Lophiaspis
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Lophiodontidae |
| Gènere | Lophiaspis Depéret, 1910 Lophiaspis |
| Espècies | |
| |
Lophiaspis és un gènere extint de mamífers perissodàctils de la família dels lofiodòntids (o, segons altres classificacions, dels calicotèrids[2]) que visqueren a l'Europa occidental durant l'Eocè, fa entre 33,9 i 55,8 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Espanya (incloent-hi les conques d'Àger i Tremp, a Catalunya[3]), França, Portugal i Suïssa.[1] Les seves dents mancaven de mesostil.[4] Eren més petits que Eolophiodon laboriense, un parent proper seu.[5] El nom genèric Lophiaspis significa ‘escut crestat’.
Referències
- 1 2 Entrada «Lophiaspis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 7 gener 2025].
- ↑ Agustí i Antón, 2002, p. 38.
- ↑ Gosàlbez, 1987, «Els mamífers fòssils» (J. Agustí).
- ↑ Rose, 2006, p. 257.
- ↑ Robinet et al., 2014, p. 26.
Bibliografia
- Agustí, J.; Antón, M. Mammoths, Sabertooths and Hominids: 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe (en anglès). Columbia University Press, 2002. ISBN 0-231-11640-3.
- Gosàlbez, J. Història natural dels Països Catalans. Volum 13: Amfibis, rèptils i mamífers. Enciclopèdia Catalana, 1987. ISBN 84-7739-005-3.
- Robinet, C.; Remy, J. A.; Laurent, Y.; Danilo, L.; Lihoreau, F. «A new genus of Lophiodontidae (Perissodactyla, Mammalia) from the early Eocene of La Borie (Southern France) and the origin of the genus Lophiodon Cuvier, 1822» (en anglès). Geobios, 48, 1, 2015, p. 25-38. DOI: 10.1016/j.geobios.2014.11.003.
- Rose, K. The Beginning of the Age of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 0801884721.