Llista de prefixos
Aquesta és una llista de prefixos més usuals en català. Els superíndexs en els prefixos indiquen diferents accepcions del mateix.
| Prefix | Ètim | Significat | Exemple | Observacions | |
|---|---|---|---|---|---|
| a-¹ | prep. a | abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar; allunyar, apropar | forma verbs a partir d'adjectius, noms i adverbis | ||
| a-² | llatí ad- | acord, adduir, aportar | altres formes: ad- | ||
| a-3 | grec an- | oposició, privat de | aconfessional, anaeròbic, apolític | variant contextual: amb mots començats per vocal s'utilitza an- | |
| ab-¹ | llatí ab- | allunyament, separació | abdicar, abducció, abscís, absència | altres formes: abs- | |
| ab-² | prefix d'unitats electromagnètiques | abampere, abcoulomb, abvolt | |||
| amfi- | grec amfi- | ambdós | amfibi, amfibologia | ||
| an- | analfabet | ||||
| ana- | grec ana- | a través de, sobre, de nou, enrere, contra | anatomia, anagrama, analogia | ||
| ante- | llatí ante- | anterior | antediluvià, antepenúltim, anteposar, antesala | sin.: avant-; ant.: post- | |
| anti- | grec anti- | oposat | antibiòtic, antiaeri, antidemocràtic | sin.: contra- | |
| apo- | grec apó | apartat de, destacat, independent, mancat de | apostasia, apòcope, apoenzim | ||
| avant- | llatí abante- | a l'interior de | avantbraç, avantposar | sin.: ante-; ant.: post- | |
| arxi- | grec archi- | que mana, que precedeix | arxiduc, arxifonema; arquebisbe, arquitecte | variants: arque-, arqui- | |
| ben- | llatí bene- | bé | bendir, benviure; benefactor, beneplàcit | variant: bene-, ant.: mal- | |
| auto- | grec autós- | un mateix | autodidactic, automòbil | ||
| bes-¹ | llatí bis | dues vegades | besavi | sin.:* bi- | |
| bes-² | llatí bis, "dues vegades" | valor pejoratiu | bescanviar, bescomptar | ||
| bi- | llatí bi- | dos, dues voltes | bicicleta, biennal, biplaça | altres formes: bes-¹, bin- en binaural, binocular, i bis- en bisanual, di- | |
| circum- | llatí circum | al voltant | circumferència, circumvolució; circumloqui, circumstància | ||
| co- | prep. cum | amb, en companyia de | col·laborar, coincidir, consogre, coparticipant, comportar | s'usa co- davant vocal; col- davant l (geminació de la l), cor- davant r; com- davant m i p, con- davant les altres consonants. | |
| cat(a)- | grec cata- | sota | cataclisme, càtode | ||
| contra- | llatí contra- | nocions d'oposició, complementarietat, neutralització, equilibri; duplicació; | contraatacar, contradir, contraporta, contraobertura; contraalmirall, contramestre; | ant.: pro-; sots-, vice | |
| de- | prep. de | separació, abaixament | deflagració, degradació, deportar | ||
| des- | prep. en | separació; acció contrària; negació | desfer, desforestar, deslligar, descansar, desordre; difusió, disposar | variants.: di-, dis-; antònim de des-: re- | |
| di(a)- | grec dia- | a través | diàfan, diagrama | ||
| en- | prep. en | posar, convertir | empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar; endarrerir, endinsar | actua com a-¹; davant b, m i p la n s'escriu m | |
| en- | llatí inde- | punt de partida en l'espai o el temps | endur-se, enfilar-se, emportar-se (verbs de moviment) | altres formes: em davant p | |
| endo- | grec endo- | dintre, a l'interior | endogàmia | ||
| eso- | grec eso- | dins de | esotèric, estropia | ||
| ex- | llatí ex- | cap a fora, des de | elaborar, emanar, erradicar, exonerar, expropiar, estirar, eixorellar | altres formes: e-; es- (aquest també amb el valor de fer tornar X), eix-; antònim: in- | |
| ex(o)- | grec exo- | fora, a l'exterior | exotèrmic, exocèntric, exoenzim | ant.: endo- | |
| extra- | llatí extra- | fora de; sense, llevat de; molt | extramurs, extraordinari, extrapolació | ||
| eu- | grec eu- | bo | eufemisme, eufòria | ||
| hemi- | grec hemi- | mig, meitat | hemiplegia, hemisferi | ||
| hiper- | grec hipér- | excés, preeminència | hipercrític, hipertensió | sin.: ultra-; ant.: hipo- | |
| hipo- | grec hipo- | inferioritat, subordinació, proximitat | hipòcrita, hipogàstri, hipoglucèmia, hipòtesi | sin.: ante-; ant.: hiper- | |
| fora- | llatí foras- | a la part exterior | foragitar, forassenyat, foravial | ||
| in-¹ | llatí in- | privació, absència | inhumà, il·legal, innecessari | altres formes per assimilació: il·, im-, ir- | |
| in-² | llatí in- | dins, que comença | imposar, inherent, injecció | altres formes per assimilació: il·, im-, ir- | |
| infra- | llatí infra- | sota, situat fora de | infrasònic, infrahumà | antònim: supra- | |
| inter- | llatí inter- | entre, reciprocitat | intercel·lular, intercanviar, entremig | variant: entre- | |
| intro- | llatí intra-, intro- | a l'interior de | intromissió, intramuscular | variant: intra- | |
| macro- | grec makrós- | gros, gran | macroeconomia, macrojudici | ||
| mal- | llatí male- | malament | malagraït, malformat, malpensar | ant: ben- | |
| mega- | grec mega- | gran | megacòlon, megaconcert | ||
| met(a)- | grec meta- | canvi de, més enllà de | metabolisme, metallenguatge, metapsíquic | ||
| micro- | grec mikrós- | petit | microcircuit, microcirurgia, microprocessador | ||
| menys- | llatí minus- | disminució | menysprear, menystenir, menysvalorar; minusvàlid | sin.: minus-; ant.: supra-, hiper- | |
| mono- | grec monos | un | monosíl·lab, monòcrom | sin.: uni-; i altres numerals | |
| multi- | llatí multus- | amb molts de | multiforme, multimèdia, multinacional | sin.: pluri-; ant.: mono- | |
| neo- | grec néos- | nou | neoclàssic, neolític, neologisme | ||
| no-[1][2] | llatí non- | el contrari de | no-beligerància, no-intervenció | sin.: contra- | |
| pan- | grec pan- | tots | pancromàtic, panteisme | ||
| par(a)- | grec parà- | prop de, cap a, contra | paradigma, paradoxa, paramilitar | variant contextual: par- davant vocal | |
| pen- | llatí pen- | quasi | península, penombra | corr.: quasi- | |
| per- | llatí per-, pre, pro- | a través de, durant, superlatiu; | pervenir, perborat; perjudici, perllongar, perjuri | ||
| peri- | grec peri- | al voltant | periartritis, periflebitis | ||
| pluri- | llatí plus- | amb molts de | pluriocupació, plurilingüe | sin.: multi-; ant.: mono- | |
| poli- | grec poli- | amb molts de | políclínica, poligàmia | sin.: pluri-, multi- | |
| post- | llatí post- | després, darrere | postdata, postoperatori | ant.: ante-, pre | |
| pre | llatí pre | abans | preàmbul, preconcebut, premonició | sin.: ante-; ant.: post- | |
| pro- | llatí pro- | abans, davant, a favor de; en representació de | prooxidant, procomunista; procònsol | ant.: anti- | |
| pro- | grec pro- | a favor de | proenzim, progàmeta | ||
| prop- | llatí prope- | pròxim | propdit, propparent, propvinent | ||
| proto- | grec 'proto- | primer, principal | protozou, protohistòria | ||
| pseudo- | grec pseudo- | fals | pseudònim, pseudoproblema | ||
| quasi- | llatí quasi- | com si fos, en certa manera | quasicontracte, quasidelicte | ||
| re- | llatí re- | de nou | reconstruir, redefinir, rehabilitació | ||
| retro- | llatí retro-, intro- | darrere, endarrere, enrere | retrovenda, retroprojector, rereguarda, reüll | variants: rere-, re- (grafia abandonada: rera-); ant.: pro- | |
| semi- | llatí -semi | mig | semicercle, semidesnatat | ||
| sin- | grec sin- | junts | síl·laba, sinalefa, simpatia, endogàmia | var. contextuals: sil-, sim- | |
| sota- | llatí subtus- | davall, a sota de | sotavent, sotabosc, sotsarrendador, sotsdirector | variant: sots-; sin.: vice- i variants, sub- | |
| sub- | llatí sub- | sota | subdesenvolupat, submarí, subestació, subsector; suportar, suspendre, succeir, suscitar, suggerir; socórrer, sostreure | variants per assimilació: su- i sus davant p, suc- i sus davant c (llatí [k]), sug- davant g; variants per evolució: so-, sos-; sin.: sots- | |
| super- | llatí super- | més enllà, en abundància | superheroi, sobreviure, superabundància, supermercat | variant per evolució: sobre-; sin. ocasional: supra- | |
| supra- | llatí supra- | sobre | suprarenal, supraconductor | sin.: ocasional: sobre | |
| sus- | llatí sursum- | amunt, cap a dalt | dessusdit, susdit, suara, suallà, suaquí | variant: dessus-, su- | |
| trans- | llatí trans-, tra- | enllà de, a través de, canvi | transatlàntic, transportar, trametre, transmetre; traspassar, traslluir,; travessar, trabucar | variant contextual: tras- davant [v], [m], [p], [k], [t] i lateral palatal; tra- davant consonant sonora; ant.: cis- | |
| ultra- | llatí ultra- | més enllà de, en grau extrem | ultrapassar, ultraviolat, ultrasònic; ultraconservador, ultralleuger | sin.: super-, supra- | |
| uni- | llatí unus- | format per un | unifamiliar, unidimensional | sin.: mono-; ant.: multi-, pluri- | |
| vice- | llatí uice | qui ocupa un càrrec en absència del detentor | vicerector, visrei, virrei, vescomte | variants: vis-, vi-, ves- |
Vegeu també
Referències
- ↑ «ANNEX: INVENTARI D'AFIXOS LÈXICS I VALORATIUS». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 22 desembre 2010].
- ↑ ruaix, J.A.. Català/3 [Consulta: 22 desembre 2010]. Arxivat 2011-10-23 a Wayback Machine.
Bibliografia
- Jordi Bruguera: Diccionari de la formació de mots, Enciclopèda Catalana - Barcelona - 2006 - ISBN 84-412-1411-5
- M. Teresa Cabré Castellví: "La derivació", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - ISBN 84-7596-907-0
- Carles Duarte i Montserrat Alsina: Gramàtica històrica del català. III', Curial Edicions - 1986- ISBN 84-7256-273-5
- Lluïsa Gràcia: "Formació de mots: composició", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - ISBN 84-7596-907-0
- Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules, Edicions 62 – ISBN 84-297-5103-3