Lofra
 |
Aquest article tracta sobre la possessió. Si cerqueu la muntanya, vegeu «Puig de Lofra». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Possessió  | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Escorca (Balears) | |||
| ||||
Lofra[1][2] o l'Ofre[3] és una possessió mallorquina del terme d'Escorca situada al cor de la Serra de Tramuntana, entre el barranc de Biniaraix, la vall d'Orient i la vall de Cúber. És coneguda pel Puig de Lofra (1093 m), un dels més emblemàtics de la Serra.
Es tracta d'una possessió d'alta muntanya, dedicada principalment a la ramaderia bovina (poc habitual a Mallorca) i ovina i el cultiu d'hortalisses, servint-se de l'aigua de les fonts, que abunden a la contrada. A diferència de les grans possessions mallorquines, les cases de Lofra són humils, i fins al segle xvii era una possessió sense cases.[3]
Nom
El nom de Lofra prové de l'àrab al-hufra (àrab: حُفْرَة, 'el clot', 'la vall'), en referència a la vall per on s'estén la possessió.[4][5] Malgrat que, històricament, la grafia més habitual és l'Ofre,[3][6][7] el 2017, per mitjà de la publicació del Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, projecte de la Universitat de les Illes Balears (institució oficial en matèria lingüística a la Comunitat Autònoma segons l'Estatut d'Autonomia)[8] i vinculat a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, s'establí que la grafia més adient, seguint els criteris de l'ortografia del català, és Lofra. El Nomenclàtor Geogràfic Complet de les Illes Balears, publicat pel Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA), presentat el 2021 i basat en el NOTIB, insisteix en aquesta ortografia.[2]
Geografia
La possessió de Lofra confronta al nord amb Binimorat, dins el terme d'Escorca; a l'oest, amb el terme de Sóller pel Barranc i l'Arrom; i, al sud, amb el terme de Bunyola per Son Palou i Coma-sema. El 1993 tenia una superfície d'unes 550 quarterades.[3]
Està situat en una vall que pren el mateix nom i que ocupa l'extrem sud del terme d'Escorca. Aquesta vall[9] està delimitada per una carena de muntanyes que formen una olla: els Cornadors, el puig del Sementer Gran, el puig del Coll del Jou, el puig de na Maria i el puig de Lofra, el més elevat de tots (1.093). La vall drena al nord cap al barranc de Biniaraix, que desemboca al Torrent Major de Sóller, i es connecta amb les altres valls per tres passos de muntanya: el Coll de Lofra, que condueix cap a vall de Cúber; el Coll d'en Poma, que condueix cap a Coma-sema; i el Coll del Jou, que condueix cap a la Serra d'Alfàbia i connecta amb l'l'Arrom i Son Palou, a Orient.[3]
El clima és el propi de l'alta muntanya mallorquina: temperatura mitjana anual de 13°-14 °C, oscil·lació tèrmica de 14.5°-15 °C, precipitacions de 1.000-1.200 mm i una mitjana d'entre 6 i 10 dies de neu a l'any. Predominen els vents de llebeig, ponent i gregal.[3]
Galeria
El Puig de Lofra, amb la seva característica forma cònica
Vista de la part baixa de la vall, amb les cases al fons
Les cases en un dia de neu
Camí del Coll de Lofra al Coll d'en Poma
Referències
- ↑ Miralles Montserrat, Joan (dir.). «Escorca». Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears.
- 1 2 «Son Cledera, Puig de Lofra y Puig de Maçanella: Estos son los nuevos topónimos de Baleares que propone el Nomenclátor Geográfico». Diario de Mallorca, 04 novembre 2021 [Consulta: 1 març 2023].
- 1 2 3 4 5 6 «Ofre, l'». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12. Palma: Promomallorca, p. 41. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Coromines, Joan. «Lofra». A: Onomasticon Cataloniae. Vol. V, p. 108.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ofre». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Toponimiamallorca.net». Miquel Àngel Escanelles Garau, 18-02-2008. [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ Llofriu, Pere «Lofra, si us plau». Diari de Balears, 07 maig 2011 [Consulta: 1 març 2023].
- ↑ «6. El marc jurídic actual a les Illes Balears». Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears. [Consulta: 1 març 2023].
- ↑ Es tracta d'una vall tan enclotada que els anys cinquanta es projectà de convertir-la en un embassament, igual que a Cúber i a Almallutx, però finalment el projecte no reeixí: «Los embalses que no fueron». Última Hora, 19 agost 2018 [Consulta: 1 març 2023].