Louis Ehlert
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 gener 1825  Königsberg | ||
| Mort | 4 gener 1884 (58 anys) Wiesbaden | ||
| Nacionalitat | Alemanya | ||
| Formació | Conservatori de Leipzig (1843–1843) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, professor de música i pianista | ||
| Influències | Wilhelm Finck, Johannes Brahms, Robert Volkmann | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Fills | Reinhold Ehlert | ||
   | |||
Louis Ehlert (Königsberg, 23 de gener de 1825 - Wiesbaden, 4 de gener de 1884) fou un pianista, compositor i crític musical alemany.[1] Els seus pares, uns negociants, el van enviar cap a Moscou per afers. Allà va abandonar la carrera comercial i decidir dedicar-se a la música.[2]
Va estudiar al Conservatori de Leipzig, a la classe de Wilhelm Finck. Va fer diversos viatges a Berlín i Viena, va viiure dos anys a Itàlia (1863-1865), i el 1871 va fundar a Berlín, amb Carl Tausig, una escola de música per l'ensenyança superior de piano. Com a crític, a més dels seus articles a la Deutsche Rundschau i a la Neue Berliner Muzikzeitung, hi publica tres obres: Briefe über Muzik an eine Freundin (1850-59), que és un estudi crític dels compositors més eminents de l'època. Römische Tage (1867) i l'obra assagística Aus der Tonwel. Essays (1877-1884). Va ser un aficionat de la música de Johannes Brahms i Robert Volkmann, i molt crític de Richard Wagner, l'obra del qual va tractar amb escarn i ironia.[2]
- Obres destacades
Referències
- ↑ Enciclopèdia Espasa (en castellà). núm. 19, p. 330. ISBN 84-239-4519-7.
- 1 2 Eitner, Robert. «Ehler, Louis». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). 48. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1904, p. 283.