Louise de Budos
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1575  | ||
| Mort | 26 setembre 1598 (23 anys) Chantilly | ||
| Sepultura | Saint-Nicolas-des-Champs | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Henri Ier de Montmorency | ||
| Parella | Enric IV de França | ||
| Fills | Carlota Margarida de Montmorency (  ) Henri Ier de MontmorencyHenri II de Montmorency ( ) Henri Ier de Montmorency | ||
| Pares | Jacques de Budos, Baron of Budos, Portes and Theyrargues i Catherine de Clermont | ||
Louise de Budos (13 de juliol de 1575 - Chantilly, 26 de setembre de 1598),[1] coneguda com la Connétable, va ser duquessa de Montmorency i la segona esposa d'Enric I de Montmorency, conestable de França.
Biografia
Louise de Budos era filla de Jacques de Budos, vescomte de Portes (1537–1596), i de Catherine de Clermont-Montoison (morta el 1625). Era la germana gran d'Antoine Hercule de Budos (1589–1629), vescomte de Portes, i de Balthasar de Budos, bisbe coadjutor de Castres i més tard bisbe d'Agde.
Encara no tenia setze anys quan, mitjançant un contracte matrimonial signat el 16 de febrer de 1591 al castell de Theyrargues, el seu pare la va casar amb Jean de Grammont, senyor de Vachères i de Montclar (Dauphiné), fill de Guillaume de Grammont i Jeanne d'Hostun. Jean de Grammont era un comandant protestant i capità de "100 Chevau-leger de la garde du roi"; va morir el 30 de novembre de 1592, deixant Louise de Budos vídua als disset anys. El matrimoni va romandre sense fills.
Després de només tres mesos de viduïtat, es va casar per contracte matrimonial, signat el 29 de març de 1593 a Agde, amb Enric I de Montmorency (1534–1614). Havia estat governador del Llenguadoc des de 1563, governant-lo com un príncep sobirà, mariscal de França des de 1566 i, a la mort del seu germà gran François el 1579, el tercer duc de Montmorency. Enric era 43 anys més gran que Lluïsa, i des del 1591 havia estat vidu d'Antoinette de La Marck (1542–1591), amb qui va tenir quatre fills aproximadament de la mateixa edat que Lluïsa, inclosos dos fills que ja havien mort: el gran als dos anys el 1573, i el petit el 15 de febrer de 1593, 42 dies abans del casament; per tant, el duc de Montmorency necessitava un hereu masculí i ja tenia 59 anys.
Des que Henri de Montmorency va ser nomenat Conestable de França el mateix any 1593, Louise de Budos era generalment anomenada "la Conestable" (la Conestable). Louise va poder complir el desig del Conestable de tenir més fills, especialment un hereu mascle: l'11 de maig de 1594, la seva filla Charlotte Marguerite va néixer a Pézenas, i el 30 d'abril de 1595, el seu anhelat fill Henri va néixer al castell de Chantilly. D'un segon fill, Charles, només se sap que va morir jove.
El 26 de setembre de 1598, Louise de Budos va morir a Chantilly als 23 anys d'un ictus (vegeu més avall). El seu funeral es va celebrar el 3 de desembre a l'església de Saint-Nicolas-des-Champs a París.[2]
Henri de Montmorency es va casar amb Laurence de Clermont (1570/71–24 de setembre de 1654), filla de Claude de Clermont, baró de Montoison, i Louise de Rouvroy-Saint-Simon, i per tant tia de Louise (Casa de Clermont-Tonnerre), mitjançant un contracte matrimonial signat a Beaucaire el 19 de juny de 1601. Aquest matrimoni va romandre sense fills.
Descendents
- Charlotte Marguerite, * Pézenas 11 de maig de 1594; † Castell Châtillon-sur-Loire[3] 2 de desembre de 1650, 1639 La dama de Châteauroux, de Chantilly etc., va enterrar Paris Saint-Jacques; ⚭ (Contracte de matrimoni Louvre 2 de març de 1609 i en persona) Chantilly 17 de maig de 1609 Enric II de Borbó, 3. Príncep de Condé; * Saint-Jean-d'Angély, nascut l'1 de setembre de 1588, mort el 26 de desembre de 1646 a París, enterrat a Vallery (Casa de Borbó-Condé)
- Enric II de Montmorency, nascut el 30 d'abril de 1595 a Chantilly; mort decapitat el 30 d'octubre de 1632 a Tolosa, 4t duc de Montmorency, par de França (1614), governador del Llenguadoc (1597), governador de Narbona (1599), almirall de França i virrei de Nova França (Canadà) (1612), mariscal de França (1630). ⚭ I 11 de setembre de 1608 Jeanne de Scépeaux (* 1588; † Pincé 20 de novembre de 1620), duquessa de Beaupréau, filla de Guy de Scépeaux, duc de Beaupréau, i Marie de Rieux, el matrimoni va ser anul·lat el 1609; ⚭ II (contracte matrimonial París 28 de desembre de 1612 i en persona) París 1 d'agost de 1613 Maria Felicia Orsini, * Roma 11 de novembre de 1599; † 5 de juny de 1666, ordenat sacerdot a Moulins el 1657, filla de Virginia Orsini, duc de Bracciano, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (Casa d'Orsini), i Fúlvia Perretti
- Carles (mort jove)
Com que Enric II va morir sense hereus, la seva germana Carlota Margarida va heretar el Ducat de Montmorency, l'hereu del qual va ser el seu fill Lluís II de Borbó, príncep de Condé, conegut com "le Grand Condé" (1621–1686).
Contemporani
Saint-Simon:
| « | "Louise de Budos, una vídua de divuit anys, i la seva mare eren al costat de l'esposa del conestable quan va morir el 1593. Mare i filla van fer tot el possible per alleujar el dolor de Montmorency, que va romandre inconsolable durant molt de temps. Un dia, mentre passejaven prop del castell de Pézenas, es van trobar amb una dona pobra que demanava almoina amb un nen als braços. Commoguda, Louise va obligar la seva mare a donar al captaire unes monedes. La dona els va agrair i va assegurar a les dues dones que la seva caritat els portaria mil vegades més benediccions si només ho desitjaven. La condició era que acceptessin un anell que els donava, que havien de posar al dit del conestable. El consell va ser seguit punt per punt, i... el conestable es va casar amb Louise de Budos.”[4] | » |
Tallemant des Réaux:
| « | "Al Llenguadoc, quan ja era gran, Henri de Montmorency es va enamorar de la senyoreta de Portes de la família Budos; era una noia bonica però pobra que, tot i ser una jove, no estava destinada a casar-se amb un conestable. Per tant, i com que va morir d'un ictus amb la cara completament distorsionada, s'ha dit que va fer un pacte amb el diable per casar-se amb el conestable, i que Cèsar, un italià considerat un mag a la cort, va ser el mediador d'aquest pacte. Després de la mort de la seva dona, el conestable es va casar amb la senyoreta de Montoison, la tieta de la seva dona, perquè la va trobar a la seva disposició, ja que no era ni jove ni bonica. Al cap de tres mesos, estava tan cansat d'ella que la va desterrar a Méru."[5] | » |
Pierre de L'Estoile:
| « | "... morta en aquesta època a Chantilly, en la flor de la seva edat i vellesa, Madame la Connétable, la flor de les belleses de la cort, un mirall lleig de la justícia de Déu en el seu final, combinat amb la desesperació, el terror i el terrible lament, servint de lliçó als cortesans i cortesanes d'aquest segle de témer Déu i no actuar com ells, que s'havia lliurat al diable que el va pagar amb la seva vanitat i curiositat, vicis que fan de la majoria dels senyors i dames de la cort ara adoren com el seu déu avui!" | » |
Referències
- ↑ Guérin, Pattou; Schwennicke:* 13. August 1575
- ↑ Guérin
- ↑ Schwennicke; Pattou: Châtillon-sur-Loing
- ↑ Antoine Hercule de Budos (1589–1629), der Bruder Louises, heretat 1626 Louise de Crussol d'Uzès (1604–1695), Tochter von Emmanuel I. de Crussol, duc d'Uzès, va morir el 1634 a zweiter Ehe90 de Saint-Simon el Marquis (1634). de Saint-Simon heiratete; de Bruder Claude de Saint-Simon (1607–1693), der 1. Duc de Saint-Simon, heretat 1644 in erster Ehe Diane Henriette de Budos (1629–1670), die postume Tochter von Antoine Hercule und Louise de Crussol, und 1672 de l'Aubes Ehepine de l'Aubes (1640–1725)– aus dieser zweiten Ehe stammt der Autor dieser Zeilen.
- ↑ Al Llenguadoc, als 98 anys, es va enamorar de Mademoiselle de Portes[16], de la Casa de Budos; era una noia bonica, però pobra, i tot i que era una jove elegant, no era de noble llinatge per aspirar a ser conestable. És per això, i perquè va morir d'apoplexia i tenia la cara tan contorsionada, que es deia que s'havia lliurat al diable per casar-se amb el conestable, i que Cèsar, un italià considerat un mag a la cort, havia estat el casador d'aquest pacte. Després de la mort de la seva esposa, el conestable es va casar amb una Senyoreta de Montoison, la tia de la seva esposa, perquè la va trobar fàcilment disponible, ja que no era ni jove ni bonica. Al cap de tres mesos, es va cansar tant d'ella que la va desterrar a Meru.