Lucabindiïta
 Lucabindiïta | |
|---|---|
 Lucabindiïta de color blanc  | |
| Fórmula química | K(As₂O₃)₂Cl |
| Epònim | Luca Bindi |
| Localitat tipus | cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CL.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,2386(7) Å; c = 9,014(2) Å |
| Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
| Grup espacial | p6/mmm |
| Color | incolor a blanc |
| Fractura | no observada |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,68 g/cm3 (calculada) |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-010 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Lbd |
La lucabindiïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el nom és en honor de Luca Bindi (n. 1971), professor de mineralogia i antic cap de la Divisió de Mineralogia del Museu d'Història Natural de la Universitat de Florència.
Característiques
La lucabindiïta és un halur de fórmula química K(As₂O₃)₂Cl.[1] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011, sent publicada per primera vegada el 2013. Cristal·litza en el sistema hexagonal. És semblant a la torrecillasita i a la russoïta (ambdues que contenen As₂O₃), i és l'anàleg clor de la mauriziodiniïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu C.L. Garavelli del departament geomineralògic de la Universitat de Bari, a Itàlia, amb el número de mostra: 11/nm/v28.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al cràter La Fossa de l'illa de Vulcano, a les illes Eòlies, dins la Província de Messina (Sicília, Itàlia). També ha estat descrita a la fumarola Bocca Grande, que es troba a la Solfatara di Pozzuoli (Nàpols, Campània), així com a Xile i Rússia. Aquests quatre indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[2]
Referències
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 91». Mineralogical Magazine, 29 maig 2026, p. 1–6. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2026.10236 [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ «Lucabindiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 desembre 2021].