Lucie Cousturier

Lucie Cousturier

Biografia
Naixement	(fr) Jeanne Lucie Brû 19 desembre 1876 2n districte de París (França)
Mort	16 juny 1925 (48 anys) 16è districte de París (França)
Residència	Frejús 16è districte de París
Activitat
Ocupació	pintora, escriptora de no-ficció, escriptora, artista
Activitat	1895 - 1925
Gènere	Retrat
Moviment	Neoimpressionisme
Professors	Paul Signac i Henri Edmond Cross
Nom de ploma	Lucie Brû Lucie Cousturier
Obra
Obres destacables (dècada del 1900) Dona fent punt de ganxet
Família
Cònjuge	Edmond Cousturier
Fills	François Cousturier

Lucie Cousturier (2n districte de París, 19 de desembre de 1876 - 16è districte de París, 16 de juny de 1925) va ser una pintora i escriptora francesa.

Lucie Cousturier va néixer dins d'una família acomodada. Va començar a interessar-se per la pintura als 14 anys. Va ser alumna de Paul Signac i de Henri-Edmond Cross. També va ser amiga íntima de Georges Seurat. El 1900, es va casar amb Edmond Cousturier, pintor i crític d'art. La seva primera exposició va ser el 1901, en el Salon des Artistes Indépendants; després, des de 1906 a 1913, va realitzar amb regularitat exposicions individuals a París. Al principi pintava obres d'un puntillisme moderat, però va acabar trobant un estil més personal.^[1]

Durant la Primera Guerra Mundial, es va traslladar a Fréjus. Al costat de casa seva hi havia un campament de tiradors senegalesos. Un cop visitat el campament va decidir millorar els coneixements de francès dels soldats, per als que va organitzar classes d'alfabetització al seu domicili. Aquest serà el tema del seu relat Des Inconnus chez moi ("Uns desconeguts a casa meva"), publicat l'any 1920.

El 1921, va viatjar a l'Àfrica Occidental Francesa on va pintar nombrosos quadres i va escriure tres llibres. Lucie Cousturier va ser una precursora en el coneixement i defensa d'altres realitats culturals i ètniques, abans que d'altres intel·lectuals francesos compromesos com André Gide, Voyage au Congo (viatge al Congo), 1927 i Retour du Txad (retorn del Txad), 1928) o Michel Leiris, L'Afrique fantôme (l'Àfrica fantasma), 1934. Quan va tornar a França, va col·laborar en Le Pària (el pària), «journal des prolétariats noirs et jaunes» (periòdic dels proletariats negres i grocs), i va consagrar el final de la seva vida a la lluita per l'emancipació dels pobles d'altres races.^[2]

• Autoportrait (autoretrat), oli sobre taula, c. 1905-1910, Indianapolis Museum of Art, Minneapolis, Estats Units
• Vase de fleurs (gerro amb flors), oli sobre tela, Indianapolis Museum of Art, Minneapolis, Estats Units
• Femme faisant du crochet (dona fent punt de ganxet), oli sobre tela, c. 1908, Museu de Orsay, París, França

• Des inconnus chez moi (Uns desconeguts a casa meva), 1920
• La Forêt du Haut-Níger (La selva de l'Alt Níger), 1923
• Mes inconnus chez eux, mon amie Fatou, citadine (Els meus desconeguts al seu país, la meva amiga Fatou, habitant de la ciutat), París, F. Rieder i Cia., 1925^[3]
• Mon ami Soumaré, laptot (El meu amic Soumaré, descarregador), 1925

• Roger Little (dir.), Lucie Cousturier, els tirailleurs sénégalais et la question coloniale (Lucie Cousturier, els tiradors senegalesos i la qüestió colonial), París, L'Harmattan, 2009. Actes du colloque tenu à Fréjus (actes del col·loqui celebrat en Fréjus) ISBN 9782296073487
• Adèle de Lanfranchi, "Lucie Cousturier, 1876 - 1925", París, 2008. Bibliografia de l'artista.