Lovis Corinth

Lovis Corinth

Biografia
Naixement	(de) Franz Heinrich Louis Corinth 21 juliol 1858 Gvardeysk (Rússia) (en)
Mort	17 juliol 1925 (66 anys) Zandvoort (Països Baixos)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Südwestkirchhof Stahnsdorf, Trinitatis F. 8 Eb. 47
Altres noms	Corinth, Franz Heinrich Louis
Formació	Kneiphöfische Gymnasium (1866–1873) Acadèmia de Belles Arts de Múnic Académie Julian Art Academy Königsberg (en)
Activitat
Lloc de treball	Anvers Amsterdam Haarlem La Haia Múnic París Berlín Zandvoort
Ocupació	pintor, il·lustrador, gravador, aiguafortista, litògraf, professor universitari, dibuixant, decorador de teatre
Activitat	1872 - 1925
Ocupador	Universitat de les Arts de Berlín
Membre de	Secessió de Berlín
Gènere	Retrat, art figuratiu, paisatge, pintura religiosa i pintura mitològica
Moviment	Expressionisme i impressionisme
Catàleg raonat	Lovis Corinth: Die Gemälde (en) (1992)
Professors	Franz Defregger, Ludwig von Löfftz i Robert Trossin
Alumnes	David Friedmann, Sigfride Bille, Franz Mohr, Mina Arndt, Rudolf Sieger i Elsbeth Stockmayer (en)
Influències	Rembrandt van Rijn i Peter Paul Rubens
Participà en
28 juny 1964	documenta 3
Obra
Obres destacables (1900) The Violinist (en) (1908) Der Neue See im Berliner Tiergarten (fr) (1914) Römische Campagna (en) (1924) Carmencita (en)
Localització dels arxius	Deutsches Kunstarchiv im Germanischen Nationalmuseum (en) [ Corinth, Lovis] Archive of the Academy of Arts (en)
Família
Cònjuge	Charlotte Berend-Corinth (1903–)
Fills	Thomas Corinth, Wilhelmine Corinth
Pare	Franz Heinrich Corinth
Premis
Doctor honoris causa per la Universitat de Königsberg

Lovis Corinth (Gvardeisk, Kaliningrad, 21 de juliol de 1858 - Zandvoort, Holanda del Nord, 17 de juliol de 1925) va ser un pintor, gravador i escultor alemany que va realitzar una síntesi de l'impressionisme i expressionisme.

Corinth va estudiar a París i a l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic, i va ser un dels representants del moviment artístic Sezession. El seu estil, al principi impressionista, va evolucionar més tard cap a un expressionisme dramàtic i visionari. Guarda certes connexions amb Max Liebermann, si bé aquest últim és més relaxat i ornamental.

Entre les seves obres, destaquen: Ecce Homo (Pinacoteca de Basilea), l'Autorretrat amb esquelet (1896; Galeria Estatal de la Casa Lenbach) i La família del déu Mart (1910; Kunsthistorisches Museum de Viena), retrat del compositor Conrad Ansorge.^[1] Va deixar a més una àmplia producció gràfica.

El seu únic exemple en museus d'Espanya és la pintura La model del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.