Lorenzo Litta
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 febrer 1756 Milà (Itàlia) |
| Mort | 1r maig 1820 Monteflavio (Itàlia) |
| Sepultura | Santi Giovanni e Paolo |
| Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
| 1806 – 1807 ← Giovanni Filippo Gallarati Scotti – Filippo Casoni → | |
| 23 febrer 1801 – | |
| Nunci apostòlic a Rússia | |
| 11 febrer 1797 – 1r maig 1799 | |
| Nunci apostòlic a Polònia | |
| 8 febrer 1794 – 1796 | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 6 octubre 1793 – | |
| Arquebisbe titular | |
| 23 setembre 1793 – Diòcesi: arquebisbat de Tebes | |
| Protonotari apostòlic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1789–), bisbe catòlic |
| Consagració | Luigi Valenti Gonzaga |
| Família | |
| Família | Litta |
| Germans | Giulio Renato de Litta Visconti Arese |
Lorenzo Litta (Milà, 23 de febrer de 1756 - Monteflavio, 1 de maig de 1820) fou un cardenal italià pertanyent a la noblesa i fou oncle de l'historiador Pompeu Litta (1781-1852).
Després d'acabar els seus estudis, entrà en la carrera eclesiàstica i fou pronotari apostòlic, arquebisbe de Tebes in partibus, nunci a Polònia (1794), cardenal (1801), prefecte de la Congregació de l'Índex i prefecte de la Propaganda (1814).
Assistí com ambaixador extraordinari del papa Pius VI a la coronació del tsar Pau I, va prendre part en el conclau que elegí a Pius VII i, per haver-se negat a assistir al casament de l'emperador Napoleó i Maria Lluïsa d'Àustria, fou objecte de persecucions.
Deixà Lettres sur les quatre articles dits de clergue de France (París, 1826).
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 30, pàg. 1134. (ISBN 84-239-4530-8)

