Lola Ridge
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 desembre 1873  Dublín (Irlanda) | ||
| Mort | 19 maig 1941 (67 anys) Brooklyn (Nova York) | ||
| Ideologia | Anarquisme | ||
| Formació | Julian Ashton Art School (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia | ||
| Ocupació | poetessa, escriptora, editora | ||
| Ocupador | Broom: An International Magazine of the Arts (en) , editora col·laboradora (1922–) Others: A Magazine of the New Verse (en) , editora col·laboradora | ||
| Premis | |||
| |||
   | |||
Rose Emily Ridge, més coneguda com a Lola Ridge (Dublín, 12 de desembre de 1873 - Brooklyn, Nova York, 19 de maig de 1941), va ser una poeta anarquista i modernista irlandesa-estatunidenca i una editora influent de publicacions d'avantguarda, feministes i marxistes. És més ben recordada pels seus llargs poemes i seqüències poètiques, publicats en moltes revistes i recopilats en cinc llibres de poesia.[1][2]
Juntament amb altres poetes polítics del període modernista primerenc, Ridge ha rebut una atenció crítica renovada des de principis del segle xxi i ha estat elogiada pels poetes contemporanis per la seva capacitat per a escriure poesia sobre espais urbans. El 2007 es va publicar una nova selecció de la seva poesia i el 2016 la biografia, Anything That Burns You: A Portrait of Lola Ridge, Radical Poet.[3][4]
Biografia
Rose Emily Ridge va néixer el 1873 a Dublín, Irlanda. Va ser l'única filla supervivent de Joseph Henry i Emma (Reilly) Ridge. El seu pare va morir quan ella tenia tres anys i, posteriorment, ella i la seva mare van emigrar a Hokitika, Nova Zelanda. Allí es va casar el 1895 amb Peter Webster, director d'una mina d'or de Hokitika. El 1903 va deixar al seu marit i es va traslladar a Sídney, Austràlia, amb el seu fill Keith, de tres anys, per a assistir al Trinity College i estudiar pintura a l'Escola d'Art de Sídney.[5][6][2]
Ridge va emigrar als Estats Units després de la mort de la seva mare. Es va establir primer a San Francisco el 1907, on es va identificar com a Lola Ridge, poeta i pintora. El seu primer poema es va publicar el 1908 a la revista Overland Monthly. Després de deixar el seu fill Keith en un orfenat, el 1908 es va traslladar a Greenwich Village, a Nova York. El 1919 es casaria amb David Lawson.[5][2]
Treballant com a model per a artistes, en una fàbrica, i com a poeta i il·lustradora, es va involucrar en la política i les protestes de la classe obrera i va col·laborar amb Emma Goldman i Margaret Sanger. Peter Quartermain la va descriure en el Dictionary of Literary Biography com «el prototip més pròxim en la seva època del poeta proletari del conflicte de classes, que expressa la protesta social o l'idealisme revolucionari».[2]
Al 1918 va publicar el seu primer recull poètic, The Ghetto, and Other Poems, que va impressionar la críticaː quaranta-tres poemes de vers lliure sobre la vida dels immigrants jueus de Nova York, uns versos que descriuen l’esforç de la comunitat immigrant per instal·lar-se en la nació d'acollida.[2][7]
Es va vincular a un cercle de poetes entorn de la revista Others: A Magazine of the New Verse, entre els quals William Carlos Williams, Marianne Moore, Robert McAlmon, Waldo Frank o Alfred Kreymborg. Ella mateixa va treballar com a editora de la revista fins al 1919, i encara després que deixés de publicar-se, celebrava reunions a casa seva, els dijous a la tarda. També va ser l'editora americana de Broom.[2][8]
El seu corpus literari inclou diverses publicacionsː The Ghetto, and Other Poems (1918), Sun-up, and Other Poems (1920), Red Flag (1927), Firehead (1930) i Dance of Fire (1935).[2]
El 1935 va rebre una beca Guggenheim. Els anys 1934 i 1935, el premi Shelley Memorial. Va publicar fins a 1937 i va morir el 1941 de tuberculosi.[2]
Samuel Aaron DeWitt va establir el Premi Memorial Lola Ridge de Poesia en memòria seva.[2]
Activitat política
Lola Ridge no es va afiliar a cap partit polític, encara que va participar activament en diferents causes polítiques des de l'anarquisme. Va protestar contra les execucions de Sacco i Vanzetti, dos immigrants com ella, el 1927, i va estar entre els detinguts aquell dia. El judici que els va condemnar va mostrar un sistema judicial corrupte. En els anys 30 va donar suport a la defensa de Tom Mooney i Warren Billings, que havien estat inculpats el 1916 per l'atemptat del Preparedness Day a San Francisco.[8]
Avançant-se una dècada al que diria Virginia Woolf a Una cambra pròpia, al 1919 va pronunciar a Chicago el discurs titulat «Les dones i la voluntat creativa» sobre com els rols de gènere construïts sexualment obstrueixen el desenvolupament femení.[8]
Traducció de la seva obra al català
La seva obra ha estat traduïda per primer cop al català per Pepa Úbeda en el llibre El gueto i altres poemes. Lola Ridge, editat per Publicacions de la Universitat de València.[7]
Referències
- ↑ «Lola Ridge» (en anglès). Modern American Poetry Site, MAPS. [Consulta: 29 març 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Lola Ridge» (en anglès). Poetry Foundation. [Consulta: 29 març 2026].
- ↑ «Robert Pinsky, "Street Poet/ How the often-overlooked Lola Ridge became one of America's first great urban Modernists"» (en inglés).
- ↑ «An Unfinished Tower: On the Early Poems of Lola Ridge» (en inglés).
- 1 2 Tobin, Daniel «An Unfinished Towerː On the Early Poems of Lola Ridge». The Hopkins Review, 11, estiu 2018, p. 69-85.
- ↑ Byrne, Angela. «Herstory: Lola Ridge - 1873-1941: Modernist poet, anarchist, labour activist». RTÉ, 27-02-2020. [Consulta: 17 febrer 2021].
- 1 2 «Presentació del llibre "El gueto i altres poemes. Lola Ridge" a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de València», 09-03-2026. [Consulta: 29 març 2026].
- 1 2 3 Svodoba, Terese «Lola Ridge: The Radical Modernist We Won't Forget Twice» (en anglès). Boston Review, 18-02-2016.