu del Sol. i l'equivalent etrusc de l'Hèlios grec.

Filipina

  • Init-init, el déu itneg del Sol casat amb el mortal Aponibolinayen. Durant el dia, surt de casa seva per il·luminar el món.[18]
  • Chal-chal, el déu bontok del Sol, el fill del qual va ser tallat per Kabigat.[19]
  • Mapatar, és la deïtat solar ifugao del cel a càrrec de la llum del dia.[20]
  • Déu Sol: la deïtat ibaloi que va empènyer el món celeste cap amunt i va empènyer el món subterrani, creant la Terra, després de ser colpejat per la fletxa d'un home durant la guerra entre els pobles del món celeste i el món subterrani.[21]
  • Elag, és la deïtat bugkalot del Sol, adorada amb la Lluna i les estrelles; té una casa magnífica al regne del cel, anomenada Gacay; es retira a casa seva durant les nits.[22]
  • Apo Init, és la deïtat ilocano del Sol.[23]
  • Amman, és el déu ilocano del Sol, on el sol és el seu ull.[23]
  • Agueo: el déu solar pangasinense, taciturn i malhumorat que obeeix el seu pare, Ama; viu en un palau de llum.[24]
  • Algao: el déu solar aeta que va lluitar contra la tortuga gegant Bacobaco.
  • Mangetchay, també anomenat Mangatia, és la deïtat suprema kapampangan que va crear la vida a la Terra en record de la seva filla morta i viu al Sol. En altres versions, és la creadora i teixidora de xarxes dels cels.[25]
  • Aring Sinukûan, és el déu Sol de la guerra i la mort del poble kapampangan, va ensenyar als primers habitants la indústria de la metal·lúrgia, la tala de fusta, el cultiu de l'arròs i fins i tot la guerra; viu al Mont Arayat, i més tard va incloure una forma femenina.[25]
  • Apolaki: el déu tagal del sol i els guerrers; fill d'Anagolay i Dumakulem; de vegades anomenat fill de Bathala i germà de Mayari; governant del món durant el dia.[26]
  • Les quatre deïtats Mangyan Tau-buid nues i sense fills, compostes per dos déus que provenen del Sol i dues deesses que provenen de la part superior del riu.[27]
  • Adlao, en la mitologia bicolano és fill de Dagat i Paros; es va unir a la rebel·lió de Daga i va morir; el seu cos es va convertir en el Sol.[28]
  • Déu sense nom: un déu solar bicolano que es va enamorar de la mortal Rosa; es va negar a il·luminar el món fins que el seu pare va consentir el seu matrimoni; després va visitar Rosa, però oblidant-se de retirar els seus poders sobre el foc, va cremar accidentalment tot el poble de Rosa fins que no va quedar res més que aigües termals.[28]
  • Sanghid: el gegant waray (o waray-waray) que teixia tela en un teler d'or amb velocitat sobrenatural; té el poder de fer retrocedir el Sol.[29]
  • Liadlao, en la mitologia bisaya, el fill de cos daurat de Lidagat i Lihangin, mort per la fúria de Kaptan durant la gran revoltaen que el seu cos es va convertir en el Sol.[30]
  • Adlaw: la deïtat solar bisaya venerada pels bons.[30]
  • Launsina: la deessa capiznon del Sol, la Lluna, les estrelles i els mars, i la més estimada perquè la gent li busca perdó.[31]
  • Magrakad: el déu tagbanwa que es troba exactament al migdia a l'altra banda del Sol; dóna la calor que sosté la vida i, quan la gent està malalta, s'enduu la malaltia.[32]
  • Tumangkuyun, és l'esperit que renta i manté nets els troncs dels dos arbres sagrats de Sidpan i Babatan utilitzant la sang dels que han mort en epidèmies; la sang que fa servir provoca els colors de la sortida i la posta del Sol.[33]
  • Libtakan, és el déu manobo de la sortida, la posta de sol i el bon temps.[34]
  • Els déus bagobo, el foc dels quals crea fum que es converteix en núvols blancs, mentre que el Sol crea núvols grocs que fan els colors de l'arc de Sant Martí.[35]
  • Kadaw La Sambad, és una de les dues deïtats supremes T'boli; casada amb Bulon La Mogoaw; viu a la setena capa de l'univers.[36]
  • Lageay Lengkuos. és el més gran dels herois Teduray i un xaman (beliyan) que va crear la terra i els boscos; l'únic que va poder passar la pedra magnètica a la línia recta entre els oceans gran i petit; va invertir les direccions on l'est es convertia en oest, va invertir el camí del Sol i va convertir l'aigua en terra i la terra en aigua.
  • Päivätär, deessa del Sol.
Representació de Sól en el seu carro perseguida per llops de W. G. Collingwood, 1908.
  • Sól o Sunna, és la deïtat solar personificada entre els pobles germànics, que segons la mitologia nòrdica és perseguida pel cel en el seu carro tirat per cavalls per un llop.
Hèlios en el seu carro, principis del segle IV aC, temple d'Atena, Troia.
  • Hèlios, déu i personificació del Sol coronat amb la lluent aurèola del Sol, que conduïa un carro pel cel cada dia fins a l'Oceà que envoltava la terra i hi tornava cap a l'est a la nit.[37]
  • Eos era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.
  • Hèmera, era una divinitat primordial, la personificació del dia, i, com a tal, reemplaçava la seua mare, Nix, en el cel a temps iguals.[38]

Guanxe

  • Magec, era una deïtat de l'antiga mitologia guanxe.

Igbo

  • Anyanwu, és la deïtat del sol en la creença i pràctica cultural tradicional del poble igbo del del sud-est de Nigèria.

Inca

Hinduisme

Representació d'Aruna i Súrya, déu del Sol.
  • Súrya, és el déu del Sol de l'hinduisme que genera vida, creador de l'univers i les coses.[40]
  • Aruna, és l'auriga de Súrya, déu del Sol del matí.
  • Aryaman, déu del Sol del migdia.
  • Savitr, de vegades se l'identifica amb —i d'altres vegades se'l distingeix— Súrya. Quan es considera diferent de Súrya, es concep com la influència divina o el poder vivificador del Sol. El Sol, abans de la seva sortida s'anomena Savitr.[41]
  • Mitra, sovint associada amb el Sol.
  • Tapati, també és coneguda com la deessa del riu Tapti i la deessa mare del sud, llar del Sol, on porta calor a la terra.[42]
  • Ushas, deessa de l'alba.[43]

Hitita

  • Arinnitti, també anomenada com a Wurusemu o deessa solar d'Arinna, fou la principal deïtat i patrona de l'Imperi Hitita.
  • Ištanu, deïtat solar del Cel s'identificava amb la deïtat solar hurrita, Šimige.
  • Wurušemu, la deessa Sol de la Terra era la deessa del món subterrani.

Hopi

Inuit

  • Akycha, la deessa del Sol venerada a Alaska.[44]
  • Siqiniq, deessa del Sol que es troba a Groenlàndia, el nord del Canadà i Alaska.[45]

Japonesa

Tríptic que representa Amaterasu sortint de la Cova de la Roca Celestial, portant la llum del Sol al món, per Utagawa Kunisada, 1856.
  • Amaterasu, és la deessa del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó i fundadora de l'Imperi nipó.[46]

Katlamet

  • Aqalax, dona sol de la tribu Kathlamet.[16]

Lakota

  • Wi, esperit solar en la mitologia lakota i s'associa amb el bisó americà.
  • Endovèlic, déu de la salut i la seguretat, venerat tant com a deïtat solar com ctònica.
  • Nap Király, el déu del Sol que cavalca el seu cavall de pell platejat cada dia d'est a oest.
  • Nap Anya, deessa del Sol i parella de Nap Király.

Maia

Representació de Kinich Ahau.
  • Hunahpu, un dels Bessons Herois Maies, es va transformar en el Sol mentre el seu germà es va transformar en la Lluna.
  • Kinich Ahau, en la mitologia maia era el déu Sol i patró de la música i la poesia, estava casat amb Ixchel, deessa de la Lluna.[47]

Maorí

  • Tamanuiterā, personificació del Sol.

Mapuche

  • Antü, deïtat solar de la mitologia maputxe i representant de la llum, la saviesa i l'esperit, és oposat a la foscor i al món físic, i està casat amb Kueyen, un esperit que representa la Lluna.[48]

Mesopotàmia

  • Xamaix, també conegut com Utu, durant l'Imperi Accadi va ser, amb Nanna i Ixtar, una de les tres divinitats de la «Tríada dels déus». Cada capvespre, anava a l'inframon per la muntanya de l'oest i retornava per la muntanya de l'est.
  • Šerida (nom accadi Aya), deessa sumèria associada amb l'alba, casada amb Xamaix, el déu del Sol.
Deessa serp minoica.
  • Deessa serp, una divinitat a la qual s'han atribuït diversos significats.[49]

Muisca

  • Sué, en la mitologia muisca, déu del Sol i marit de Chía, deessa de la Lluna.
  • Jóhonaaʼéí, el déu del Sol navajo, conegut com "Aquell que governa el dia".

Núbia

  • Apedemak, fou el principal déu de Núbia. Va anar guanyant importància fins a substituir progressivament el déu principal, Amon.
  • Apol·lo, en la mitologia romana va ser considerat déu del Sol, en substitució de l'Hèlios grec.
  • Aurora, deessa personificació de l'alba.
  • Sol, és la personificació del Sol.[50]

Sami

  • Beaivi, deessa del Sol, la primavera, la fertilitat i la salut mental.
  • Kren (Kran o Krren), és el déu del Sol i un dels howenh més importants, ja que simbolitza la fi de la societat matriarcal i l'inici de la societat patriarcal.[51]
  • Una "deïtat solar" (kaum näkte),[52] possiblement una deessa.,[53]
  • Gün Ana, és la deïtat solar túrquica comuna, tractada com una deessa a les mitologies kazakh i kirguís.
  • Koyash, déu del Sol.
  • Thần Mặt Trời,[54] la deessa encarnació del sol, filla d'Ông Trời, germana gran de Thần Mặt Trăng, ella i la seva germana tenen un marit que és un ós, quan el Déu Ós vol trobar-se amb elles, apareix un eclipsi solar o lunar.
Deessa Xihe.
  • Doumu, deessa del Sol, portada a la Xina durant la dinastia Tang per Amoghavajra.
  • Xihe, deessa del Sol i mare dels deu sols en forma de corb de tres potes que residien en una morera, el Fusang, al Mar de l'Est.
  • Houyi, déu arquer que va abatre nou sols però va deixar un sol amunt, per mantenir l'equilibri.[55]
  • Xu Kai, déu de l'estrella solar.

Zulu

  • UMvelinqangi , déu del Sol i del cel dels pobles xosa i zulu.
  • iNyanga, deessa de la Lluna.
  • Ukhulukhulwana, avantpassat del poble zulu que provenia de les estrelles. Els va ensenyar a construir cabanes i els va ensenyar les altes lleis d'isiNtu.
  • La dinastia Zunbil adorava el Sol, que anomenaven Zun. Creien que el Sol era el déu de la justícia, la força del bé al món i, en conseqüència, l'ésser que expulsava la foscor i permetia a l'home viure un altre dia.

Referències

  1. ↑ «Sun Gods in Different Mythologies» (en anglès). Study.com. [Consulta: 10 agost 2026].
  2. ↑ «Sun gods and goddesses: 16 solar deities from world history» (en anglès). History Extra. [Consulta: 10 agost 2026].
  3. ↑ «12 Most Famous Solar Deities in World History» (en anglès). World History Edu. [Consulta: 10 agost 2026].
  4. ↑ «Amon». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 agost 2026].
  5. ↑ Keach, Sean «Face of Ancient Egyptian pharaoh believed to be King Tut’s lost DAD revealed» (en anglès). The Sun, 25 març 2021 [Consulta: 9 agost 2026].
  6. ↑ C. Scott, Littleton. Mythology : the illustrated anthology of world myth & storytelling (en anglès). Duncan Baird Publishers, 2002 [Consulta: 9 agost 2026].
  7. ↑ Hart, George. A Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses (en anglès). Routledge & Kegan Paul Inc., 1986. ISBN 978-0-415-05909-1 [Consulta: 9 agost 2026].
  8. ↑ «The Queen Of Sheba And Sun Worship» (en anglès). The Holy Qur'an. [Consulta: 9 agost 2026].
  9. ↑ «Exploring the Ancient Armenian God Ar: Symbol of Sun and Nature» (en anglès). Art-A-Tsolum. [Consulta: 9 agost 2026].
  10. ↑ «The Aztec Gods: A Who's Who of the Mexica Cosmos» (en anglès). Thenotsoinnocentsabroad.com. [Consulta: 9 agost 2026].
  11. ↑ Fu-Kiau, Kimbwandènde Kia Bunseki. African Cosmology of the Bântu-Kôngo: Tying the Spiritual Knot : Principles of Life & Living (en anglès). Rio: Athelia Henrietta Press, 2001. ISBN 9781890157289 [Consulta: 8 agost 2026].
  12. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque (en francès). E.S.P.E.R., 1989. ISBN 2907211056 [Consulta: 9 agost 2026].
  13. ↑ «Mitos e Estações no céu Tupi-Guarani» (en portuguès). Ciência & Cultura. [Consulta: 9 agost 2026].
  14. ↑ Cascudo, Luís da Câmara «Jurupari» (en portuguès). Cultura Política, II, 1942, p. 160–175.
  15. ↑ Mountain, Harry. The Celtic Encyclopedia (en anglès). Universal Publishers, 1998 [Consulta: 10 agost 2026].
  16. 1 2 Monaghan, Patricia. Encyclopedia of goddesses and heroines (en anglès). Greenwood, 2010. ISBN 9780313349904 [Consulta: 9 agost 2026].
  17. ↑ Gill, Joseph O. Dictionary Of Mythology, Folklore And Symbols. Part 1 (en anglès). Scarecrow Press, 1962 [Consulta: 9 agost 2026].
  18. ↑ «Tingguian Deities, Spirits and Shamans» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  19. ↑ «Bontok Deities and the Origin of Headhunting» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  20. ↑ «IFUGAO DIVINITIES: Philippine Mythology & Beliefs» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  21. ↑ «IBALOY Spirits, Rituals, Tattoos, Mummification, and the Mambunong (Shaman)» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  22. ↑ «Bugkalot and Ilongot Tribe Overview» (PDF) (en anglès). Scribd. [Consulta: 10 agost 2026].
  23. 1 2 «Ilokano Deities and Beliefs: A Guide to Ilokano Mythology» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  24. ↑ «Deities, Myths, and ‘Sorcery’ of the Pangasinense» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  25. 1 2 «Formation of the World» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  26. ↑ «Apolaki, God of the Sun and War» (en anglès). Acabaliz. [Consulta: 10 agost 2026].
  27. ↑ «Tau-buid Mangyan (Saragan Group) Folk Beliefs and Amurit (witchcraft)» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  28. 1 2 «Bicolano Deities and Creatures: A Guide to Bicol Mythology» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  29. ↑ «Waray-Waray History, Culture & Language» (PDF) (en anglès). Scribd. [Consulta: 10 agost 2026].
  30. 1 2 «VISAYAN Origin Myth: Creation of the Sun and Moon» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  31. ↑ «Launsina: La deessa de la lluna». Mythlok. [Consulta: 10 agost 2026].
  32. ↑ «Tagbanua (Tagbanuwa) Cosmology: Multi-Layered Universe, Deities, Diwatas and Creation Myths» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  33. ↑ «Tumangkuyun» (en anglès). Philippine Spirits. [Consulta: 10 agost 2026].
  34. ↑ «The MANÓBOS Of Agusan: Classification Of Deities & Spirits» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  35. ↑ «BAGOBO» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  36. ↑ «T’boli Myths & Deities» (en anglès). The Aswang Project. [Consulta: 10 agost 2026].
  37. ↑ «HÈLIOS, EL DÉU SOL». Clàssics a la romana. [Consulta: 10 agost 2026].
  38. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Edicions de 1984, 1990. ISBN 978-84-96061-97-2 [Consulta: 10 agost 2026].
  39. ↑ Cobo, Bernabé. Inca religion and customs (en anglès). University of Texas Press, 1990 [Consulta: 9 agost 2026].
  40. ↑ Dalal, Roshen. Hinduism: An Alphabetical Guide (en anglès). Penguin Books India, 2010 [Consulta: 9 agost 2026].
  41. ↑ «Nature of Sūrya and Savitŗ» (en anglès). Hum. [Consulta: 10 agost 2026].
  42. ↑ «The Divine Grace of Tapati: Daughter of the Sun God» (en anglès). Modern Puran. [Consulta: 10 agost 2026].
  43. ↑ «Description of Goddess Ushas» (en anglès). Wisdom library. [Consulta: 10 agost 2026].
  44. ↑ Monaghan, Patricia. Women in Myth and Legend (en anglès). Junction Books, 1981. ISBN 9780862450502 [Consulta: 9 agost 2026].
  45. ↑ «Myth of the Day: Aningaat and Siqiniq» (en anglès). Gods and Monsters. [Consulta: 9 agost 2026].
  46. ↑ «AMATERASU». Mural. [Consulta: 10 agost 2026].
  47. ↑ «Kinich Ahau.» (en castellà). Pueblos Originarios. [Consulta: 9 agost 2026].
  48. ↑ «Antu» (en castellà). Pueblos Originarios. [Consulta: 9 agost 2026].
  49. ↑ «Evidence of Minoan astronomy and calendrical practices» (en anglès). Arxiv. [Consulta: 10 agost 2026].
  50. ↑ Hijmans, Steven E. «Sol: the sun in the art and religions of Rome» (en anglès). Thesis fully internal (University of Groningen), 2009.
  51. ↑ Gusinde, Martin. Los indios de tierra del fuego. Vol. II: Los Selk'nam (PDF) (en castellà). Centro Argentino de Etnologia Americana [Consulta: 10 agost 2026].
  52. ↑ Mallory, J. P. «The Problem of Tocharian Origins: An Archaeological Perspective» (PDF) (en anglès). Sino-Platonic Papers, 11-2015.
  53. ↑ Snow, Justine T. «The Spider’s Web. Goddesses of Light and Loom: Examining the Evidence for the Indo-European Origin of Two Ancient Chinese Deities» (PDF) (en anglès). Sino-Platonic Papers, 6-2002.
  54. ↑ «Nữ thần mặt trời và nữ thần mặt trăng» (en vietnamita). TruyệnXưaTíchCũ. [Consulta: 10 agost 2026].
  55. ↑ Ni, Xueting C. Chinese Myths: From Cosmology and Folklore to Gods and Immortals (en anglès). Londres: Amber Books, 2023. ISBN 978-1-83886-263-3 [Consulta: 9 agost 2026].