Lluc Visconti
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1287 (Gregorià)  Milà (Itàlia) | ||
| Mort | 24 gener 1349 (Gregorià) (61/62 anys) Milà (Itàlia) | ||
| Causa de mort | homicidi, enverinament | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | condottiero | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Batalla de Montecatini | ||
| Família | |||
| Família | Visconti | ||
| Cònjuge | Isabella Fieschi Violante di Saluzzo | ||
| Pares | Mateu Visconti i Bonacossa Borri | ||
| Germans | Galeàs I Visconti Esteve Visconti Marco I Visconti Joan Visconti | ||
| Parents | Assó Visconti, nebot | ||
 | |||
Lluc Visconti (en llombard: Luchin Viscont) (1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.[1] També fou un condottiero,[2] i senyor de Pavia.[3]
Orígens familiars
Va néixer vers l'any 1292 sent fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Fou net per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Galeàs I Visconti, Joan Visconti i Esteve Visconti.
Núpcies i descendents
Es va casar el 1316 amb Caterina Spinola, filla d'Oberto Spinola. D'aquesta unió no tingueren fills.
El 1318 es va casar, en segones núpcies, amb Elisabetta Fieschi, filla de Carlo Capitano i neboda del papa Adrià V. D'aquesta unió tampoc tingueren fills.
Es casà el 1339, en terceres núpcies, amb Violant de Saluzzo, filla de Tomàs I de Saluzzo. D'aquesta unió nasqué Lluc Visconti (1346-1399), tot i que altres membres dels Visconti van disputar més tard la seva paternitat.[4]
Va tenir, així mateix, dos fills il·legítims:
Senyor de Milà
El 1315 fou nomenat senyor de Pavia,[5] i cinc anys després va aconseguir ser nomenat podestà de Vigevano, on va construir un castell les ruïnes del qual encara es conserven. El 1323 va ser excomunicat per heretgia al costat de tota la seva família.[6]
A l'ascens el 1329 del seu nebot Assó Visconti al poder del Senyoriu de Milà fou associat al poder juntament amb el seu germà Joan Visconti. El 20 de febrer de 1339 va aconseguir la victòria en la important batalla de Parabiago contra el seu cosí Lodrisi Visconti, aconseguint aturar les aspiracions successòries d'aquest a Milà.
Per assegurar el govern als seus nebots Mateu, Bernabé i Galeàs, fills del seu germà Esteve Visconti, va contractar un exèrcit de mercenaris que els havia de donar suport a la seva mort. Però mentre, i per a no tenir aquest exercit desocupat, va decidir llançar una ofensiva contra Pisa. Alhora, Lluc aconseguí la compra de Parma a Opizzo III d'Este.
Lluc Visconti fou un gran militar i un bon senyor, però va destacar per la seva crueltat. El 1341 aconseguí el títol de Vicari Pontifici.[5]
A la seva mort, ocorreguda el 24 de gener e 1349 a la ciutat de Milà, els seus nebots no van tenir problemes per a apartar al fill legítim de Lluc del poder, creant tot un seguit de dubtes entorn a la seva paternitat.[2]
Referències
- ↑ Tolfo, Maria Grazia; Colussi, Paolo. «Storia di Milano ::: I Visconti» (en italià). Storia di Milano. Milano: Storiadimilano, 07-02-2006. [Consulta: 25 agost 2010].
- 1 2 «Bianca of Savoia e le sue nozze con Galeazzo II Visconti». A: Società Storica Lombarda. Archivio Storico Lombardo (en italià). 7. Milà: Sede Libreria della Società Fratelli Bocca, 1907, p. 23, 27, 30, 33 (Series 4). OCLC 288710340.
- ↑ Pullan, Brian S. «The Coming of the Signori». A: A history of early Renaissance Italy: From the mid-thirteenth to the mid-fifteenth century.. Nova York: St. Martin's Press, 1972, p. 160. OCLC 613989155.
- ↑ Williams, George L. «Two: The Papal Families at the Close of the Middle Ages, 1200-1471». A: Papal genealogy: The families and descendants of the popes. Jefferson, NC: McFarland, 1998, p. 34. ISBN 978-0-7864-0315-8. OCLC 301275208.
- 1 2 Marek, Miroslav. «Visconti 2». Genealogy.Eu, 19-01-2005. [Consulta: 13 setembre 2010].Plantilla:Self-published source
- ↑
«Visconti». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 28. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. "Lucchino made peace with the church in 1341, bought Parma from Obizzo d'Este and made Pisa dependent on Milan. Although he showed ability as general and governor, he was jealous and cruel, and was poisoned in 1349 by his wife Isabella Fieschi."
| Precedit per: Assó Visconti |
Senyor de Milà 1339 – 1349 |
Succeït per: Joan Visconti |