Llops Grisos
(tr) Ülkü Ocakları Eğitim ve Kültür Vakfı  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització |
| Ideologia | ultranacionalisme Anti-Shi'ism (en)  sinofòbia Anti-Kurdish sentiment (en) anticomunisme neofeixisme turanisme panturquisme antisemitisme |
| Alineació política | ultradreta |
| Història | |
| Creació | 1968 |
| Lloc web | ulkuocaklari.org.tr |
  | |
Els Llops Grisos (Bozkurtlar en turc) és una organització paramilitar d'extrema dreta ultranacionalista vinculada al Partit del Moviment Nacionalista (MHP). El seu nom oficial en turc és Ülkücüler ('Idealistes') i Ülkücü Hareket ('Moviment Idealista').
Des de la dècada del 1960 acumula un llarg historial d'accions armades amb centenars de víctimes arreu d'Europa, sobretot entre la comunitat kurda i l'activisme d'esquerres. Dos han estat des d'aleshores els principals objectius de l'ultranacionalisme turc: la lluita contra el moviment d'alliberament kurd i la negació del genocidi armeni.[1]
Història
La denominació de Llops Grisos procedeix d'una antiga llegenda turca que es perd en els orígens turcs de les estepes de l'Àsia central prèvia a l'adopció de l'islam, en la qual una llegendària dona-lloba anomenada Asena va salvar i va conduir captius turcs cap a la llibertat.
Es van organitzar sota molts noms com el TIT (Brigada turca de la Revenja) i ETKO (Exèrcit per a l'Alliberament de Captius turcs) durant els agitats anys de finals de la dècada del 1970 i principis dels anys 1980, així l'escena fragmentada política i una crisi econòmica va conduir a una a violència en apogeu entre els Bozkurt, fomentats per l'MHP i els comunistes als carrers de les ciutats de Turquia. Un parlament paralitzat i un gran nombre de víctimes d'aquests tràgics esdeveniments van desembocar en el cop d'estat del 1980 a Turquia. Poc després, els Llops Grisos es van fer coneguts a tot el món quan un dels seus membres, Mehmet Ali Ağca, va disparar a trets contra el papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere del Vaticà.[1]
El 1978, els Llops Grisos començaren uns pogroms contra els kurds alevis a Kahramanmaraş a l'Anatòlia sud-oriental, al nord d'Alep. La campanya contra ells s'agreujà durant setmanes, en part resultant de turbes violentes, però també com a part d'una estratègia per a terroritzar les víctimes.[2] Es van assassinar més d'un centenar de persones i en van deixar més d'un miler de ferides. Fevzi Gümüs, president de l'Associació Cultural Alevita de la ciutat, no va dubtar en afirmar que la CIA i l'Estat turc hi havien estat implicats. Sigui com sigui, tots els condemnats per aquests fets van ser amnistiats l'any 1992.[1]
Durant la dècada del 1990, Els Llops Grisos van participar a la Guerra de l'Alt Karabakh al costat d'Azerbaidjan[3] i en la primera i segona guerra de Txetxènia al costat dels rebels de Txetxènia.[4]
L'any 2020, el govern francès, via un decret aprovat pel Consell de Ministres, va declarar il·legal l'organització ultranacionalista turca Llops Grisos, a qui acusaren d'incitar a l'odi i a la discriminació i de ser darrere de diferents aldarulls violents entre membres de la comunitat turca i l'armènia a prop de la ciutat de Lió en el context de les tensions pel conflicte de l'Alt Karabakh.[5]
Referències
- 1 2 3 Ibáñez, Nacho. «Llops Grisos, la ultradreta violenta turca, cada cop més propera a Erdogan». Directa, 18-05-2021. [Consulta: 4 agost 2021].
- ↑ Dolan, John. «Els llops grisos: els feixistes dels qui ningú no vol parlar». Catari Magazín, 17-11-2020. [Consulta: 4 agost 2021].
- ↑ Russia and the Commonwealth of Independent States (en anglès). M.E. Sharpe, 1997, p. 616. ISBN 1563246376.
- ↑ Rezvani, Babak. Conflict and Peace in Central Eurasia: Towards Explanations and Understandings (en anglès). BRILL, 2014, p. 213. ISBN 900427636X.
- ↑ «Il·legalitzen el moviment ultranacionalista turc Llops Grisos». El Punt Avui, 05-11-2020. [Consulta: 4 agost 2021].