Lou Koller
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1965 Queens (Nova York) |
| Mort | 24 juliol 2026 Matawan (Nova Jersey) |
| Causa de mort | càncer d'esòfag |
| Formació | Francis Lewis High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, cantant |
| Activitat | 1986 |
| Membre de | |
| Gènere | Hardcore punk, New York hardcore i metalcore |
| Família | |
| Germans | Pete Koller |
| Lloc web | sickofitall.com |
Lou Koller (Queens, 15 de juliol de 1965 - Matawan, 24 de juliol de 2026) va ser un cantant de hardcore punk estatunidenc i membre fundador del grup Sick of It All.[1] Anteriorment havia estat membre de Blood from the Soul, un projecte paral·lel amb el baixista de Napalm Death, Shane Embury.[2] Koller i el seu germà Pete Koller han estat descrits com dues de les figures més influents del New York hardcore.[3]
Biografia
Louis Pierre Koller va néixer a Flushing (Queens), el 15 de juliol de 1965,[4][5] i es va criar en una família de classe mitjana al districte de Queens de la ciutat de Nova York, juntament amb els seus tres germans, un dels quals seria el futur company de banda a Sick of It All, Pete Koller.[6][7] De petits, Koller i els seus germans escoltaven grups de rock com Deep Purple i Rainbow. No obstant això, ell i el seu germà Pete acabarien endinsant-se en la música més pesada, com ara Black Sabbath i Motörhead. En una entrevista del 2016 va declarar que Judas Priest va ser la primera banda de heavy metal amb la qual va connectar.[7] Ell i Pete van anar a l'institut Francis Lewis de Queens.[8][9]
Koller i el seu germà Pete van decidir formar un grup anomenat Sick of It All el 1986.[10] Just un mes després de la formació, Sick of It All va fer el seu primer concert el dissabte 17 de maig de 1986 al Right Track Inn de Long Island com a teloners de Youth of Today, Straight Ahead i Crippled Youth.[7] Poc després, tant David Lamb (bateria) com Mark McNeely (baix) van deixar el grup i van ser substituïts per Armand Majidi i Rich Cipriano respectivament.[11]

El 2021, Lou i Pete Koller van publicar una autobiografia que van escriure junts titulada The Blood and Sweat: The Story of Sick of It All's Koller Brothers.[12] El llibre repassa tota la seua vida, des de la infància fins a la seua carrera amb el grup, i també inclou comentaris d'altres membres de la banda.[12][13]
El juny de 2024, Sick of It All va cancel·lar una gira europea que havia de començar al juliol. Després de l'anunci, Koller va fer públic el seu diagnòstic: un tumor d'esòfag.[14] El novembre de 2024 es va celebrar un concert solidari en suport de Koller amb grups com ara Life of Agony, Municipal Waste, Crown of Thornz i Vision of Disorder, que hi van tocar.[15]
Després que Koller revelés que el seu càncer havia desaparegut, el baixista Craig Setari va confirmar que Sick of It All estava component nova música i va afegir que «el pla és que el 2026 puguem fer alguns concerts, si tot va com ha d'anar».[16] No obstant això, el càncer de Koller va reaparèixer poc després de l'anunci. Un segon concert solidari anomenat «A Benefit for Lou Koller» es va celebrar l'1 de febrer de 2026 i va comptar amb Life of Agony, Stigma i altres grups de Nova York.[17]
Koller va residir a Nova Jersey durant els darrers anys de la seva vida i va tenir una filla amb la seva esposa Melissa.[18] Portava un tatuatge al braç dret amb personatges de Bola de Drac, i el logotip de Sick of it All tatuat a l'espatlla esquerra.[19] A Koller també li agradava anar amb monopatí.[20] Quan The Punk Rock Museum va obrir les portes el 2023 a Las Vegas, Koller va treballar-hi com a guia.[6]
Problemes de salut i mort
El 2024, Koller va anunciar que li havien diagnosticat un càncer d'esòfag que ja s'havia estès per l'estòmac, un adenocarcinoma,[21] i s'havia sotmès a un tractament durant l'estiu.[14] El maig de 2025, Koller va anunciar que després de la quimioteràpia estava «oficialment lliure de càncer» i «emocionat de seguir endavant i tornar-me a posar-se al dia».[22] No obstant això, a finals de setembre, Koller va anunciar que el càncer havia tornat.[23] El desembre de 2025, Koller va afirmar que els tractaments «no estaven fent gaire cosa. Estic en una mena de punt mort on els tumors no creixen i no s'estenen, però tampoc no es redueixen. Així que el pla és continuar amb els tractaments i veure què passa».[24] El seu germà Pete també va revelar que Koller havia perdut 32 quilos durant el tractament i que li havien posat una sonda d'alimentació.[25]
Koller va morir el 24 de juliol de 2026, a l'edat de 61 anys.[4][26] Sick of It All va publicar un homenatge a Koller a les xarxes socials que resava: «Hem perdut un amic estimat i un líder icònic. Lou tenia el poder d'aixecar l'ànim de tothom als nostres concerts amb un somriure i un comentari sarcàstic, i es va guanyar la gent allà on tocàvem, de totes les cultures i de tots els racons del món».[27] El dia de la seva mort, Hatebreed va dedicar el seu concert a Buffalo a Koller.[28] Lamb of God també va dedicar-li la seva cançó «Into Oblivion» al festival Hills of Rock de Plovdiv de Bulgària, el 26 de juliol.[29] Tant Drain com Judge també van tocar versions d'«It's Clobberin' Time» durant les seves actuacions al Warped Tour.[30][31]
Estil i influències
La revista Revolver va descriure l'estil vocal de Koller com a «súper aspre, sovint intimidant, de vegades melòdic i sempre pronunciat amb ferocitat».[32] Koller va ser el principal compositor de Sick of It All, utilitzant la música per a expressar les seves opinions sobre el «crim i la corrupció» que sovint apareixien a les notícies locals de la ciutat de Nova York dels anys 1980.[3] Les seves lletres tendien a tractar temes comunitaris, polítics i qüestions socials, així com les emocions de frustració i ràbia.[33][34] Quan li van preguntar qui havia tingut la major influència en el seu estil vocal, Koller va declarar:[6]
| « | És una combinació. Quan vaig començar realment no sabia com fer res, però volia sonar tan fort i aspre com el cantant John Brannon de Negative Approach, i també com Chris, el cantant de Crumbsuckers, perquè també sonava com John Brannon. Ara encara intento emular-los, però intento tenir una mica més de registre. Un dels meus preferits és Lemmy de Motorhead perquè tenia una veu aspra i a la vegada melòdica. Sé que molta gent pensa que és una bogeria, però m'encanta que tingués un so tan aspre. Chuck de Hot Water Music també té una veu aspra però melòdica. Ho fa molt bé. És un altre a qui m'agradaria assemblar-m'hi. | » |
Per mantenir la seva veu en forma al llarg dels anys, Koller va passar temps amb entrenadors vocals professionals com ara Melissa Cross. Una vegada li va dir a Koller: «Cantant com cantes et podria donar un parell de consells, però el que fas ho fas molt bé». Va afirmar que la seva manera de cantar era «més aviat utilitzant els músculs que envolten les cordes vocals».[6]
Discografia

Amb Sick of it All
- Blood, Sweat and No Tears (1989)
- Just Look Around (1992)
- Scratch the Surface (1994)
- Built to Last (1997)
- Call to Arms (1999)
- Yours Truly (2000)
- Life on the Ropes (2003)
- Death to Tyrants (2006)
- Based on a True Story (2010)
- XXV Nonstop (2011)
- The Last Act of Defiance (2014)
- Wake the Sleeping Dragon! (2018)
Amb Blood from the Soul
- To Spite the Gland That Breeds (1993)[35]
Referències
- ↑ «Mor als 59 anys Lou Koller, el cantant de Sick of It All i icona del hardcore de Nova York - Agenda Concerts». AgendaConcerts.cat, 26-07-2026. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «Blood from the Soul Songs, Albums, Reviews, Bi...» (en anglès). AllMusic. Arxivat de l'original el 2026-01-06. [Consulta: 26 desembre 2025].
- 1 2 «The Most Influential Figures of NYHC: The Koller Bros (Sick of It All) | Features» (en anglès). www.noecho.net, 19-03-2018. Arxivat de l'original el 2025-08-09. [Consulta: 26 desembre 2025].
- 1 2 Williams, Alex. «Lou Koller, Ambassador of New York Hardcore, Dies at 61». The New York Times, 05-08-2026. [Consulta: 5 agost 2026].
- ↑ Koller, Lou. «Part I: Growing Up Koller». A: The Blood and the Sweat: The Story of Sick of It All’s Koller Brothers. Post Hill Press, 2020. ISBN 978-1642932263.
- 1 2 3 4 «Sick of It All: Pioneers of the Hardcore Punk Scene» (en anglès). Mixed Alt Mag. Arxivat de l'original el 2026-01-20. [Consulta: 26 desembre 2025].
- 1 2 3 Stocks, Matt. «Famous Firsts: Sick Of It All» (en anglès). Louder, 16-02-2015. Arxivat de l'original el 2025-09-05. [Consulta: 10 novembre 2025].
- ↑ «New York hardcore legends invents 'Sick' new meaning for Bronx» (en anglès americà). New York Daily News, 28-09-2014. Arxivat de l'original el 2026-01-06. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «Sick Of It All's Lou Koller: "It's about being respectful to…» (en anglès). Kerrang!, 09-11-2020. Arxivat de l'original el 2025-11-19. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «Sick Of It All». All Music. Arxivat de l'original el August 11, 2013. [Consulta: 21 setembre 2013].
- ↑ Hill, Mike. «An Oral History of Sick Of It All, Part I: Early Days, New Beginnings, and Swastikas» (en anglès americà). VICE, 29-03-2015. Arxivat de l'original el 2025-09-13. [Consulta: 26 desembre 2025].
- 1 2 «'The Blood and the Sweat: The Story of Sick of It All's Koller Brothers' (BOOK COVER REVEAL, EXCLUSIVE EXCERPT) | Features» (en anglès). www.noecho.net, 31-01-2020. Arxivat de l'original el 2025-11-05. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Macomber, Shawn. «Exclusive Excerpt: "The Blood and The Sweat: The Story of Sick of it All's Koller Brothers"» (en anglès americà). Decibel Magazine, 22-07-2020. Arxivat de l'original el 2026-01-19. [Consulta: 26 desembre 2025].
- 1 2 Hatfield, Amanda. «Sick of It All's Lou Koller receiving treatment for esophageal tumor» (en anglès americà). BrooklynVegan. Arxivat de l'original el 2024-07-17. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Staff, Revolver. «See LIFE OF AGONY, VISION OF DISORDER and more play benefit show for SICK OF IT ALL's LOU KOLLER» (en anglès americà). Revolver. Arxivat de l'original el 2025-09-09. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Blabbermouth. «SICK OF IT ALL Has 'A Bunch Of Songs' For Next Studio Album: 'We're Planning To Get Together And Start Working On That'» (en anglès). BLABBERMOUTH.NET, 28-08-2025. Arxivat de l'original el 2025-11-08. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Mahmud, Abir. «News: Fund Raising Show Arranged For Lou Koller's Cancer Battle» (en anglès americà). New Noise Magazine, 21-11-2025. Arxivat de l'original el 2026-04-22. [Consulta: 25 març 2026].
- ↑ littlepunkpeople. «Lou Koller from SICK OF IT ALL visits Elliott at home for an interview!» (en anglès americà). Little Punk People, 31-08-2015. Arxivat de l'original el 2026-01-06. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «Inkers – Tattoo Magazine – Discussion with Pete Koller» (en anglès americà). Inkers. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ «Interview: Sick of It All's Lou & Pete Koller Check In from the Quarantine + An Update on Their Book» (en anglès). www.noecho.net, 23-04-2020. Arxivat de l'original el 2025-08-09. [Consulta: 12 gener 2026].
- ↑ de Haro, Rubén. «Lou Koller (1967 – 2026): In Memoriam» (en castellà). Science of Noise, 25-07-2026. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ Blabbermouth. «SICK OF IT ALL's LOU KOLLER: 'I'm Officially Cancer Free Right Now'» (en anglès). BLABBERMOUTH.NET, 20-05-2025. Arxivat de l'original el 2025-12-04. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Sims, Megan. «'My new skeletal look': Hardcore punk legend says cancer has returned» (en anglès). cleveland, 30-09-2025. Arxivat de l'original el 2025-10-01. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Blabbermouth. «SICK OF IT ALL's LOU KOLLER On His Cancer Battle: 'I'm Kind Of At A Stalemate'» (en anglès). BLABBERMOUTH.NET, 20-12-2025. Arxivat de l'original el 2025-12-21. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Linder, Brian. «Beloved rock frontman on feeding tube, lost 70 pounds in cancer battle» (en anglès). pennlive, 24-12-2025. Arxivat de l'original el 2025-12-25. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Madarang, Charisma (2026-07-24). «Lou Koller, Frontman for Sick of It All, Has Died». Rolling Stone (en en-US). Arxivat de l'original el 2026-07-24. «The singer's age and date of death were not immediately available.»
- ↑ «Lou Koller, frontman of New York hardcore band Sick of It All, dies aged 59» (en anglès). , 25-07-2026.
- ↑ spotcoffee (2026-07-25). Hatebreed - Last Breath (RIP Lou Koller) - Live at Town Ballroom in Buffalo, NY on 7/24/26 – via YouTube.
- ↑ «Lamb of God Setlist at Hills of Rock 2026». setlist.fm.
- ↑ Sacher, Andrew. «Lou Koller remembered by Rancid, AFI, Rise Against, Hatebreed, H2O, Bane, Madball, & more» (en anglès americà). BrooklynVegan. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ Baldin, Benedetta. «DRAIN homage Lou Koller (Sick Of It All) during their show at Warped Tour» (en anglès americà). Chaoszine, 28-07-2026. [Consulta: 31 juliol 2026].
- ↑ Adams, Gregory. «LOU KOLLER, SICK OF IT ALL vocalist and NYHC icon, dead at 59» (en anglès americà). Revolver. Arxivat de l'original el 2026-07-25. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ «Interview: Sick Of It All – Beyond The Utmost Vitality And Pure HC Energy» (en anglès). Metal Shock Finland (World Assault ), 15-11-2010. Arxivat de l'original el 2025-11-04. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ Lipez, Zachary. «Sick of It All Say "The Good Old Days are Now"» (en anglès americà). VICE, 16-07-2014. [Consulta: 26 desembre 2025].
- ↑ «To Spite the Gland that Breeds». AllMusic. [Consulta: 26 juliol 2026].
