Louis Raffy
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1855 Tolosa de Llenguadoc (Segon Imperi Francès) |
| Mort | 9 juny 1910 París (Tercera República Francesa) |
| President Société Mathématique de France | |
| 1902 – 1902 ← Philbert Maurice d'Ocagne – Paul Painlevé → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure (1879–1883) Lycée Saint-Louis (–1873) |
| Tesi acadèmica | Recherches algébriques sur les intégrales abéliennes |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra, geometria algebraica, funció el·líptica, superfície algebraica i Algebraické křivky |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, científic, editor |
| Ocupador | Facultat de Ciències de París (1884–1910) École Normale Supérieure (1883–1910) Lycée Saint-Louis (1874–1879) |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Gabrielle Mathilde Thérèse Fontolive |
| Pares | Jean Casimir Raffy i Marguerite Augustine Guibal |
| Parents | Edmond Ouivet, gendre |
Louis Raffy (Tolosa de Llenguadoc, 21 de març de 1855 - París, 9 de juny de 1910) va ser un matemàtic francés.
Vida i obra
Fill d'un professor que va escriure manuals de geografia i història per l'ensenyament secundari, la família es va traslladar a París ben aviat. Raffy va estudiar al Lycée Saint-Louis en el qual es va graduar el 1873. A partir de 1975 va ser professor de la própis institució i, malgrat que va aconseguir l'ingrés a l'École Normale Supérieure el 1876, no s'hi va matricular fins al 1879. El 1882 va obtenir l'agregació.[1]
El 1883 va ser nomenat professor a l'École Normale Supérieure i l'any següent va començar a donar també classes a la Sorbona. Va mantenir aquestes dues feines fins a la seva mort el 1910. El 1902 va ser escollit president de la Société mathématique de France.[2] El 1904 va ser nomenat catedràtic d'aplicacions de l'anàlisi a la geometria a la Sorbona.[3]
Els treballs de Raffy versen sobre tot en les aplicacions a la mecànica de les relacions algebraiques o el·líptiques aplicant els métodes de Liouville.[4] També va ser l'editor de les obres escollides del seu col·lega i amic Victor Gustave Robin.[5]
Referències
- ↑ Charle i Telkès, 1989, p. 244.
- ↑ Charle i Telkès, 1989, p. 245.
- ↑ Aubin, Gispert i Goldstein, 2014, p. 130.
- ↑ Jungers, 2013, p. 5.
- ↑ Ben-Menahem, 2009, p. 2615.
Bibliografia
- Aubin, David; Gispert, Hélène; Goldstein, Catherine. «The Total War of Paris Mathematicians». A: David Aubin, Catherine Goldstein (eds.). The War of Guns and Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2014, p. 125-178. ISBN 978-1-4704-1469-6.
- Ben-Menahem, Ari. Historical Encyclopedia of Natural and Mathematical Sciences (en anglès). Springer, 2009. ISBN 9783540688310.
- Charle, Christophe; Telkès, Eva. «102. Raffy (Louis) (note biographique)». A: Les Professeurs de la faculté des sciences de Paris, 1901-1939 (en francès). Institut national de recherche pédagogique, 1989, p. 244-245. ISBN 2-7342-0230-1.
- Jungers, Marc «Contributions aux équations généralisées de Riccati et systèmes à commutations» (en francès). HAL archives ouvertes, 2013. ISSN: 2267-828X.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Raffy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.